4.04.2008

I have a dream...You can!

Desprès de 40 anys d'esperar el somni potser està aprop.
Martin Luther King va morir assassinat el 4 d'abril de 1968, un any amb massa connotacions com per oblidar-lo: Paris, moviment hippie, Primavera de Praga, els grans concerts de rock, això diuen els que ho varen viure en directe.
Però queden les persones, els documents, les fotografies, les cançons i l'alè de llibertat que es vivia en aquell moment, trencat per la violència en molts casos com en el de Luther King.

Hi ha però una figura que sembla haver recollit el testimoni de King, és Barack Obama, el candidat demòcrata que lluita amb Clinton per ser el seleccionat per a optar a la Casa Blanca a finals d'any.
De fa temps que és el meu favorit. No només per la causa de les minories, sinó perquè crec que Obama ha fet un salt qualitatiu en la seva proposta.
Ja no només demana la millora de la situació dels negres, o dels hispans a EEUU, demana l'equitat, la justícia, la cultura i la innovació per a tothom. I això és el que m'interessa d'ell, que el paradigma que proposa inclou a tothom. Incloure és la paraula i apel·la a qualsevol que s'hi vulgui afegir.
Ell utilitza una altre eslògan que lliga perfectament amb el de King: I have a dream...You can (Tinc un somni...tu pots)

La gent necessita estímuls emocionals per sentir-se a prop d'aquells que han de liderar la societat; no només és una qüestió de gestionar l'administració o de saber els comptes, és una qüestió de saber connectar amb la gent i de tenir clares idees i valors que responguin a les necessitats de la majoria. A vegades s'ha titllat als "joves del 68" de somiatruites, i molts d'ells han estat reconvertits polítics que ens han portat a desastres econòmics o socials; però vull creure que alguna cosa preval sobre la pura gestió del mercat lliure i de l'economicitat en la vida diària, alguna cosa de l'esperit de llibertat que es respirava aquell any. El mur de Berlín va caure, les dictadures a Europa estan a punt d'acabar-se, la pena de mort disminueix arreu...Vull creure que algun dels nostres somnis és possible, i crec realment que nosaltres, molts, podem...

Llibre: Los guardianes de la libertad de Noam Chomsky
Pel·lícula: 2001 A space odissey d'Stanley Kubrick
Música:Blowin'In the wind de Joan Baez i Bob Dylan

Etiquetes de comentaris: , , ,

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

King va ésser un referent per la gent negre dels EUA i un gran líder, no ostant a qui jo l'ssimilaria a l'Obama és al JFK, ja que aquest va ser qui va possibilitar que personatges com el King, poguessin reixir en una socitat tant racista com la nord americana.

De totes maneres, coincideixo amb tú que la renovació que representa l'Obama es com una catàri per el poble americà i la resta del mon sencer, tot i que la Hilary tampoc esta gens malament.

El que em fa por de tot això, és que mentre cap dels candidats demòcrates rebrà vots dels electors republicans, el Mcain, si que en pot rere dels demòcrates. A veure si al final, entre tant baralla ve el republicà i s'emporta el gat a l'aigua.

Salut i €

7:46 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Eduard,
d'acord, en algun altre post jo comentava que Mcain és un tapat que pot reeixir, però espero que els votants nord-americans tinguin a bé recordar els anys Bush i potser així ens refarem de tanta misèria...
salut company

7:50 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Mara meva, en tota la campanya i precampanya, no se'm haguera acudit ni per un moment "tenir un somni"... l'elecció estava més que clara: votes a matamala o a matapitjor.

Amb el teu article m'has fet pensar en dues coses.
1.- Totes les dones intel·ligents que conec prefereixen el Barak a la Hillary i...
2.- Per poc intel·ligent que siguis te'n adones que en aquest país tan sols hi ha espai per el desencant. Aquí no es somia, no hi ha esperança.

Les comparacions son odioses...

10:30 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Siono,

exactament això diu el meu amic Saltenc..ja ha sortit en alguns posts meus el dil·lema de què estem fent aquí (milers d'anys d'història..és un dir) mentre a EEUU (200 mísers anys d'història..)es baten en unes primàries per a ser nominats pel seu partit !!! com diria el poeta, fent servir una burda metàfora de la cultura vers l'amor:...és tan gran l'amor i és llarg l'oblit...(en castellà sona millor...era Cernuda: " es tan grande el amor y es tan largo el olvido...)
salut

11:36 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home