L'Educació al Cercle del Coneixement

Ahir nit vaig tenir l'oportunitat de formar part d'una taula rodona sobre l'Educació a Catalunya organitzada pel Cercle del Coneixement que presidit per Enric Canela és un dels think thank més actius de Catalunya.
Els ponents de la taula, Joaquim Prats, president del Consell d'Avaluació de Catalunya; Xavier Melgarejo, director del col·legi Pare Claret de Barcelona; Maite Gorriz, directora de l'IES Priorat de Falset; Ferran Ferrer, autor de l'informe sobre "l'Estat de l'Educació a Catalunya 2006" per a la Fundació Bofill i jo mateixa; amb la cloenda a càrrec d'Ernest Maragall, conseller d'Educació.

Cadascú de nosaltres va fer una participació de 15 minuts sobre temes relacionats amb l'educació, des de la visió general del Sr. Prats, a l'específica dels dos directors de centre, les problemàtiques de l'escola concertada o l'educació secundària en general, fins a la visió general d'un sistema que hauria de perseguir, en paraules del Sr. Ferrer l'equitat i l'excel·lència en els seus resultats, o la meva participació que es va centrar en el paper de les TIC i la societat de la informació i el coneixement en el context del sistema educatiu.

Crec que no m'equivoco quan dic que tots varem constatar que el nostre és un sistema educatiu complex que ha arribat a la maduresa i que ha estat capaç d'oferir escolarització al 100% de la població; i que ara li manca arribar al nivell d'excel·lència i d'equitat que una societat avançada com la catalana necessita.
S'han de donar respostes a les empreses que necessiten persones formades en els nous jaciments econòmics; s'han de donar respostes a les noves formes de relació global, tant econòmica com socialment i per fer tot això s'ha de posar al centre educatiu i a l'alumne com a objectiu i protagonista del fet educatiu.

Les preguntes dels assistents varem ser en la seva major part, sobre el tema del repte tecnològic i de la societat de la informació. La necessitat de que la tecnologia sigui la de més alta qualitat per als nostres alumnes no ha de centrar l'objecte d'estudi en l'eina sinó que ha de fer que el professorat modifiqui procediments i que els continguts i les capacitats siguin les protagonistes.
Un perfil del professorat més adaptat a les noves situacions que promogui l'educació cooperativa, l'interacció i el treball en xarxa; un continguts que responguin a la societat global i tecnificada que es modifica dia a dia i una real capacitat dels centres i el seu entorn per a prendre decisions sobre la feina educativa, sobre el fet d'educar, estan en la base del que es va debatre ahir a l'Hotel Alimara

I una consideració final, el Conseller ens va explicar quin havia estat el seu dia: matí reunit amb el president Montilla per definir la posició estratègica del Govern respecte la llei d'Educació, en la qual el president té posada tota la confiança i per a la qual s'haurà d'aconseguir una llei d'acompanyament econòmic que està relacionada directament amb el nou finançament de l'Estatut de Catalunya. La tarda la va passar reunit durant tres hores amb representants de CiU per mirar de consensuar amb el primer partit de l'oposició la llei d'Educació de Catalunya.
Tot plegat ens va voler transmetre que la llei és una oportunitat per a: "governar l'educació i no només gestionar-la.." marcant diferències amb governs i administracions anteriors.
Necessitem l'acord de tota la societat catalana, l'educació és la base de qualsevol societat i per això és la responsabilitat de tots.

Llibre: Summerhill d'A.S.Neill
Pel·lícula: El club dels poetes morts de Peter Weir
Música: Another brick in the wall de Pink Floyd

Barcelona Digital Global Congress

He tingut oportunitat d'assistir a un matí de sessions del Barcelona Digital Global Congress que ha tingut lloc aquests dies a la Fira de Barcelona.
He promès a alguns amics que en faria un resum del que he sentit i aquí va:

1ª taula - CLAUS D'ÈXIT DE LES SOCIETATS DIGITALMENT AVANÇADES
M'ha agradat especialment la ponència de Tim Kelly, ha parlat de models de desenvolupament tecnològic especialment Korea. Ha dit que si no s'aposta per un salt qualitatiu en l'aplicació tecnològica no s'avança. Les experiències de països emergents són la clau.
L'aportació de Jensana ha estat minsa, esperava més d'un directiu de Casa Asia, perquè el mercat asiàtic és el repte en aquest moment, no ha explicat quins poden ser els camins culturals cap a la relació amb països on el model cultural és tan diferent del nostre.
Muriel i Bosch han fet l'aportació política, divergent és clar, perquè mentre Muriel es situava en una posició de força de l'estat com a donador de tot servei, i on l'exemple més novedòs que ha donat ha estat l'apagada analògica de Sòria (?)...Bosch ha dit clarament que un país avança si políticament és independent, si pot prendre les seves decisions com ha estat el cas d'Irlanda. Finalment Pilar Conesa ha fet una exposició plana del que l'Ajuntament de Barcelona està fent respecte la wifi ciutadana o el 22@; llençant un repte a les empreses perquè estandaritzin els serveis digitals, crida inútil, el mercat és el que és i Sony no deixarà que Nokia li prengui el número.

2ª taula - EL PROFESSOR ANALÒGIC vs ALUMNES DIGITALS
L'educació tecnològica a les escoles
Interessant taula que estava formada per persones que conec en la seva major part i que reunia una mica de tots els que intervenen en l'educació a Catalunya en aquest moment relacionats amb les TIC: la UOC, el Departament d'Educació, i les editorials, un magma de conceptes i formes d'entendre les TIC que no ha estat tan punyent com hagués pogut ser
Correcte el plantejament del professor Ismael Peña, amb dades dels darrers estudis PISA o de la OCDE que corroboren la seva hipòtesi de que el professor està endarrerit respecte dels seus alumnes, en canvi Jordi Vivancos i Manel de la Fuente, han defensat just el contrari, el professor fa un gran esforç, es forma, i està per la introducció de les TIC a l'educació. Interessant el concepte que ha introduït Vivancos sobre les competències digitals i el fet de que ara hem de "treballar amb les TIC", incorporades a la pròpia estructura competencial del currículum.
Antoni Zabala ha reclamat una tornada al concepte de l'esforç i la feina del docent, front aquelles novetats obligades que no aporten qualitat. Reclama un paper rellevant per a les empreses i el vincle amb els continguts posats al dia.
Personalment he fet una aportació a la taula que ha consistit en el següent:
- He trobat a faltar l'esment a la formació inicial del professorat que és la base de qualsevol perfil professional que vulgui ser adient al que espera el sistema.
- Els continguts i competències digitals no són suficients per al repte digital , hem de tenir en compte la competència en comunicació àudiovisual perquè és el llenguatge dels nostres alumnes, i està també en el nou currículum.
- Les empreses han de treballar per als continguts digitals i han de fer negoci amb ells perquè sinó els materials i recursos educatius estaran abocats a la manca de qualitat i a ser ignorats pels alumnes, no podran competir amb les eines digitals més avançades com els jocs de playstation o de wii, per posar un exemple, que són els objectes d'entreteniment més venuts en aquest moment, molt per sobre de les pel·lícules més importants.
- El compromís polític d'inversió econòmica molt més important en relació amb el PIB, estem a la cua d'Europa i a la taula anterior han conclòs que sense una bona formació res del que es proposi un país, sigui independent o no, no tirarà endavant, per tant, en l'educació està la clau.
(demà el resum de la taula de periodisme versus internet...)

Pel·lícula: Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall d'Steven Splielberg

Llei Catalana d'Educació, una oportunitat

El Conseller Maragall acaba de presentar l'avantprojecte de la Llei Catalana d'Educació en roda de premsa. Tot un repte i una novetat històrica, mai hem tingut una llei exclusivament catalana d'educació.
En una primera lectura em suggereix algunes consideracions:

- el vocabulari és innovador, es parla de Servei públic d'educació com a principi general; es parla d'Institut Escola per a centres públics que facin de 3 a 18 anys d'escolarització, recuperant el nom dels centres que la República més avançats i amb una idea de laïcitat i escola activa molt recomanables.

- les novetats són engrescadores, l'obligatorietat des dels 3 anys, quasi de facto en aquest moment o la idea d'autonomia de centres i de la gestió dels directors es absolutament necessària pe adequar els centres a la realitat social.

- la creació de zones educatives que ordenin el territori i adeqüin l'oferta de tots els centres públics i concertats a la demanda dels alumnes és interessant, tenint en compte que s'ha de vetllar per un veritable servei a l'alumne i als docents que no supediti l'acció educativa a l'administrativa.

- la modificació de la formació inicial i continuada per donar valor a la professió docent i a la importància dels incentius personals i professionals per als professionals que fomentin la innovació és clau per aconseguir els objectius amb els alumnes.

- la relació escola i empresa com a motor de la investigació i el desenvolupament del propi sistema educatiu, relacionat amb els objectius educatius és clau, seguint models europeus i americans.

- l'avaluació del sistema al qual se li demanen resultats en funció de la pròpia dinàmica d'autonomia i gestió.

En el plateret dels dèbits d'aquesta llei, a primer cop d'ull:

- no s'ha fet una bona política de comunicació i informació de la gestació de la llei, que ha comportat una primera vaga dels sindicats d'ensenyants.

- no s'ha presentat una memòria econòmica al costat de la llei per garantir la posada en marxa de tots els objectius establerts.

- els terminis de tramitació de la llei són curts i la relació amb d'altres mesures legislatives no està clara, com tampoc no sembla que s'hagin acordat prèviament accions amb els altres partits del Parlament, amb els agents sindicals o amb els pares i mares, que també són protagonistes del fet educatiu.

El que sí està clar és que la Llei és necessària, els diversos informes que darrerament s'han presentat demostren que Catalunya en educació no està a l'alçada del que el país necessita. L'escola que tenim ara s'assembla més a la del segle XIX que a la del segle XXI, com en d'altres àmbits de la nostra societat siguin les infraestructures o la pròpia societat de forma global. Per això calen solucions globals que integrin l'escola a l'entorn, a la nova societat de la informació, als reptes que tenim com a societat que són els mateixos que els de la l'escola.

Llibre: Les veus del Pamano de Jaume Cabré
Pel·lícula: Reencarnación de Salomón Shang
Música: Violet Hill de Coldplay

L'oracle de Delfos i Mafalda

El món educatiu està en efervescència, quasi com sempre, però ara més perquè hi ha en perspectiva la primera Llei Catalana d'Educació que, si tot va bé, s'aprovarà a finals de 2008.
He assistit a III Simposi de l'Educació a Catalunya, organitzat per la Fundació Bofill, on compto amb bons amics, al MACBA de Barcelona. Moltes cares conegudes en el públic i en els ponents, em detindré en alguns que m'han suggerit i recordat idees essencials.

Ferran Ferrer ha explicat l'estudi sobre l'Estat de l'Educació a Catalunya publicat fa uns mesos. Idees fonamentals: els resultats dels nostres alumnes són vergonyosos respecte al que correspondria a un país com Catalunya, amb el seu nivell de renda i de desenvolupament cultural i social. Raons, la manca d'inversió pública, els desequilibris en el propi sistema, la formació inicial i continuada, l'avaluació i el rendiment de comptes.
Francisco Longo, que ha parlat sobre el lideratge a l'educació. La necessitat de tenir equips i sobretot persones que liderin un projecte de centre perquè aquest fet assegura els resultats dels alumnes i la bona trajectòria dels centres.
Però el que m'ha agradat especialment, i com sempre, ha estat Francesc Pedró al qual conec de fa temps, i amb el que he col·laborat en recerca sobre TIC i Educació en un projecte europeu. El seu estudi sobre El professorat a Catalunya, fet per encàrrec de la Fundació Bofill posa de relleu les mancances d'un sistema que no considera els seus professionals com els protagonistes del fet educatiu juntament amb els alumnes. Ni les formes d'accés a la funció educativa, ni la preparació inicial i permanent dels professionals, ni l'estatus econòmic no són equilibrats. Sobta però que no hi hagi més estudis en matèria de dades professionals dels docents, i aquest és un fet remarcable, si, com molt bé sabem, l'educació és sempre notícia i motiu de parlament social. D'altra banda, el punt de vista economicista que el professor Pedró imprimeix a l'estudi, sempre troba reticències dels contraculturals professors; es renega massa fàcilment d'aquesta opció metodològica per a analitzar el rendiment professional quan tots sabem que la vessant econòmica i d'organització sistèmica està en el rerefons de totes les mancances de l'escola.
Idees clau: la manca de directors ben pagats i formats especialment és fonamental per a portar a terme un bon projecte educatiu de centre; la promoció laboral dels mestres i professors ha d'ésser continuada i assegurada per a fomentar el rendiment, educatiu, no només en sous sinó també en incentius investigadors, personals o de reconeixement social; l'accés al lloc de treball és obsolet, les oposicions i tota l'estructura funcionarial no es correspon a les necessitats del sistema en el segle XXI i l'autonomia de centres, com a eix vertebrador de la pròpia organització sistèmica és clau juntament amb el rendiment de comptes o avaluació externa.

Tot plegat, res que no sigui conegut, però refrescant respecte dels mites que corren, tan pels nivells de grans responsabilitats d'un sistema mastodòntic que adoleix de formes reals de transformació com per part dels professionals docents, reticents també a mesures que no perceben com a generadores de major possibilitat real de treballar en les condicions que esperen.


En Francesc Pedró que és un gran comunicador, va fer servir l'oracle de Delfos i Mafalda per conjurar les reticències que sabia que sortirien sobre el seu diagnòstic. L'oracle per a dir que sempre és molt difícil canviar un sistema, i que ni els mateixos deus saben si això serà possible, i la gran Mafalda, amb l'acudit que veieu damunt..De tota manera va tenir la pregunta crítica assegurada, mentre molts, tots, aplaudíem una visió acurada i moderna de com l'escola ha d'ésser autònoma, independent econòmicament, amb líders que agafin la corda i tirin del grup i incentius per a tots els professionals, això sí, amb torna, amb avaluació de tots, externa i independent. A veure si d'una vegada, ens fem tots grans.

Llibre: Mil cretins de Quim Monzó
Pel·lícula: Elegy d'Isabel Coixet
Música: Money de Pink Floyd

L'escola i la vaga

Aquesta setmana és la setmana de les vagues, de metges o de mestres...sembla que els serveis públics bàsics a Catalunya no estan en bon moment, o sí?
Pel que es refereix a educació que és el que conec, el plantejament d'una vaga en aquest moment em sembla malbaratar el que significa fer vaga i les seves possibilitats de rendiment per als qui la fan i per als qui la pateixen.
Ho dic d'entrada, per no cridar a errors desprès.
L'evolució de les responsabilitats en educació durant els darrers governs no han facilitat que el sentiment del professorat sigui optimista. 5 consellers per 5 anys no és la mitjana desitjable, educació ha estat moneda de canvi per a les clavegueres del poder, finalment en mans de l'esquerra, responsable tota ella, sense exclusió.
D'altra banda les dades de diferents informes, Bofill, PISA, et altrii, no deixen lloc a dubtes. L'educació al nostre país no està en el seu millor moment i tots s'han omplert al boca d'educació, educació, educació. Ara bé, ningú ha pensat seriosament en les conseqüències del que significaria quedar-se un pas en darrera en aquest món innovador i tecnificat que els nostres estudiants necessiten i que sembla que el sistema no els proporciona, tot el sistema.
Recordem que un Pacte Nacional per a l'Educació va ser signat amb prou feines, però era una eina que aglutinava tothom i ara sembla oblidada.

La nova proposta és una Llei, que ja per ser llei, té molt de valor, perquè seria la primera llei catalana d'educació, i pel que es veu a les Bases, pot tenir innovacions interessants. El problema és que la gent no s'acaba de creure res ja.
Hi va haver gran participació en la posada en comú dels nous currículums, gran participació en la redacció del Pacte, i ara se'ns diu que hem de participar en la gestació d'aquesta llei però es presenta corrents i de presa, deixant la comunitat educativa en un ai! Mentre ens trobem que els sindicats, els nostres defensors davant l'amo, fan una lectura transversal amb conclusions molt concretes d'un text de bases que justament peca de nuvolós. Poc seriós tot plegat.

La gent anirà a la vaga, crec que majoritàriament, amb el sentiment d'aquell al qui li demanen molt amb pocs recursos, que no només són econòmics, també de resposta de gestió a la feina del dia a dia, de resposta a les necessitats de promoció personal (recordem que la mitjana del professorat de Catalunya està per sobre els quaranta anys, amb vint de professió) i poc o nul recolzament social. I tot això en temps de campanya electoral, uuiiii! que ja sabem tots a que juguem...

PD.- Mitjançant l'amic Dessmond, he conegut el bloc La Trama Polaca, i us recomano aquest post amb un escrit d'Arturo Pérez Reverte, que com a bon escriptor, diu les coses molt millor que jo...

Llibre: Tres tristes tigres de Guillermo Cabrera Infante
Pel·lícula: Harry Potter i l'ordre del Fènix de David Yates
Música: Chasing Pavements d'Adele

Eleccions 08 - I : Educació

Com que tots plegats ja estem en pre-campanya electoral, a partir d'avui aniré fent una sèrie de posts sobre la campanya de les generals del 9-M. La consciència de ser partícep del joc de la democràcia s'ha de demostrar posant en qüestió el que diuen els líders. No podem deixar-los sols i després anar a reclamar.

Estaríem d'acord en que l'educació i la sanitat serien les que necessiten de més inversió pública justament perquè són intrínsecament serveis públics.
De fet, si parlem d'educació, els successius informes PISA han demostrat que els països que tenen èxit en les seves polítiques educatives, tenen uns professionals molt ben pagats i ben considerats a nivell universitari, amb notes de tall altíssimes per a la carrera. Res a veure amb el que passa a casa nostra, on darrerament s'està fent entrar al sistema educatiu a qualsevol amb un títol i que estigui disposat a passar 5 hores a dins una classe.

En canvi, el que estic sentint als candidats sobre l'educació és que el consideren un tema clau i per passar acte seguit a tirar-se els trastos pel cap, tirant de veta dels temes més absurds com el que va fer l'ex-president Aznar a Barcelona fa uns dies, cridant el fantasma de l'ensenyament del castellà a Catalunya, mentre els altres partits es dediquen a contestar aquesta bajanada, oblidant el més important: dir-nos com s'ho faran per solucionar el greu problema educatiu.

Per a un plantejament seriós sobre educació cal que ens contestin sobre:
- la modificació real de les carreres universitàries que porten a l'educació (seguin l'aplicació Bolonya)
- l'augment significatiu dels sous dels professionals
- l'adequació real dels currículums a les necessitats dels alumnes

Si tot plegat s'omplen la boca de xecs per al totxo com la panacea de la joventut, no han pensat que prèviament aquests joves han de tenir la formació adequada per a ser algú a la vida? o és que en realitat tornem a subvencionar el totxo que els ha salvat l'economia fins ara? ai que no saben ni de quin coneixement parlem!

Llibre: The responsibility of intellectuals de Noam Chomsky
Pel·lícula: Away from her de Sarah Polley
Música: J'ai deux amours de Madeleine Peyroux

Educar en la diversitat cultural

Fotografia d'Stephanie Sinclair

La diversitat de cultures del món és la base de la humanitat. Cada grup social a cada territori s'ha organitzat de manera que fos més fàcil viure. La globalització però, ha fet que estratègies pensades per a entorns diferents, hagin de conviure i per tant repensar-se com a organització social humana. L'educació és la clau.

A Catalunya el mot educació està en boca de tots pels resultats negatius posats de manifest. El mateix Rodríguez Zapatero ha sortit a la palestra a dir que no es faran més lleis (no és que hagi pres cap decisió, és que la LOE encara no s'ha implantat), i per la resta, l'Entesa arrossega un Pacte Nacional per a L'Educació que no ha significat gaire res per al sistema, i va cap a una Llei Catalana per a l'Educació , mentre impulsa normes com la gratuïtat dels llibres de text, mesura absolutament electoralista perquè, ¿no seria més adequat invertir els miserables euros previstos per a innovació educativa en conexió adsl, màquinari àudiovisual, formació del professorat i suport específic als centres de manera que no calguessin els llibres de text convencionals? Que estem en el segle XXI i no es veu per enlloc a les aules.

Però parlant de diversitat cultural, l'arribada al sistema dels alumnes estrangers, majoritàriament als centres de la xarxa pública, és un element que necessita de tot el suport. Els plans d'entorn o les aules d'acollida no han donat el fruit esperat. I ves per on, allà on s'havia fet un exercici valent de redistribució d'alumnes, sense considerar la seva adscripció social o el seu origen, com ha estat l'exemple de Vic, ara el consistori ausetà proposa fer un aula única de rebuda de tots els immigrants per després reubicar-los una volta hagin estat ensinistrats...em recorda Ellis Island, on els immigrants europeus havien de passar per l'humiliació de l'examen inclús higiènic, per arribar a la terra promesa de New York.

La fotografia d'aquest post és el Premi d'Unicef a la millor foto de 2007, i narra en una sola imatge l'horror i les consequències obscenes dels matrimonis entre adults i nenes. Tot un exemple de negació dels drets humans per a aquestes nenes que deixen d'anar a escola i són sotmeses a relacions sexuals i a treballs forçats.

L'escola és la clau, però ens ho hem de creure tots, els que hi treballem, i els qui decideixen per nosaltres si ho fem o no ho fem bé. Espero que l'Ajuntament de Vic rectifiqui en la seva idea, i espero que els responsables polítics tinguin la valentia de destinar més recursos per a allò que realment faci canviar l'escola.
No existeixen terres promeses sinó aquelles que construïm nosaltres.

Llibre: Mil soles espléndidos de Khaled Hosseini
Pel·lícula: Ça commence aujourd'hui de Bertrand Tavernier
Música:Mna na h Eireann (Women of Ireland) de Sidnéad O'Connor

Esvorancs a l'educació

Jordi Sánchez, director de la Fundació Bofill, ha fet una enginyosa troballa en acabar d'explicar les conclusions de l'Informe sobre l'estat de l'educació a Catalunya 2006-2007; ha vingut a dir que l'educació a casa nostra pateix d'innumerables esvorancs provinents de "la manca d'inversió suficient mantinguda en el temps".
I no és per menys, les dades són esfereïdores: 1 de cada 3 estudiants de Batxillerat abandona els estudis; només un 69% es gradua a l'educació secundària obligatòria.
S'ha retrocedit en els resultats de 5 anys ençà i per contra la inversió pública en educació és de les més baixes, amb diferència, d'Espanya i de la Unió Europea.

No és creïble que siguem un país capdavanter en disseny i cultura si no som capaços de tenir una xarxa de centres escolars adients, diners per gestionar-los i el nombre de professionals suficients de tots els perfils, des de docents a monitors, per fer la feina.
El món global on vivim està generant reptes que ultrapassen el que inicialment significava donar eines als nens i joves per a la seva vida laboral.
La societat demana al sistema educatiu que faci de mainadera, de vigilant de la dieta, d'aturador de qualsevol violència o d'integrador de nouvinguts, i és així perquè només el sistema educatiu manté les característiques que permeten generar rutines que modifiquin comportaments i eduquin a més d'ensenyar.
Mentre, prepara al seus docents com fa un segle, facilita l'accés a la docència a persones sense preparació, no fa res per modificar la feminització de la professió, amb nivells de prestigi social sota mínims perquè total no cal i a més deixant en mans de la voluntat dels professionals la gestió complexa d'un centre, sense proveïr-lo de mitjans econòmics i personals.
Els projectes de millora s'enfonsen en la llarga marea de l'alta política que comporta que en els darrers 4 anys haguem tingut 4 consellers d'Educació.
Els polítics de tots els colors tenen molta responsabilitat en tota aquesta situació i aquest és un gran repte del país, de Catalunya, per la seva supervivència.

Però tot plegat necessita, a més de diners, de la implicació de la societat, de les famílies de les institucions i empreses.
La globalitat ens indica que el treball en xarxa és clau. Si les empreses necessiten treballadors formats caldrà que es coordinin amb els instituts; si les famílies esperen fills educats cal que s'hi posin al costat dels mestres i donar-los un cop de mà. Les dades indiquen que si tot el que envolta l'alumne el té en compte, ell respon i rendeix. Aquest és el repte de tots i ja no podem esperar més.

Música: Another brick in the wall de Pink Floyd

Barcelona World Race

Vuit vaixells naveguen cap als mars del sud, en una regata, la Barcelona World Race, que ha començat avui i que donarà la volta al món, seguint les rutes dels grans navegants, fins tornar a Barcelona d'aquí a 90 dies.
El món de la vela que sempre ha estat en mans dels qui s'ho podien pagar, ha esdevingut un esport mes accessible per les nombroses escoles nàutiques que hi ha per tot el litoral i que han posat a l'abast el lloguer de vaixells, aconseguint democratitzar-lo.

La regata, però, dóna més possibilitats. Si entreu a la pàgina oficial tindreu informació diària i completa del que estan fent els vaixells i els tripulants (només dos per vaixell) i també s'ha preparat, juntament amb el Servei de Projectes en Xarxa del Departament d'Educació, la possibilitat de treballar-ho amb els alumnes de les escoles i instituts de Catalunya en el seu Programa Educatiu
Es podran fer blocs de seguiment a Internet mitjançant les eines de la xtec.blocs i s'oferiran connexions a diversos punts del recorregut amb els tripulants per videoconferència, tota una experiència d'innovació aprofitant una iniciativa que posa Barcelona en la primera línia dels esdeveniments innovadors mundials i als estudiants catalans de participar en directe. Qui s'apunta?

Llibre: Alessandro Malaspina de Dario Manfredi
Pel·lícula: Master and Commander de Peter Weir
Música: La musica de le notte di Madrid Opus 3 de Bocherini

Vels, dones i drets

Que un element del vestuari d'una nena sigui motiu d'expulsió de l'escola és incomprensible i desproporcionat en el nostre democràtic i civilitzat segle XXI.
Aquesta és la idea bàsica i despullada d'una notícia. Si li afegim que parlem de xador, o vel musulmà, parlem de símbols relacionats amb la cultura, i sobretot, amb la religió.
Una escola democràtica i laïca com la nostra, ha de saber conjugar el fet de tenir persones de diferents religions i cultures, amb el fet inqüestionable del dret a l'educació, la igualtat i la ciència, com a símbols de la pròpia comunitat educativa.
L'administració haurà de crear norma quant al sistema de convivència entre significants i símbols que poden ser excloents, justament perquè el lloc més inclusiu és la nostra escola, el sistema educatiu que ens assegura a tots i, sobretot a totes, un lloc en la societat.
Les dones han de tenir les mateixes oportunitats educatives i socials que els homes, si portar vel o no, ha de significar tenir accès a l'educació; nosaltres, com a societat, hem de ser capaços de fer que totes dues coses siguin compatibles, sinó només haurem aconseguit que les mateixes persones, les nenes, siguin les perjudicades altra volta, i això sí que no es pot consentir.
El debat però, és més ampli, és el debat de com cultures i religions diverses conviuen en un mateix territori, amb normes per a tothom, i amb drets i deures per a tothom. Que les emocions i les creences no es ocultin el dret de les persones a viure amb dignitat.

Llibre: Lleó l'Africà de Amin Maalouf
Pel·lícula: Babel d'Alejandro González Iñárruti
Música: You and I de Michael Bublé

Alfons Cornella, l'innovador

Aquest matí he tingut la sort de sentir una conferència d'Alfons Cornella, el responsable d'Infonomia; i desprès de prendre un café amb ell compartint uns minuts de conversa molt interessant.
Ítems de la seva intervenció:
- Les ments per al futur conecten idees i persones
- Trivium de present: Abundància, Àsia i Automatització
- El món és complex, petit i accelerat
- Trivium de futur: Imaginació, Internacionalitat, Tecnologia
- l'Empresa i el mercat com a base de desenvolupament
- El Mon.3 - els Nens.3 - la Societat.3
- Paraules clau: Interacció, persones, xarxa, cooperació, imatge, comunicació,
- Els procediments són complexos, a base de error- èxit, multifuncionals, cooperatius, tecnològics, polièdrics, no definitius, infinits, adaptatius...

Conversa:

El món de l'educació està a les beceroles de saber quin món i quins procediments pretenem per a quins alumnes. L'educació és la base de tota societat, del món tal i com l'entenem i l'esperem; l'obligació de tot responsable polític i de tot professional docent és posar l'alumne com a protagonista del fet educatiu, i interaccionar amb tota la societat per tal d'aconseguir que tinguin èxit en la vida, i sobretot sobretot, que siguin feliços.
Des dels sistema educatiu hem de fer-nos veure, de fer-nos col·laboratius, de fer servir el que tenim a l'abast i sobretot, de posar-hi imaginació, els nostres fills ja ho fan així, i nosaltres no podem decebre'ls.

Webs:
Pecha Kucha
See Real
K-web
The MacArthur Foundation
The E-College
Perceptive Pixel

Suspesos en Educació

L'informe anual de l'OCDE sobre Educació torna a deixar Espanya a la cua d'Europa.
No és cap novetat, ja ens passa normalment. Les dades són esfereïdores:
- tant per cent d'inversió del PIB en educació a Espanya dos punts per sota de la mitjana europea.
- tant per cent d'abandonaments d'estudiants en l'educació secundària a Espanya, molt superior a la mitjana europea.
- rendiment acadèmic de la formació professional a Espanya molt per sota de la mitjana europea.
El catedràtic Francesc Pedró , membre de l'OCDE per part espanyola i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, fa temps que explica que un país com Espanya, on l'educació universalitzada només fa trenta anys que s'ha aconseguit, té en canvi, un nombre altíssim de titulats universitaris front d'altres països europeus amb més bons resultats acadèmics. És a dir, som un país de nous rics on només volem metges i advocats, i oblidem la formació generalista i de qualitat per al comú dels ciutadans. I així no anem enlloc.
El mateix informe de l'OCDE diu que només amb una bona base formativa per a tothom és que un país s'assegura el desenvolupament econòmic i el sosteniment social.
A casa nostra, per desgràcia, tenir 25 anys de democràcia és una novetat, per això portem un retard històric en educació, però és que, tant amb governs de dretes com d'esquerres, amb aquestes inversions educatives de fireta i aquests canvis constants de lleis, només mantindrem la diferència i la desigualtat.
L'educació és alguna cosa més que la torna d'un govern cada setembre.

Llibre: Els mestres de la República de Portell i Marqués
Pel·lícula: La lengua de las mariposas de José Luis Cuerda
Música: Sorry seems to be the hardest word de Blue & Elthon John

El cognom Maragall

Finalment hem sabut la composició del nou govern de la Generalitat, i la sorpresa final ha estat el nomenament d'Ernest Maragall per a la Conselleria d'Educació.
Sorpresa pensem que per a ell mateix que, segons fonts ben informades, se n'ha assabentat de la confirmació de la seva cartera a les 13 h d'avui, dia 28 de novembre, i dia de la presa de possessió del President Montilla.

El nomenament d'en Maragall, el germà, per al càrrec més important de l'Educació a Catalunya no era esperat per ningú, ell no procedeix de cap àmbit relacionat amb l'educació i la seva feina a les administracions públiques ha estat sempre del cantó de la gestió administrativa pura i dura. Se n'havia parlat del seu nomenament com a Conseller d'Universitats quan el seu germà va intentar remodelar el govern i no va poder, però aquest és un precedent feble.

En una valoració ràpida direm que Montilla ha assegurat a la família maragalliana un component clau en el nou govern; que l'equip de la conselleria que ja era maragallià, sembla que respira una mica més tranquil i es podran tirar endavant les grans línies polítiques començades en l'anterior legislatura: Pacte per l'educació, Sisena hora, Pla de formació del professorat, augment important de plantilles i aposta per la societat de la informació al sistema educatiu. Reptes tots ells fonamentals i definitius per portar Catalunya al lloc capdavanter que li correspòn social i econòmicament en el món. Caldrà però coordinar molt bé les polítiques educatives amb la Universitat i els temes de Societat de la Informació, que passen a mans d'ERC en d'altres conselleries.
Per tant, un vot de condiança al nou conseller i sort per a tothom, que l'educació ho necessita perquè ho necessiten els nostres nens i joves, ho necessita Catalunya.