Ich danke dem deutschen Volk

Obama ha triomfat a Berlin. El seu discurs davant la Columna de la victòria ha estat carregat de simbolisme, tot i no haver-lo pogut fer davant la Porta de Brandenburg. Ell ha fet reviure a tots els berlinesos el famòs discurs de Kennedy quan va dir: Jo sóc un berlinès, l'any 1963, perquè el significat dels dos events s'assembla : voluntat de pau, noves perspectives i regeneració política, llavors era la guerra freda i ara és la conseqüència de la invasió d'Iraq i la intervenció a Afganistan.
De fet Obama representa l'alenada d'aire fresc que basa la seva política en l'acord i la no intervenció militar. Es va declarar contrari a la guerra d'Iraq d'antuvi, i si acompleix el que proclama, podria significar una nova forma d'entendre la política de la màxima i per ara única potència política al món. El meu amic Ferran us farà un resum més acurat que jo perquè ho ha viscut en directe a Berlin.

La significació especial que té el fet de ser negre i tenir moltes possibilitats d'arribar a President d'EEUU ha fet que la gira que està fent es converteixi en una autèntica obamamania. S'ha de dir que a més ha sabut utilitzar el més innovadors sistemes de publicitat i comunicació amb els seus votants i elmón en general. Obama està a twitter,a facebook, a myspace o a youtube. De fet si mireu la seva pàgina, trobareu que és dels pocs polítics amb presència activa a tots els espais de comunicació a la xarxa i aquest és un actiu fonamental.
Serà aquest el nou president dels EEUU? Aconseguirà modificar la forma d'entendre les relacions internacionals, l'economia, la política amb majúscules? Ell diu que pot: Yes, we can.

Llibre: Lincoln de Gore Vidal
Pel·lícula: Thirteen days de Roger Donaldson
Música: Yes, we can de Barack Obama Friends