6.29.2006


Dialogar
Avui el president Rodríguez Zapatero ha anunciat al Congrés dels Diputats que el govern espanyol iniciarà contactes amb ETA per aconseguir un nou temps de pau per a tothom.
Fa massa temps que dura aquesta història terrible, des que uns nois, embravits per la dictadura feixista de Franco van iniciar una lluita aferrissada contra l'estatus absurd d'un sistema llavors ja caduc en l'Europa del segle XX, però absolutament aposentat en l'estructura maquiavèl·lica de l'Espanya franquista.
Tots vam patir en aquelles circumstàncies i tots estem patint els resultats posteriors. Potser, a l'inici, es podia entendre que l'assassinat legal s'havia de combatre amb l'assassinat terrorista. Però fa temps que això ja no era possible, des de la tragèdia d'Hipercor, on molts van perdre la innocència, o des de l'assassinat d'un referent com Ernest Lluch, on la demanda de diàleg va ser el darrer crit de milers de persones a la plaça de Catalunya de Barcelona.
Per això, avui, que el president el govern espanyol, hagi anunciat l'inici del diàleg amb ETA, després de constatar l'alto el foc declarat per la banda armada, es comença a entreveure una nova situació, un nou discurs, una nova possibilitat de recuperar la dignitat perduda, de deixar enrere la tristesa viscuda, d'afrontar el futur amb esperança. I això és molt! Fa dos anys ningú hagués somiat amb una notícia com aquesta a la primera pàgina dels diaris.
D'acord que alguns diuen que no és or tot el que llueix,... d'acord en què el camí emprès és llarg i feixuc... d'acord en què el dolor està molt present, però és una vida nova, i les dones, que tenim els fills sabem què significa parir, dolor i dificultat per arribar a la consecució d'una nova vida.
Avui tinc la sensació que comença a néixer un altre futur.

6.27.2006




Cançó de bressol per a la Marta
D'un matí de gebre fresca,
d'un vespre que es desfà en color,
d'una verema de somnis oberta,
d'un destí de mestra, som.
Així et coneixíem,
ràpida i neta,
convincent i autèntica,
pedagoga i feliç,
poques en són.
De tradició familiar directa,
d'esquerres, intel·lectual,
compromesa i ferma,
de la mare Àngels, sobretot.
Dolçor i voluntat alhora,
fermesa i tendresa juntes,
claretat en l'opinió,
amabilitat en la forma, mestra.
A mitjes de la teva feina,
sempre un pas més enllà dels altres,
ens deixes,
no pas del tot,
ens llegues,
lliçons de poesia i humanitat,
lliçons de persona,
i un somriure encisat
davant d'un infant.

6.22.2006


Blunt
Poble espanyol. Barcelona. 21 de juny. 22,15 h. Concert de James Blunt. És la primera vegada que el meu fill de 13 anys va a un concert. Acaba 1er d'ESO avui amb notes excel·lents i és un gran regal per la seva inteligència i la seva voluntat. L'insti no sempre és un lloc amable.
Comencen els compasos de Billy, i cal una mica d'escalfament perquè l'ambient arribi a la temperatura adequada. Fa calor, pero no xafogor i se sent olor de verbena a l'aire.
El Xavi pregunta quan s'acabarà el concert i no té clar que hagi estat una gran idea venir perquè tenia a mitges una partida de Sonic Ryders a la play amb el Guillem.
Jo aprofito, desprès de varies cançons per ficar-lo al mig de la marabunta de davant l'escenari, a tocar de Blunt, just quan comença No bravery, i llavors les imatges del fons fan sortir els escenaris de Kosovo, de la guerra més calenta i inhumana, si aquests adjectius poden ser utilitzats. I és aquí quan el Xavi comença a trobar-li sentit al concert, comença a vislumbrar una ética i una honorabilitat no previstes en el noi de texans i samarreta blava que es mou per l'escenari.
James Blunt és un cantant de pop/rock anglès que abans era oficial de l'exèrcit anglès, com el seu pare, a Kosovo, i que composa cançons amb una guitarra, quan acaba la jornada dins del tanq. Avisen de megafonia que els diners de la botiga de merchandising van a Metges sense fronteres, i que el que es gasti més pasta allà, té assegurada una entrevista personal amb Blunt quan s'acabi el concert. Jo voldria parlar amb aquest noi de mirada líquida que es capaç de dir que ja no veu bravura als teus ulls desprès de matar aquells nens, i que renuncia a la carrera militar prevista perquè les cançons són la seva forma de dir que no vol guerres, que vol amor.
El Xavi finalment es deixa anar a la màgia d'una nit d'estiu plena de música i poesia que és capaç de transmetre a més sentiment i compromís. No es pot demanar més.
No es pot demanar més perquè Blunt ha estat el creador de frases i de cançons que fan sentir, com aquesta: Good bye my love, Good bye my lover, your have been the one for my, I'm so hollow, baby...

6.20.2006


DJ
En el darrer festival Sonar de música electrònica de Barcelona, SONAR 2006, s'han imposat els Disc Jokeys, DJ, amb una música ballable que ha marcat les nits més lúdiques del festival.
Amb el Festival Sonar, Barcelona és una festa on milers de persones d'arreu del món es concentren en un event que va nèixer, de forma tímida, assajant models trencadors de música d'avantguarda, experimentant amb màquines electròniques, amb invents desintegradors de matèries inverosímils. Una aposta per la modernitat més agosarada.
I vet aquí que, per a sorpresa de quasi tots, inclosos els seus propis organitzadors, un munt de gent d'arreu s'aplega subjugada, esperant que els japonesos de torn els alucinin amb tubs de neó farcits de cables de colors que sonen acompasadament en la nit del CCCB, o sintetitzadors lluents, derribin les barreres sonores de la gent. No hi ha treva.
I és que, de sempre, la música ha fascinat les persones, en totes les seves vessants. Algú devia pensar de Mozart, quan ell començà a tocar els primers compasos de La Flauta Màgica, que era un atrevit provocador desquartitzant partitures.
Ara s'han afegit els DJ's, és un nou concepte. A partir dels aparells reproductors, un creador pot ser aquell que modela i modifica, en el temps i l'espai, la forma de sentir el que uns altres han creat, i això és també una forma de crear, per això el Sonar, els ha fet protagonistes.
Un DJ és aquell que, amb la bellesa i la qualitat de la música, i coneixent-la perfectament, gosa arrebregar-la, aixecar-la, adaptar-la, fer-la per a tu, i nomès per a tú, en una nit màgica.
I és llavors quan penses que el futur depara sorpreses, mozarts i DJ, emocions inigualables per a un somni.

6.16.2006

Llibres líquids

Segons la teoria de Kevin Kelly, afamat intel·lectual digital (digerati per als iniciats), el futur dels llibres està a Internet. I com? doncs digitalitzant-los, escanejant-los perquè tothom pugui tener-hi accès. Manté que , si tota la música està ja present a la xarxa, com és que encara no ha passat el mateix amb els llibres.
Kelly anomena a aquest procès de reconversió del llibre al format digital, fer la versió líquida del llibre. I afegeix més avantatges, a la xarxa podem disposar del llibre, redireccionar-lo, lligar-lo amb enllaços temàticament, fins a trobar-hi no només el contingut d'un llibre, sino molts més continguts relacionats, que mitjantçant els motors de cerca ens proporcionen tot el que necessitem saber de forma ordenada i eficient.
I a més, tenim la relació entre els internautes lectors i escriptors, els creadors de blogs, i totes les milers de possibilitats d'interacció que la magnífica xarxa ens proporciona.
La creació en tots els seus vessants es veu facilitada pel fet de la gran possibilitat de publicar a Internet, d'una forma dinàmica i barata. Són moltes les noves formes d'edició a la xarxa que faciliten la venda de productes literaris, que no sempre són llibres, en la seva concepció més clàssica, però sí creacions literàries que arriben a lectors, bloggers, o com vulguem dir-nos.
El que importa és la interacció i la producció cultural, el que importa són les persones i la possibilitat de comunicar idees, conceptes, emocions i sensacions.

6.15.2006


Temps de pluja
Avui ha plogut, i feia dies que calia. Ha estat la primera tormenta d'estiu, Sant Joan s'acosta i els petards ja havien deixat sentir la seva empremta espetegadora però la llum dels llampecs i el so fantàstic dels trons,no s'havia aparegut als nostres paisatges. Avui ho ha fet.
A la finestra, i sense adonar-nos, s'han començat a ajuntar núvols foscos, negres i pesants, que portàven una pluja descontrolada. I de cop, el raig, il·luminador del vespre que ja s'acabava. Unes quantes gotes, apretades i nervioses, contra el terra, i ja, el desguàs, l'aiguat incontrolat, que en un tres i no res, ens omple els testos i els parterres dels jardins, ens mulla les voravies, i tamisa els vidres dels cotxes, espantats de la furia natural.
Res a veure, però amb Albert, el primer huracà de la temporada que, tal i com es veu a la foto de dalt, cobria gran part de la Florida americana i el mar Carib. El temps dels huracans ha començat, el temps de la pluja descontrolada i els vents huracanats, a les zones tropicals.
Aquí, nosaltres, no en tenim d'aquests efectes naturals, sort!
Però també patim huracans inhòspits i sobresaltants, que fan també molt de mal...el d'aquells intolerants, antidemocràtics i mancats de respecte per les idees de l'altre.
En aquesta campanya per l'Estatut de Catalunya masses coses no s'han fet bé, dès dels eslògans fins als conceptes. Tot plegat prové, segurament, d'un plantejament poc encertat del propi moment històric en que s'ha fet l'Estatut, alguns no s'esperaven uin govern d'esquerres a Madrid, i com ja sabem, és més fàcil lluitar contra el que realment no està d'acord amb nosaltres, que contra aquell que diu que sí, per desprès no aconseguir gaire res. Però, els ciutadans hem de ser més seriosos, hem de ser respectuosos i no caure en la provocació.
Tothom ha de ser lliure per dir sí, o per dir no , o per no dir res, aquesta és la màgia de la llibertat democràtica. ja sabem que alguns d'ells nola volien, però nosaltres sí, per ells i per nosaltres, només així guanyarem.
Mentre, la pluja guaridora, segueix el seu curs, la natura sabia ens porta a una nova estació, el solstici d'estiu està a prop, i a Berga aquesta nit ballen la dansa màgica de la Patum.
Gaudim del cicle de la vida, amb els que tenim al costat, estiguin a prop o lluny en l'espai, no importa, un llamp és un segon i és fascinant i potent, aquest és el fet.

6.13.2006


Nefertiti
La reina Nefertiti de la qual es conserva el seu bust al Staatliche Museen de Berlín no està a casa seva. Ella va ser l'esposa d'Akhenaton, el faraó que va gosar canviar el concepte dels deus egipcis pel monoteísme que desprès seria la base de les grans religions mundials. Es diu que ella va ser una figura fonamental durant el mandat del seu marit, pràcticament una coregent, tan per les vestimentes amb les que se la veu com per les representacions amb més figures, on està exercint funcions pròpies del faraó, com ara flagel·lar els servents.
Quan va ser descoberta en el jaciment que excavaven els treballadors de l'expedició alemana del professor Borchardt, tothom va quedar fascinat per la seva bellesa, el nom de la qual significa "la bellesa que arriba". Aquells arqueòlegs varen portar el bust, d'amagat, fins a Berlin, on es troba des de llavors, desafiant les demandes dels governs egipcis, que la reclamen, sense resultat.
No és una resta arqueològica qualsevol, és la reina de la bellesa i la inteligència que ve de l'antiguitat per il·luminar el futur, així la descrivien els que la van descobrir en aquell jaciment ple de runa, que va deixar indemne el cap perfecte d'aquesta dona magistral.
Una representació artística com aquesta només es pot fer d'una dona que va trencar motlles en la seva época, els artistes reflexen la persona.
Els alemanys no la volen deixar marxar, els egipcis la volen recuperar...mentre ella, elegantment distant, s'ho mira, amb els ulls, despintats i segurs de la que ja sap quin és el final de la història. Estigui on estigui, és una estàtua, incòlume i perfecta, d'un passat projectat al futur. El paper de la dona sempre, al llarg de la història.

6.09.2006


Mundial alemany
Avui ha començat el Mundial de futbol 2006 a Alemania. Un dels esdeveniments esportius més importants del món. De fet hem vist darrerament alguna pel·lícula que glosa el nivell de globalització que abasta aquest esport, quan des de tuaregs fins a mongols, es pirren per veure els partits de futbol dels grans equips.
Alemania, a més, és una potència i des de la unificació no havia tingut la oportunitat de fer-se veure a escala planetària, amb un event com aquest, la qual cosa farà que posin tots els seus mitjans, que són molts, perquè el món vegi com de bé els hi estan sortint les coses.
Nomès una taca en aquest fet, segons els mitjans, a l'hora que s'organitza el Mundial futbolístic, s'organitza també un servei de prostitució femenina, no en parlen de masculina les notícies, que posarà a l'abast dels aficionats futboleros a 40.000 dones, per tal de rebaixar les calors dels partits i de les hormones.
Una associació, la Coalición Contra el Tráfico de Mujeres de Africa, América Latina, Pacífico Asiático, Australia, Europa y América del Norte, ha començat una campanya que anomena Comprar sexe no és un esport, trametent documents de protesta a les ambaixades alemanyes de països d'arreu del món. La resposta d'algun ambaixador és que a Alemania la prostitució és una activitat legal. Res a dir, legalment parlant. Però sí tenim alguna cosa a dir, éticament parlant, la prostitució és explotació i esclavatge.
Per una minoria de dones que són autònomes en aquest negoci, la majoria són esclaves i depenents, i sota aquest substrat de progressia teutona legal s'entreveu el mateix masclisme de sempre...perquè el futbol també els agrada a les dones, i on són els homes que han de servir de desfogament d'aquestes forofes?

6.06.2006


Nadal

Rafael Nadal és un tenista mallorquí que s'està convertint en el referent més potent de l'ATP mundial en aquest moment. No és el primer, és el segon del rànking mundial, però tant li fa. El primer és en Roger Federer i no li arriba ni a la sola de les sabates en capacitat de comunicació amb la gent i en glamour a les pantalles. I a més juga molt bé a tennis, que ja és més del que qualsevol dirigent tennístic mundial podria desitjar.

Però, d'on ha sortit aquest noiet, que tot just té vint anys des d'ahir?
Doncs d'una illa mediterrània, baleàrica, d'allà on l'oli d'oliva i les ametlles encara són la base amb la que la seva àvia fa la picada del dinar de diumenge. Amb una família que li fa de paracops de tot el circ del tennis professional, el seu tiet és el seu entrenador, els seus pares hi són sempre, sembla que la seva nòvia Xesca, és del poble de tota la vida. I així podriem continuar. Que ho fa que el nou cavaller andant que es rifen totes les companyies publicitàries sigui així? no és casualitat, Sant Jordi i el drac, els seus referents més propers, també eren d'aquestes contrades. Ramon Llull no deu parar gaire lluny i la música de les guitarres ressona a les valls que l'han vist nèixer.

Ara juga el Roland Garros, i el públic francès ja li ha fet una de les seves, cridant-lo perquè va guanyar un mediocre Mathieu fa dos dies. Però ell no es replega. Ahir va deixar clavat a Hewitt, amb una contundència que fa esfereïr. Diuen que no té sostre aquest noiet manacorí, que sembla esculpit com les perles del seu poble. Potser no hi ha sostre, o potser sí, el sostre són les miríades d'estrelles que es poden veure al cel mediterrani una nit de Sant Joan, que és la més curta de l'any, mentre les barques tremolen a sobre l'aigua de cala Formentor. I així, ens permet als altres, somiar amb d'altres nits, i moltes tardes de tennis magistral jugat amb l'encegadora passió d'un cavaller mediterrani del segle XXI. A Wimbledon tremolen els grills d'herba...

6.02.2006

Et trobo a faltar

Tu ja no hi ets, però jo encara et trobo a faltar, i molt! A més d'una brillant professora eres molt amiga meva. I hauria de ser un AMIGA amb majúscules com aquest. Ara, després de tantes converses crítiques i constructives que havíem mantingut tu i jo sobre l'Ensenyament i els sistemes d'Educació, tinc ganes de recordar-te. I si ho faig és perquè quan dubto encara enyoro els teus punts de vista, els teus criteris i la teva manera de fer per saber si ho faig bé. Moltes vegades coincidíem en la manera de visionar les pautes i els models i sempre acabàvem rient i divertint-nos amb les anècdotes que ens explicàvem.

El nostre sistema eductiu està canviant molt i tu ja ho saps. Intentem posar els mètodes perquè cada vegada els criteris que apliquem siguin més professionals, equilibrats, convincents i estiguin basats en resultats esperançadors. Els alumnes, en global, surten preparats dels centres però sempre hi ha molts factors que cal valorar per saber si el camí que construïm és el més apropiat. Et prometo que ho intentem, amb errors això sí: i sempre són tan evitables com inevitables.

Hem lluitat, lluitem i continuarem lluitant, t'ho asseguro.

La nostra societat està canviant a salts de gegant amb les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i dins aquest món tan necessàriament local com global els professors hi tenen un rol important. Els mètodes, els sistemes i els criteris anirant canviant o amotllant-se a directrius canviants, però el més bàsic és que sempre necessitarem els professors i les mestres perquè tota programació sigui competent: vingui de la Generalitat, el govern espanyol i la Unió Europea.

Per tant, a les portes d'acabar els cursos, la nostra educació, en el fons -i molt en el fons-, no ha canviant tant... perquè ja ho veus..., continua depenent dels educadors. Els protagonistes de la nostra professió continuen com a eixos vitals i tant li fa si estem parlant de dies enrere, d'un any, deu anys abans o segles com el XX, el X, el V, etc. I saps per què? Perquè una pissarra d'una classe com la de la imatge mai podrà estar buïda de continguts. I especialment, de PROFESSORES i PERSONES amb majúscules com ho eres tu.