4.12.2008

Grècia II


La penetració de la cultura nordamericana és una de les deficiències que es constata a tots els països europeus, especialment a aquells com Grècia, que són bressol de civilització i que compten amb un bagatge cultural més complet; però aquest no és capaç en aquest moment de sobreposar-se a la Coca-Cola. 

I en canvi tothom hi ve a Grècia,  d'arreu, del món sencer, onades i onades de visitants que omplen els carrers i places, que cerquen aquells vestigis de l'antiga esplendor, però no em sembla que sigui real tot plegat...vull dir que tots volen visitar el Partenó però desprès tots van al Hard Rock Cafè a dinar; és aquesta la nova meelting poot?

Hi ha però una connexió especial entre mediterranis, els grecs són com els catalans, com els italians, com tots els que convivim a la vora del mar interior que és la Mediterrània, i mengem olivada, amb asbergínies i carn de be, mentre bevem vi negre i prenem café al final. Parlem de tot i res mentre somriem i mirem els "altres", els nordamericans, els japonesos, amb ulls condescendents. La cultura és la nostra.




Etiquetes de comentaris: , ,

4 Comments:

Blogger El veí de dalt said...

Per tant, no tenen "deficiències", si no que tenen molta "eficiència" (i peles, és clar) en anar introduint en el mercat (ideològic, comercial,...) el seu gust dubtós. Mira si no com es juga a Pressing Catch als patis d'institut; o com la nit de Halloween ja se celebra arreu! Ela babaus són (som) els que els comprem el que venen o és que no tenim més res a oferir en contra d'aquesta banalització de la cultura? Els seus think tanks (es diu així?) tenen molta força!

Com la mediterraneïtat, segurament, no hi ha res. Però jo també, ho confesso, bec a voltes Coca-Cola. Em perdones, oi?

PS (Amb qui vas menjar la mousse de xocolata en el sopar del Carretero?)

7:36 p. m.  
Blogger marius said...

Dues coses se m'acuden.
a) que bonica és Grècia, quin caos Atenes, quin niu d'història del bressol de la Mediterrània,

b) el que em sap més greu de la penetració de la cultura made in usa és la que té lloc en (contra) les nostres tradicions: el hallowin, santaClaus, per cert arrelat en un sant tant mediterrani con Nicola di Bari... qualsevol dia ens veurem cel.lebrant el Independence Day a les escoles...

Sembla que has estat a Atenes recentment: quina enveja!

7:38 p. m.  
Anonymous Anònim said...

No un sinó dos posts sobre el teu viatge a Grècia. Ets esplèndida!

Un viatge interessant també és el de veure llocs a través dels ulls dels altres. Visions diferents que enriqueixen les pròpies experiències.

Jo ho vull tot. Vull la Cola i el programari americà. Vull els seus dissenys i el seu art i la seva tecnologia, fins i tot com et deia a un altre post, vull els seus "dreams" però no a costa d'haver de renunciar a allò meu, no a costa de vendre'm l'ànima ni amb tant desordre.

10:06 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Veí,

tot plegat som venuts i venedors, el que passa és que sap molt més greu si això passa en un lloc com Grècia; és imperdonable que s'oblidi la mousaka per menjar haburguers...i la mousse la tenia compromesa amb Marphille i Jordi Verdura i tu, però en el darrer moment un problema tècnic no em va permetre anar-hi, per tant la tinc pendent amb tots vosaltres...quan?

Màrius,
hi sóc a Grècia!!...estic fent el seguiment del viatge via blog perquè ho vaig prometre i perquè m'agrada molt fer- amb les meves fotos i les meves impressions,.....
salut!

Siono,
intento fer allò al que em comprometo...no sempre puc, però com li deia abans al Màrius, fer posts dels meus viatges, amb fotos meves, i les meves impressions és el millor.. i jo també ho vull tot, només que algunes coses em semblen massa..avui comentàvem mentre vèiem uns japonesos dinar al nostre costat a Delfos que la veritable penetració cultural la fa nordamerica per molt que els asiàtics siguin els rics del segle XXI...
un petó

10:02 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home