Grècia I

Grecia és alguna cosa més que un país turístic, és un sac d'història a cada pas.

Però també és un cúmul de contradiccions i de mancances que s'evidencien a cada pas. No hi ha diners a Grècia per a mantenir tanta història, tanta pedra que s'ha de conservar, ni els més grans projectes europeus aconseguixen mantenir el mínim que necessita el país.

Tot plegat és molt caòtic, Atenes és una enorme ciutat, contaminada, desordenada i molt bella en molts dels seus racons, li manquen expectatives, li manquen inversions, li sobren prepotències i cotxes de gran luxe al costat de pobres de solemnitat que conviuen als carrers.

Les pedres i la cultura conmouen, la gent llegeix mentre camina, xerren i sembla que parlin català, ens assemblem molt, però percebo empreses nostres que estan guanyant la batalla aquí: Telefónica, ENDESA, Repsol o ZARA; capdavanteres en inversions i negoci; es percep que nosaltres estem guanyant alguna batalla en aquesta vorera sud d'Europa i això és d'agraïr desprès de tanta emprenyada a casa nostra. Viatjar obre els ulls a moltes coses.

Només dos apunts, una llibreria genial davant de la Biblioteca Nacional on he comprat Le Petit Prince de Saint Exupèry (el colecciono en tots els idiomes i em faltava el grec) i el café restaurant Plaka on he sopat aquesta nit, al bell mig del barri més bonic d'Atenes...continuarà, demà Acròpolis...

I he promès una foto d'una escala a Vilapou, és l'escala de sortida del metro de Monasterion: