grècia IV

Grècia és país de sabers i cultura que s'oculta darrera una màscara de lleugeresa i indiferència en la seva gent. Tots estan disposats a portar-te aigua, tots et pregunten, són amables i atents; avui per dues vegades m'han dit que som germans mediterranis i és veritat, pràcticament ens separa només aquest mar antic i saberut que es mou allà a l'horitzó mentre a les platges i caletes de la vora és suau i amatent als nostre peus.

És ben cert que els manca connexió amn l'Europa central, que estan envoltats de territoris hostils i empobrits amb més problemes dels que els grecs voldrien, però ells, savis antics, s'escuden en la seguretat de les escarpades roques i les restes d'un imperi que va saber aculturar sense violentar, emporiums arreu ho testimonien.

Avui comentàven els resultats dels veïns italians, dient que no han estat capaços de prendre la decissió de negar la televisió com a màxima manaire de la vida d'un país, i tenen raó, massa relativisme en els veïns i potser massa terrenalitat en aquest país amable i especial que es mostra tal i com és als visitants, obert i senzill, esperant la seva oportunitat, una mica massa ofegats en la seva pròpia història.

El canal de Corint ha estat avui la sorpresa inesperada d'un matí d'història i escola, amb companys professionalss intercanviant opinió i projectes europeus.

Però la gran sorpresa ha estat el cap d'Heraió, veritable diamant amagat on he trobat per fi les nítides aigües de l'Egeu llepant les roques antigues d'un temple, un dels tants temples d'Atenea...