Dídac Lee, un emprenedor

Quan parlem d'emprenedors jo sempre he pensat en seriosos personatges en grans despatxos que corbata al coll maneguen i desmaneguen com volen, però en Dídac Lee és un cas especial. Va ser el primer estranger d'una altra raça nascut a Catalunya, explica ell, i amb 21 anys va muntar la seva primera empresa amb 18000 euros d'un préstec personal, malgrat que la seva família esperava que acabés la carrera a la universitat que no va acabar. Ahir nit en un sopar del Cercle del Coneixement ho va explicitar clarament.
És divertit i clar en les seves opinions, segur i honest en la contundència de les respostes, i entenedor en els conceptes. Tres afirmacions seves per a ser un bon emprenedor (copiades d'en David Rodríguez que hi era al sopar també):

1.- Cal ser emprenedor, encara que es fracassi: "El pitjor fracàs és que, al final de la teva vida, vegis que t'has quedat amb les ganes de fer quelcom".

2.- Davant d'una adversitat, assumir les responsabilitats i mirar el got mig ple. Molts cops tendim a donar les culpes als altres o al "sistema", quan és culpa nostra.

3.- Deixar que els investigadors investiguin, i no forçar-los a què siguin emprenedors. Cal que els investigadors col·laborin amb els emprenedors, però no se'ls pot demanar que siguin una cosa que potser no són.

A mi em va interessar especialment com veu ell el sistema educatiu i els seus reptes, enmig d'un grup d'empresaris i economistes, amb algun enginyer i alguna filòloga, calia saber de la seva opinió sobre educació; ell va comentar que el repte del sistema educatiu és donar a l'alumne el que necessita, com en el cas de les empreses i les necessitats del mercat. Saber analitzar i detectar les necessitats dels estudiants i dona'ls-hi la possibilitat d'aprendre el que realment han de fer servir desprès.
I un punt important, el sistema ha de tenir la capacitat de modificar-se, de fer-se de nou davant dels reptes de la societat, de transformar-se i aquesta és una crítica que ell va fer molt seriosa a la vana situació encarcarada que de fora es percep del món educatiu, especialment l'universitari, que no facilita la tasca dels emprenedors. De la necessària relació entre empresa i universitat que a Catalunya i Espanya no està desenvolupada com a d'altres països europeus o a EEUU.
Caldrà escoltar-lo i seguir-lo amb atenció, és un exemple de bones pràctiques en l'empresa que revoluciona el concepte de fer riquesa i a més afegeix un plus de riquesa cultural i meelting pot immillorable per a Catalunya.

Llibre: La lladre de llibres de Markus Zusak
Pel·lícula: Cobardes de Jose Corbacho i Juan Cruz
Música: Let's get it on de Maceo Parker en homenatge a Marvin Gaye

Alfons Cornella, l'innovador

Aquest matí he tingut la sort de sentir una conferència d'Alfons Cornella, el responsable d'Infonomia; i desprès de prendre un café amb ell compartint uns minuts de conversa molt interessant.
Ítems de la seva intervenció:
- Les ments per al futur conecten idees i persones
- Trivium de present: Abundància, Àsia i Automatització
- El món és complex, petit i accelerat
- Trivium de futur: Imaginació, Internacionalitat, Tecnologia
- l'Empresa i el mercat com a base de desenvolupament
- El Mon.3 - els Nens.3 - la Societat.3
- Paraules clau: Interacció, persones, xarxa, cooperació, imatge, comunicació,
- Els procediments són complexos, a base de error- èxit, multifuncionals, cooperatius, tecnològics, polièdrics, no definitius, infinits, adaptatius...

Conversa:

El món de l'educació està a les beceroles de saber quin món i quins procediments pretenem per a quins alumnes. L'educació és la base de tota societat, del món tal i com l'entenem i l'esperem; l'obligació de tot responsable polític i de tot professional docent és posar l'alumne com a protagonista del fet educatiu, i interaccionar amb tota la societat per tal d'aconseguir que tinguin èxit en la vida, i sobretot sobretot, que siguin feliços.
Des dels sistema educatiu hem de fer-nos veure, de fer-nos col·laboratius, de fer servir el que tenim a l'abast i sobretot, de posar-hi imaginació, els nostres fills ja ho fan així, i nosaltres no podem decebre'ls.

Webs:
Pecha Kucha
See Real
K-web
The MacArthur Foundation
The E-College
Perceptive Pixel