5.16.2008

Menjant els vents


Si et fixes bé, veuràs que és un bon vaixell,
sense andròmines, tot ell és veler.
Sura sobre l'aigua com els peixos,
i, com diu el seu nom,
es menja els vents.


Et porta a llocs insospitats,
com Cala Figuera, prop de Formentor,
i és allà, en les inhòspites aigües fredes,
on s'esmerça en acomboiar-nos.
Tot cantant un cant de sirenes
que només sentim
els qui som a dins d'ell.


Llavors, quan s'afarta de tenir-te mig aclucat,
s'embranca en un viatge de 7 nusos,
i se t'emporta cap a mar obert,
desant les pors a terra,
desant-te a tu, tot sol, davant la canya i el vent.


Altres et miren, allà lluny,
surant en la plata del mar esmorteït del capvespre,
ses illes ens esguarden fit a fit,
mentre la proa s'esmuny cap a Barcelona,
més vent i molta mar per endavant,
i una nit de guàrdies amarada de companyia.


I va ser quan s'amagava el sol
que tot s'entintà de roig,
especialment les veles,
mentre nosaltres, amagats darrera l'espi,
fitàvem esmaperduts aquella festa del sol.
Ens menjàvem els vents,
ens passàvem la canya sense preguntes,
ens endinsàvem en mar obert,
i tot era allà, perfecte.
Fotos de Patxi Mansilla

Etiquetes de comentaris: , ,

8 Comments:

Blogger Dessmond said...

Cala Figuera és un lloc preciós. Encara per destrossar. Uns dels racons que més m'agrada de Mallorca.
Ostres, quin viatge. Com et cuides! Quina embeja!.

8:05 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dess,

viatjar en veler, pel mig del mar, sense veure terra i de cop començar a veure el Cap de Formentor és dels plaers més forts que es poden sentir...i estem d'acord, Cala Figuera és un lloc especial...
cuidar-nos és un deure i navegar és de les millors medecines que conec...
una abraçada de mar

8:08 p. m.  
Anonymous Anònim said...

T'he deixat un meme en el meu blog.

10:41 p. m.  
Anonymous Anònim said...

És un dels escrits més bells que t'he llegit.

No sé si hauràs fet algun viatge com el qual descrius, et puc garantir que són tant o més bells sempre que el temps ho permeta.

Bell post, felicitats.

10:45 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Jon,

és un escrit real d'una vivència real (fa quinze dies concretament que vaig fer el viatge)...

Gràcies per les teves paraules..
quan tornes?..

11:39 a. m.  
Blogger marius said...

Quina enveja... quins paisatges,,, quina pau! Enhorabona!!!

3:43 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Màrius,
gràcies, és fàcil de fer...només pujar al Menjavents..i navegar més enllà...
salut

4:44 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Un apunt així val més que 100 twitters.
Enhorabona i a seguir-ho disfrutant.
Salut!.

7:13 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home