Xavi - 30 d'abril

Fa catorze anys que hi ets,
i semblen minuts en un rellotge de sorra.
Els teus ulls negres i brillants,
destil·len tendresa, inteligència,
saber ser i saber estar.
Ets gran, molt gran, com el primer dia,
com els primers minuts,
quan neguitòs t'agafaves al meu pit.
Què senzill i què complexe,
la nova vida d'un infant,
el meu fill.
M'omples tant de vida, tú a mí,
que el fet de tenir-te es fa petit en el record
i els dies que són nostres
modifiquen constantment el que tinc pensat de tú.
La sorpresa de saber-te curiòs,
de voler entrar en el món a totes,
em motiva a ser-hi jo també.
I, per sobre de tot,
el sentir-te, com qui no vol la cosa,
dir-me sense avís prèvi: t'estimo mama,
em fa estar viva per dir-t'ho i sentir-ho,
millions de voltes més, Xavi.

Llibre: El clan del oso cavernario de Jean M. Auel
Pel·lícula: Stars Wars de George Lucas
Música: La reina de la nit - La flauta màgica de W.A.Mozart

Delta 10

Llibre: L'art de viure de Goliarda Sapienza
Pel·lícula: La maledicció de la flor daurada de Zang Yimou
Música: U2 & Springteen

Rúsia del XIX al XXI

La mort de Boris Ieltsin ha proporcionat al món les primeres imatges d'una cerimònia fúnebre d'un cap d'estat rus oficiades per l'Esglèsia Ortodoxa dès de la mort del darrer tsar, al segle XIX.
He de confesar que m'han impactat. El primer pensament ha sigut: i per això una revolució, tantes guerres, el món en dos blocs i la caiguda d'un mur?
Al segle XIX la gent no es mereix que alguns, polítics o benestants o poderosos sense més, juguin amb ells d'aquesta manera.
És que el problema de Rúsia al segle XIX era nomès l'esglèsia? és que no signifiquen res el vot democràtic, els drets humans, la capacitat de decidir?
Sembla que no gaire a la vista de les imatges d'aquests dies.
Ieltsin va ser el gran beneficiat d'una revolució paulatina, que Gorbatxov no va saber capitalitzar, o potser no li van deixar, per donar pas a una classe política desnaturalitzada, i una manca d'identitat dels ciutadans abans soviètics, ara rusos, ucraïnesos, txetxens..ed altrii, que ha comportat finalment una situació que no agrada a ningú. Hauria d'haver un terme mig entre el tsar, Stalin i Putin, però sembla que no l'han trobat encara.

Llibre: Guerra i pau de Lev Tolstoi
Pel·lícula: Good bye Lenin! de Wolfgang Becker
Música: Scheherazade de Rimsky-Korsakov

Persones 5: Ferran Adrià

Com dirien a Polònia: és Ferran Adrià, el millor cuiner del món. I sembla que és ben cert. A Londres han tornat a declarar els grans crítics gastronòmics, per segon any consecutiu que El Bulli és el millor restaurant del món, i que Adrià és el millor cuiner.
Sembla que el noi de L'Hospitalet s'ho ha guanyat, i no és per menys.
Potser no vocalitza bé, potser sembla esmaperdut quan el veus, potser no dóna la imatge de seducció que s'esperaria en un geni, però ell ho és, malgrat tot i tots.
Les xifres astronòmiques que coronen els preus dels seus dinars no estan reservades per a tothom, però el que sí està fent és posar la cuina catalana, mediterrània, en el món, res no serà igual desprès de l'Adrià. El mèrit és tot seu.

Llibre: Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies
Pel·lícula: La grande bouffe de Marco Ferreri
Música: Secret Garden de Bruce Springteen

Platxèria, reservada

L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès ha publicat la web Reserva de paraules, per publicar totes les paraules que s'han apadrinat durant els dies previs a Sant Jordi per part de milers de persones d'arreu.
L'apadrinament de paraules és una acció conjunta entre l'Escola d'Escriptura i la Escuela de Escritores de Madrid, que han treballat plegades per a fer pensar la gent en aquelles paraules que han caigut en desús, tant en català com en castellà.
L'èxit ha estat fulgurant, tothom esperava que la seva paraula fos acceptada i inclosa en la nova web. Jo he tingut la sort de que admetessin Platxèria, i per això vull compartir-ho.
Segons el diccionari, Platxèria és una conversa distesa i animada, que es pot convertir en una festa. Recuperant els mots i el seu significat, ens recuperem a nosaltres mateixos i la nostra forma de fer i de viure. Llengua és eina de comunicació, platxèria és acció de comunicar-se.
Gràcies a la gent de l'Escola d'Escriptura que fan una gran tasca, perquè continuin així, tots els seguirem.

Llibre: Cien años de soledad de Gabriel García Màrquez
Pel·lícula: Shakespeare in love de John Madden
Música: No em pren així de Raimon

Persones 4: Enki Bilal

El Saló del Còmic de Barcelona es celebra aquests dies, coincidint amb la Diada de Sant Jordi. És molt recomanable passejar pels seus estands, mirar i embadalir-se amb les darreres novetats del còmic mundial.
Una de les figures clau d'enguany és el creador Enki Bilal, dibuixant i guionista que ha presentat la darrera part de la seva Tetralogia del monstre amb l'àlbum Quatre? publicat per Norma Editorial.
Bilal, de pare bosni i mare txeca, ha viscut sempre a França i es reconeix en la tradició de dibuixants com Goscinny. Sobre la seva obra, és de remarcar el traç i l'ambient oscurs, lligats a les vivències, tot i que ell, sobre la guerra de Bòsnia no ha volgut treballar perquè diu que li és massa propera, que necessita temps per pensar-la. Es declara compromès i crític amb els sistemes polítics que generen els conflictes que desprès els ciutadans pateixen. Els seus còmics són una finestra de sortida a la soledat i l'opressió. Molt recomanables.

Llibre: La ville que n'existait pas d'Enki Bilal
Pel·lícula: Immortel d'Enki Bilal
Música: Human Nature de Miles Davis

Baobab

Resonen els espais buits,
quan la veu esfilagarsada
rebat idees, emmudeix i torna,
no hi ha aturador.
Sorolloses veus s'ajunten
en silencis precisos
quan es l'hora de posar-nos
dempeus.
Fúlgides i pétrees minerves
ens escolten, sinceres claven
dogalls a l'esquena nostra,
impedint suara la nostàlgia.
És per això que renovats
en la més negra nit de lluna,
sobrevivim a la penúria,
embolcallant el cos en la nostra pròpia inèrcia.
Columnes fosforescents
aguanten l'edifici del cel,
munions de sinapsis espeteguen
i un bri d'aire salpebrat ens obre els ulls.

FELIÇ DIADA DE SAT JORDI
Un llibre, de tants, un llibre: L'Art de viure de Goliarda Sapienza
I una música: When the stars go blue de The Corrs&Bono

Pas d'abstention

En época d'eleccions arreu, les franceses brillen especialment per la seva importància i les conseqüències que per a tota Europa tindrà el resultat.
També és interessant veure com la presència d'una dona, Sególène Royal, produeix determinats comentaris, portades de mitjans o campanyes publicitàries especialment interessants. La marca Triumph de roba íntima, ha omplert els carrers de les ciutats franceses amb anuncis com el que es veu a dalt on sensuals dones venen el producte amb eslògans adients al moment: Avec moi, pas d'abstention o Enfin, une candidature bien soutenue. No cal dir que l'empresa de roba interior s'està forrant amb la doble campanya que li han generat les protestes de les feministes per aquesta pretesa utilització de la dona que banalitza el fet de que la Royal sigui una candidata amb possibilitats d'arribar a la presidència de França.
Em sembla que no cal tants d'escarafalls, que potser per això els publicitaris, murris ells, ja fan que sembli el que les feministes esperen per protestar. I si nó perquè ningú ha protestat pels vídeos que a Youtube presenten Sarkozy com un lleó sense aturador, dominat per la seva dona, besneta del mestre Albèniz?

Llibre El spot publicitario.Las metamorfósis del deseo de González Requena
Pel·lícula La nuit americaine de François Truffaut
Música, Il n'y a pas d'amour hereux de Georges Brassens

Municipals 1

Les eleccions municipals del mes de maig són l’oportunitat democràtica dels ciutadans per a dir la seva i no tothom, arreu del planeta pot fer-ho, de fet al nostre país tampoc fa tant que ho hem pogut fer, per això cal aprofitar-la. Una de les claus per conviure és organitzar-se i la democràcia és el sistema menys dolent dels que coneixem per fer-ho, tot i que alguns polítics no siguin precisament un bon exemple de servei al ciutadà. La cultura democràtica d’alguns dels nostres edils deixa molt que desitjar, les batusses que veiem entre ells dient-se el nom del porc; el maltracte als subordinats i usuaris; o l’embutxacament de diners no direm que sigui generalitzat però el veiem massa vegades a les notícies i això no pot ser. Com ja sabem el desig de poder i la necessitat de feina intervenen en l’objectiu d’alguns i desprès passa el que passa, potser una mica més d’humilitat no estaria de més, que a la fi i a la cap, tots hem de ser-ho a la nostra feina. Per això i per a la bona salut de tots plegats cal que tinguin present que les normes estan fetes primer de tot per ells mateixos i desprès per a la resta, que al ciutadà ja ens ho recorden continuadament; no sigui que al final tinguem política-escombraria i per a succedanis ja tenim la tele.

Llibre, La democràcia a Amèrica d'Alexis de Tocqueville

Pel·lícula, JFK d'Oliver Stone

Música, Blowin'In the wind de Joan Baez & Bob Dylan

Persones 3: Patrícia Urquiola

En el món del disseny els italians ens porten una avantatge fonamental i és que la seva cultura antiga i bella ja és plena d'art, i per tant, de disseny del bo.
És per això que alguns i algunes se n'han anat allà, concretament a Milà, per poder fer la seva feina, i una figura cabdal i representativa és Patrícia Urquiola.
Urquiola és una asturiana que se'n va anar a Milà i que amb la tutorització de prestigiosos dissenyadors italians ha portat a terme una tasca d'innovació i realització molt interessant. Firmes com De Padova o Missoni, són testimonis de les seves obres, i dona gust saber i veure de les aventures que amb qualsevol material ella és capaç de fer. Llarga vida a les dones innovadores.

Llibre Jo, Claudi de Robert Graves
Pel·lícula Gladiator de Ridley Scott
Música Azurro de Paolo Conte

Stones on the road

S'ha posat a la venda les entrades per al concert dels Stones.
La seva nova gira és una gran notícia, els incombustibles són imprescindibles.
El rock és una forma d'entendre la vida, de saber i fer, i ells són la mostra vivent de que es pot saber i fer durant molts d'anys, amb qualitat i emoció.
Esperem però no que no hi hagi problemes d'anul·lacions com ens varem trobar a l'estiu passat i que ningú caigui d'un cocoter.
Salut i rock!

La tragèdia de Virginia a la blogosfera

La tragèdia de violència a la Universitat de Virginia, als EEUU, està demostrant que la policia no té ni va tenir la situació controlada, que les autoritats de la Universitat tampoc i que els estudiants són els que estan posant sobre la taula la greu situació dels centres escolars als EEUU, i per mostra els blocs que informen de la situació:

Bryce's Journal

Livejournal

Virginia Tech Massacre

LewRockwell

ORblogs

Persones 2: Josep Maria Pou

Josep Maria Pou és un actor i director teatral que va nèixer a Mollet del Vallès, Barcelona. Això ja és una dada importantíssima, en una ciutat on no hi ha pràcticament cap vida teatral, en agún moment de la seva història, allà pels principis del segle XX encara existien l'Ateneu i els grups no professionals d'actors d'on va sortir en Pou que s'ha fet tot un personatge del teatre.
Am la seva darrera producció La cabra o qui és Sílvia d'Edward Albee ha aconseguit moltes coses, premis nacionals, premis Max, i reconeixement del públic, que és el més important.
Una persona seriosa, compromesa amb la seva feina, culte i sensible que intenta anar més enllà en allò que l'interessa i que proporciona moments intensos als seus espectadors.

Llibre La Cabra o qui és Sílvia d'Edward Albee
Pel·lícula Amic i amat de Ventura Pons
Música Georgia on my mind de Ray Charles

Apadrina una paraula

L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès ha posat en marxa una campanya anomenada Apadrina una paraula, conjuntament amb la Escuela de escritores de Madrid.
Aquesta iniciativa està tenint tant de ressó mediàtic que tothom en parla i li surt d'apadrinar paraules, d'aquelles tan boniques com atzucac o camàlic o rerevera...
D'aquí i fins el dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi i dia del llibre a tot el món, es recullen paraules a les webs de les dues escoles, que pel que m'han dit s'estan colapsant d'éxit, i desprès és publicaran per a gaudi de tothom, a una web que es dirà reservadeparaules.org i reservadepalabras.org. Us animo a apadrinar paraules i a dir-les, i a buscarles, i a saber a qui les dieu...

Ja ho deia García Màrquez en començar Cien años de soledad:

El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo...

Les paraules són perles precioses que ens ajuden a comunicar-nos, a sentir, a viure, i com escrivía Salvador Espriu a Cementiris de Sinera:

Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. I als llavis oratges, foc, paraules esdevingudes cendres...

Llibre Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
Pel·lícula La vida secreta de les paraules d'Isabel Coixet
Música : Paraules d'amor de Joan Manel Serrat

Persones 1: Joan Massagué

Amb aquesta entrada inicio una sèrie de persones que m'interessen especialment per diverses raons. Afegiré també llibres, pelis i música per acompanyar...

Joan Massagué és un científic català que treballa a Estats Units i que publica a la revista Nature un estudi sobre la metàstasi del càncer. D'aquest estudi es podrà desenvolupar un tractament per impedir que els càncers es desenvolupin, per tant que els gens implicats puguin ser controlats i així evitar el devastador resultat de la metàstasi en les persones.
Un nom i una feina a tenir en compte.

Pel·lícula, El jefe de todo esto de Lars Von Trier
Llibre, L'ànima és al cervell d'Eduard Punset
Música, Wilco

Delta 9

Delta de l'Ebre,
abril de 2007,
sol i gent,
Novel·la El sol dels Scorta de Laurent Gaudé
Pel·lícula Infiltrados de Martin Scorsese
Música,Paolo Conte

Delta 8

Delta de l'Ebre.

abril 2007,

núvol i alguna gota de puja,

Novel·la, La quinta mujer de Henning Mankell

Pel·lícula, Flags of our fathers de Clint Eastwood

Música, Elton John & Blue

Delta 7

Delta de l'Ebre.
abril de 2007,
sol a mitges i pluja fina,
Novel·la, Seta d'Alessandro Baricco
Pel·lícula, Closer de Mike Nichols
Música, Suzanne Vega

Delta 6

Delta de l'Ebre,

abril 2007
sol, i vent, i sol
Novel·la The Brooklyn Follies de Paul Auster
Pel·lícula, Hero de Zhangh Yimou
Música, Beyonce & Shakira

Delta 5

Delta de l'Ebre,
abril de 2007,
núvol, fred, mar
Novel·la, Cien años de soledad de Gabriel García Márquez
Pel·lícula, El Laberinto del fauno de Guillermo del Toro
Música, James Blunt

Delta 4

Delta de l'Ebre,
abril de 2007,
pluja, fred, llum
Llibre, S de silenci de Sue Grafton
Pel·lícula, Grindhouse de Rodríguez i Tarantino
Música, Mika

Delta 3

Delta de l'Ebre
abril 2007
llum i sol i fred
Diccionari de la Llengua Catalana DIEC
Pel·lícula, Paris, je t'aime
Música, Jesse Sykes&The Sweet Hereafter