5.27.2008

Política líquida


En una realitat virtual i líquida com la que vivim, no és estrany que les necessitats de la gent depenguin de si plou o no,. I no només pel tema de l'aigua sinó per tots els temes que són objecte de gestió per al ciutadà. La imatge penosa de les respostes polítiques als problemes només fa que engrandir la sensació de que estem sols davant la ineficàcia dels nostres pròcers.

L’exemple de gestió nefasta de la sequera primer i de les pluges desprès n'és un exemple; però també ho són altres com el traçat de l’AVE, que havia de passar per tres llocs diferents i que havia d’arribar a l’aeroport i no ho farà; o les carreteres i autopistes i la necessitat de tenir unes comunicacions que no es col·lapsin dia si i dia també, o els hospitals que no tenim i que necessitem de fa tant de temps.
Realitats líquides que els nostres avesats professionals polítics ens presenten com solucions quan en realitat són pedaços que s’ajunten uns sobre dels altres i a veure qui la fa més grossa.

No estic dient que tota persona que es dediqui a la política hagi de ser un professional de la cosa pública perquè això esclerotitzaria la pròpia capacitat de decisió i de netedat del procés de gestió pública, però una certa qualitat en els perfils de les persones que fan política que siguin capaços de donar solucions, de definir polítiques reals per als problemes ciutadans, sí que hauríem de tenir-los. Perquè els votants, els ciutadans som usuaris d’un servei que cada vegada es fa més evident que no ens serveix, i per a aquest viatge no necessitem ningú que ens miri per sobre de l’esquena i a sobre sense cap formació. Necessitem persones capaces que generin polítiques reals i no líquides, la política ha d’ésser alguna cosa més que una casualitat.

Llibre: El Príncep de Maquiavel
Pel·lícula: Entre les murs de Laurent Cantet

Música: Suite nº 3 en D major de Johan Sebastian Bach

Etiquetes de comentaris:

5.22.2008

Barcelona Digital Global Congress


He tingut oportunitat d'assistir a un matí de sessions del Barcelona Digital Global Congress que ha tingut lloc aquests dies a la Fira de Barcelona.
He promès a alguns amics que en faria un resum del que he sentit i aquí va:

1ª taula -
CLAUS D'ÈXIT DE LES SOCIETATS DIGITALMENT AVANÇADES
M'ha agradat especialment la ponència de Tim Kelly, ha parlat de models de desenvolupament tecnològic especialment Korea. Ha dit que si no s'aposta per un salt qualitatiu en l'aplicació tecnològica no s'avança. Les experiències de països emergents són la clau.
L'aportació de Jensana ha estat minsa, esperava més d'un directiu de Casa Asia, perquè el mercat asiàtic és el repte en aquest moment, no ha explicat quins poden ser els camins culturals cap a la relació amb països on el model cultural és tan diferent del nostre.
Muriel i Bosch han fet l'aportació política, divergent és clar, perquè mentre Muriel es situava en una posició de força de l'estat com a donador de tot servei, i on l'exemple més novedòs que ha donat ha estat l'apagada analògica de Sòria (?)...Bosch ha dit clarament que un país avança si políticament és independent, si pot prendre les seves decisions com ha estat el cas d'Irlanda. Finalment Pilar Conesa ha fet una exposició plana del que l'Ajuntament de Barcelona està fent respecte la wifi ciutadana o el 22@; llençant un repte a les empreses perquè estandaritzin els serveis digitals, crida inútil, el mercat és el que és i Sony no deixarà que Nokia li prengui el número.

2ª taula -
EL PROFESSOR ANALÒGIC vs ALUMNES DIGITALS
L'educació tecnològica a les escoles
Interessant taula que estava formada per persones que conec en la seva major part i que reunia una mica de tots els que intervenen en l'educació a Catalunya en aquest moment relacionats amb les TIC: la UOC, el Departament d'Educació, i les editorials, un magma de conceptes i formes d'entendre les TIC que no ha estat tan punyent com hagués pogut ser
Correcte el plantejament del professor Ismael Peña, amb dades dels darrers estudis PISA o de la OCDE que corroboren la seva hipòtesi de que el professor està endarrerit respecte dels seus alumnes, en canvi Jordi Vivancos i Manel de la Fuente, han defensat just el contrari, el professor fa un gran esforç, es forma, i està per la introducció de les TIC a l'educació. Interessant el concepte que ha introduït Vivancos sobre les competències digitals i el fet de que ara hem de "treballar amb les TIC", incorporades a la pròpia estructura competencial del currículum.
Antoni Zabala ha reclamat una tornada al concepte de l'esforç i la feina del docent, front aquelles novetats obligades que no aporten qualitat. Reclama un paper rellevant per a les empreses i el vincle amb els continguts posats al dia.
Personalment he fet una aportació a la taula que ha consistit en el següent:
- He trobat a faltar l'esment a la formació inicial del professorat que és la base de qualsevol perfil professional que vulgui ser adient al que espera el sistema.
- Els continguts i competències digitals no són suficients per al repte digital , hem de tenir en compte la competència en comunicació àudiovisual perquè és el llenguatge dels nostres alumnes, i està també en el nou currículum.
- Les empreses han de treballar per als continguts digitals i han de fer negoci amb ells perquè sinó els materials i recursos educatius estaran abocats a la manca de qualitat i a ser ignorats pels alumnes, no podran competir amb les eines digitals més avançades com els jocs de playstation o de wii, per posar un exemple, que són els objectes d'entreteniment més venuts en aquest moment, molt per sobre de les pel·lícules més importants.
- El compromís polític d'inversió econòmica molt més important en relació amb el PIB, estem a la cua d'Europa i a la taula anterior han conclòs que sense una bona formació res del que es proposi un país, sigui independent o no, no tirarà endavant, per tant, en l'educació està la clau.
(demà el resum de la taula de periodisme versus internet...)

Pel·lícula: Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall d'Steven Splielberg

Etiquetes de comentaris: , ,

5.16.2008

Menjant els vents


Si et fixes bé, veuràs que és un bon vaixell,
sense andròmines, tot ell és veler.
Sura sobre l'aigua com els peixos,
i, com diu el seu nom,
es menja els vents.


Et porta a llocs insospitats,
com Cala Figuera, prop de Formentor,
i és allà, en les inhòspites aigües fredes,
on s'esmerça en acomboiar-nos.
Tot cantant un cant de sirenes
que només sentim
els qui som a dins d'ell.


Llavors, quan s'afarta de tenir-te mig aclucat,
s'embranca en un viatge de 7 nusos,
i se t'emporta cap a mar obert,
desant les pors a terra,
desant-te a tu, tot sol, davant la canya i el vent.


Altres et miren, allà lluny,
surant en la plata del mar esmorteït del capvespre,
ses illes ens esguarden fit a fit,
mentre la proa s'esmuny cap a Barcelona,
més vent i molta mar per endavant,
i una nit de guàrdies amarada de companyia.


I va ser quan s'amagava el sol
que tot s'entintà de roig,
especialment les veles,
mentre nosaltres, amagats darrera l'espi,
fitàvem esmaperduts aquella festa del sol.
Ens menjàvem els vents,
ens passàvem la canya sense preguntes,
ens endinsàvem en mar obert,
i tot era allà, perfecte.
Fotos de Patxi Mansilla

Etiquetes de comentaris: , ,

5.13.2008

Montilla i el "fals dilema"


Que els diners són la pedra de toc de l'Estatut ja feia dies que ho sabíem, i si va caure un primer govern tripartit per gosadia de demanar l'aplicació de la norma estatutària, ara, amb el segon govern d'entesa, les coses no milloren. I no milloren perquè la visió dels qui han de seure's a negociar la modificació de l'acord econòmic és diametralment oposada, encara que siguin del mateix partit i per mostra dos botons: l'article de Felipe González Crisis y prioridades i l'article de José Montilla, Falso dilema, tots dos a El País

Mentre Felipe González, esgrimeix la situació econòmica desfavorable per a retardar altra volta la millora de l'acord econòmic amb Catalunya; Montilla desfà l'hipotètic dilema felipil donant raons clares i contundents que han estat ben valorades inclús per Jordi Pujol a la seva web amb l'article I era profecia

Les raons que desglossa Montilla són de llibre: legalitat d'una llei que és l'Estatut d'obligat compliment per a totes les administracions de l'Estat; desequilibri territorial en perjudici de Catalunya demostrada per mil i un estudis econòmics i absència de raons que no siguin de claveguera per a retardar més l'acord.

Les preguntes són:
- què valen 25 diputats socialistes catalans a la balança dels diners i del poder?
- fins quan serà viable un anar i venir d'amagatotis als despatxos de Madrid per aconseguir el que no es treu a la taula de negociacions?
- el Govern d'Entesa podrà aguantar aquests estira i arronses de cadires i compromisos?
- és la crisi econòmica tan real que necessitarem vaixells de diazepan per superar-la?
- tenim dirigents polítics, de tots els signes,a l'alçada del que el temps històric demana?

Llibre: Tiempos líquidos de Zigmunt Bauman
Pel·lícula: Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall d'Steven Spielberg
Música: Summertime de Janis Joplin (amb inici català..)



Etiquetes de comentaris: , ,

5.09.2008

Mònica Terribas, directora de TV3


Desprès de mesos i mesos d'un culebrot impresentable per nomenar la directora de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Rosa Cullell, hem començat a saber l'equip que conduirà la Corpo, i l'estrella dels nomenaments és Mònica Terribas, fins ara directora del programa La Nit al dia, que serà la directora de TV3.

Els càrrecs són importants, i alguns són emblemàtics, com el de TV3.
La Nostra
ha estat l'eina fonamental que tots els partits i el Govern de la Generalitat han utilitzat per ells mateixos primer, i desprès per normalitzar la llengua i la cultura catalanes, i sobretot, com ella va dir ahir nit en el seu comiat del programa nocturn, per a fer país.

Sabem que la feina que fa una televisió va més enllà de la pura informació o de la diversió, i especialment a Catalunya, una nació sense estat, que reivindica la seva raó de ser arreu. De fet, amb les eines que ens proporcionen Internet o els mitjans àudiovisuals la presència del català en el món és molt més gran que la que que li correspòn per nombre de parlants. El càrrec de la Terribas doncs comporta un plus de responsabilitat que no tenen els que dirigeixen canals generalistes a d'altres llocs.

El perfil de la Mònica Terribas és complet, formada a l' UAB, professora de l' UPF, i estrella de les entrevistes polítiques, se la visualitza a vegades com massa impulsiva i un punt dominant, la qual cosa li ha comportat no poques crítiques, la darrera de fa pocs dies del diputat Manel Mas per l'entrevista al president Montilla. Però penso que aquestes crítiques tenen una velada pauta de masclisme afegit, com quan se l'ha criticat pels vestits que treu en pantalla. No en va, el nomenament de Rosa Cullell va ser acordat in extremis per Puigcercòs, Iceta i Felip Puig, a un hotel de Barcelona, quan Saez tirava la tovallola de l'acord entre partits. Quan siguin tres dones les que es reuneixin a un hotel per decidir el nomenament d'algú tan important com el cap de la Corpo, perquè als llocs de poder visibles no han estat capaços de fer-ho, llavors potser podrem estalviar-nos comentaris sobre la roba o la capacitat de qui es nomena, per ser dona.

Li desitjo molta sort a la Mònica Terribas, crec que té capacitat per a fer la feina que se li ha encomanat, si la deixen. El fuet a vegades cal a algunes i no és gratuït.

LLibre: La noia dels seus somnis de Donna Leon
Pel·lícula: Lost in the fire de Susanne Bier
Música: 4 minuts de Madonna (amb Justin Timberlake)

Etiquetes de comentaris: , ,

5.08.2008

Premis Blocs Catalunya 2008


Premis Blocs Catalunya 2008

Ha començat el període d’inscripcions per a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa pionera impulsada per l’organització STIC.CAT. El termini de presentació de candidatures acabarà el 15 de setembre.

A més, STIC.CAT ha obert el web http://www.premisblocs.cat/ en el qual pot fer-se les inscripcions seguint la normativa de les bases. D’aquestes, en destaquem que el Premis Blocs Catalunya 2008 són oberts a tothom que tingui un o més blocs en llengua catalana, independentment del lloc de residència física. Això sí, no s’acceptaran els blocs anònims.

Tot visitant el web hi trobareu els primers inscrits en alguna de les onze categories definides en els Premis Blocs Catalunya: Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, Gastronomia i TIC, mentre que l’onzè premi serà pel bloc de l’any.

Més enllà del lliurament dels guardons, l’organització STIC.CAT vol aprofitar les sinergies generades per difondre i per promocionar l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat. És per això que els Premis Blocs Catalunya són la punta de llança de tot un seguit d’activitats orientades a aquestes finalitats.

El lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2008 tindrà lloc el divendres 10 d’octubre d’enguany, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona.

Etiquetes de comentaris: ,

5.06.2008

Ses Illes, Cala Formentor

Tornant del viatge en vaixell de vela a ses Illes, alguns racons especialment impactants, avui Cala Formentor on paisatge i literatura es donen la ma.
El Pi de Formentor
Electus ut cedri
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
lo crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi lo penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i triomfador espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com una prenda santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida... noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons valentes ’niran per la ventada
com l’au dels temporals.

1875
~
Miquel Costa i Llobera
(Pollença, 1854 – Ciutat de Mallorca, 1922)


Música: el Pi de Formentor de Maria del Mar Bonet

Etiquetes de comentaris: ,