4.25.2008

Dídac Lee, un emprenedor


Quan parlem d'emprenedors jo sempre he pensat en seriosos personatges en grans despatxos que corbata al coll maneguen i desmaneguen com volen, però en Dídac Lee és un cas especial. Va ser el primer estranger d'una altra raça nascut a Catalunya, explica ell, i amb 21 anys va muntar la seva primera empresa amb 18000 euros d'un préstec personal, malgrat que la seva família esperava que acabés la carrera a la universitat que no va acabar. Ahir nit en un sopar del Cercle del Coneixement ho va explicitar clarament.
És divertit i clar en les seves opinions, segur i honest en la contundència de les respostes, i entenedor en els conceptes. Tres afirmacions seves per a ser un bon emprenedor (copiades d'en David Rodríguez que hi era al sopar també):

1.- Cal ser emprenedor, encara que es fracassi: "El pitjor fracàs és que, al final de la teva vida, vegis que t'has quedat amb les ganes de fer quelcom".

2.- Davant d'una adversitat, assumir les responsabilitats i mirar el got mig ple. Molts cops tendim a donar les culpes als altres o al "sistema", quan és culpa nostra.

3.- Deixar que els investigadors investiguin, i no forçar-los a què siguin emprenedors. Cal que els investigadors col·laborin amb els emprenedors, però no se'ls pot demanar que siguin una cosa que potser no són.

A mi em va interessar especialment com veu ell el sistema educatiu i els seus reptes, enmig d'un grup d'empresaris i economistes, amb algun enginyer i alguna filòloga, calia saber de la seva opinió sobre educació; ell va comentar que el repte del sistema educatiu és donar a l'alumne el que necessita, com en el cas de les empreses i les necessitats del mercat. Saber analitzar i detectar les necessitats dels estudiants i dona'ls-hi la possibilitat d'aprendre el que realment han de fer servir desprès.
I un punt important, el sistema ha de tenir la capacitat de modificar-se, de fer-se de nou davant dels reptes de la societat, de transformar-se i aquesta és una crítica que ell va fer molt seriosa a la vana situació encarcarada que de fora es percep del món educatiu, especialment l'universitari, que no facilita la tasca dels emprenedors. De la necessària relació entre empresa i universitat que a Catalunya i Espanya no està desenvolupada com a d'altres països europeus o a EEUU.
Caldrà escoltar-lo i seguir-lo amb atenció, és un exemple de bones pràctiques en l'empresa que revoluciona el concepte de fer riquesa i a més afegeix un plus de riquesa cultural i meelting pot immillorable per a Catalunya.

Llibre: La lladre de llibres de Markus Zusak
Pel·lícula: Cobardes de Jose Corbacho i Juan Cruz
Música: Let's get it on de Maceo Parker en homenatge a Marvin Gaye

Etiquetes de comentaris: ,

4 Comments:

Blogger El veí de dalt said...

Curiós persoantge, en Lee. I ja has llegit el llibre que dius i has vist la peli? Si l'estrenaven avui!

10:35 p. m.  
Anonymous Toni said...

Vaig conèixer en Dídac fa anys, quan érem dos jovenets del món del tennis taula, ell a Figueres i jo a Olot. D'aquella època el recordo com una persona amb una gran curiositat per a tot, amb moltes preguntes, amb els ulls oberts a la vida. L'he retrobat no fa molt, gràcies a la blogosfera, i no em sorprèn la seva evolució. És una persona que cal escoltar. M'ha agradat llegir aquest post. I algunes de les coses que comentes, les he vist a la Universitat de Sunderland, certament. Fins aviat.

11:14 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Veí,
el llibre l'estic llegint, és un dels llibres que he comprat a Sant Jordi...i la peli la conec perquè conec el Corbacho i vaig estar al rodatge...és una peli sensacional que tots hauríem de veure, la gent de la professió docent però tothom en general perquè va més enllà del conegut bullyng escolar i s'endinsa en l'assetjament social i laboral...és una altra gran peli del tàndem Corbacho-Cruz...
Salut

Toni,

el personatge de Lee és molt interessant i els que el coneixem sabem que a més de ser un gran emprenedor és una gran persona, intel·ligent però també sensible, simpàtic i amic dels amics...
ja tornes de la pèrfida albió?..
Salut

5:32 p. m.  
Blogger Eduard Batlle said...

Black Music!!! Thanks!

11:45 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home