7.15.2008

La balança que va ser plateret


I desprès de tant d'esperar, els números no quadren...no éren 16000 milions d'euros? doncs ara són 9000 a tot estirar. És que no comptem igual? o és que la matemàtica per no dir l'economia, és qüestió de vidres acolorits? Perquè ni tan sols els diaris es posen d'acord, mentre La Vanguardia diu que " el govern rebaixa els càlculs del govern català" El País titula "els partits s'enfronten pels resultats de les balances"
i aquí pau i desprès glòria.

Semblaria que no ha servit de res la publicació tan demanada d'uns dades que acostin la realitat de la utilització dels diners públics i la seva redistribució. Les formes en que uns i altres utilitzen la informació poden conduïr a confusió, i inclús a fer pensar a més d'un que estàvem millor sense saber res. Però això no és just, es miri per on es miri. La netedat en el sistema impositari és clau per a una pràctica democràtica sana i consolidada. Masses rèmores del passat arrosseguem com per despreciar ni que sigui una publicitació amb dades que no quadren.

Catalunya es mereix alguna cosa més que el despreci que a voltes ens retorna de les arques centrals, i això només s'aconseguirà treballant seriosament amb dades a la ma, generant costums democràtics que afavoreixin que ningú es cregui amb el dret de decidir per nosaltres el que ens toca i el que no. És decebedor el que hem sentit avui però és el començament, i és imparable, ara veurem si els nostres responsables polítics saben fer-ne l'ús adequat i no li donen la raó al diari que ha fet la lectura més opaca de la notícia, aquest tema a Catalunya no ha de ser una lluita de partits, ha de ser un objectiu comú.

Llibre: L'espoli fiscal. Una asfíxia premeditada de Ramon Tremosa i Jordi Pons
Pel·lícula: Funny games de Michael Haneke
Música: Lie to me de Tom Waits


Etiquetes de comentaris: , ,

13 Comments:

Blogger El veí de dalt said...

És el tema del dia. Realment, l'economia és l'art de veure els números des de mil òptiques diferents. A veure com evoluciona le tema...
PS Avui tocava una de l Waits, eh?

PPS I per cert, arriba o no arriba aquest cadàver? Que tinc les dues escales desnivellades!

9:19 p. m.  
Blogger Maurici said...

Aquest anunci de les balances no serveix per a res, estem en la de sempre uns interpreten A i altres B d'aquí no en sortim i fotuts els de sempre. La clau de volta la tindrà el dia que tinguem un president espanyol convincent i aquests semblen estar extingits

9:53 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Veí,
és el tema del dia, del mes i del segle, i clar, davant d'això què millor que Tom Waits per amanir el dia?
I el cadaver ja està enviat...espero l'altre que encara no m'ha arribat a mi...
salut

2:02 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Saltenc,
estic d'acord, el que passa és que hem de seguir en la línia, reclamar i reclamar, i demostrar que el que diem és veritat...amb dades, com les que s'han presentat, tot i que no siguin completes...
salut

2:03 p. m.  
Blogger MEZQUETILLASVK said...

...:-)))

Las contabilidades siempre tienen un margen de error de + - X. Ayer FADESA tenía una deuda de 5260 millones de € y hoy es de 6500 millones de € ¿ mañana ?...:-O. Puede que Emilio Botín pueda explicarnoslo de una forma clara.

De todas formas vamos a flipar los próximos meses. Con el derrumbe de la economía van a haber ostias entre ayuntamientos CCAA y entre nosostros, claro...:-))) Mejor reir que no llorar.

7:58 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Jordi,
y si le añades que cada uno cuenta diferente, estamos apañados...porque nosotros a la hora de Hacienda no tenemos perdon que valga...
un abrazo

8:03 p. m.  
Blogger MEZQUETILLASVK said...

En realidad no creo que ningún dato oficial sea fiable. El IPC dicen que esta en el 5 %...:-)))El IPC real alternativo, calculado solo con productos básicos ronda el 10 % y las cifras de paro son una incógnita. Sebastian dice que la energía ha subido en torno al 6 % otros analistas hablan entre el 11 y el 16 %. La deuda de los ayuntamiento dicen que esta en torno a 26.000 millones de € y la de Madrid dice ser de 2500 millones de € y las obras de la M 30 financiadas hasta el 2040 es de 8000 millones de €. No sé, es todo muy relativo...jajajajaj

8:17 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Jordi,
tan relativo que marea...marea porque estamos viendo que nos "levantan la camisa" com decimos por aquí..que en castellano todavia suena más fuerte..es decir, contamos y cotamos y siempre salimos perdiendo los mismos...cachis!
salut

8:19 p. m.  
Blogger MEZQUETILLASVK said...

Mi querida Trina...:-))

Para finalizar hoy leo...:-)))

No es que nos levanten la cartera, sencillamente se rien de nostros. Entrando en el tema de la financiación de las CCAA en algún momento hay que autofinanciarse de la misma forma que un chaval se emancipa de su padre. Al principio puede necesitar un poco de ayuda, pero esto es un cachondeo.

Finalmente me meto en mi mundo y como tú intento ser geliz. Estoy editando el video de una amiga de mi compi Una Colombiana sin papeles que lleva viviendo en España hace 3 años, los mismos que hace que no ve a su hijo y se le ocurrió realizar un video recuerdo contando su vida en Madrid. Me lo estoy pasando en grande y hay momentos emocianantes. En fin, son una cuadrilla de golfos y no tienen derecho a amargarnos la vida...:-)))

8:44 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Cierto Jordi...son impresentables, y mientras las buenas personas intentan sobrevivir...por eso es tan valioso que hagamos pequeñas cosas como lo del video que me explicas, o el otro dia, que estaba yo en la zona de el Born de Barcelona y una señora muy mayor esperaba para pasar un paso de peatones y no se atrevia porque ningun coche paraba(no habia semáforo), entonces yo y unos amigos con los que iba, nos pusimos a pasar y le dije a la señora que pasase con nosotros, los coches pararon y pudimos hacerlo..ella me lo agradeció con unas palabras y sobretodo con una mirada complice que me emocionó...ves? pequeñas cosas...
un beso emocionado Jordi

8:26 a. m.  
Blogger marius said...

Ara que ja saben que, es mirin con es mirin les balances, ens foten els calers, el que caldria fer és determinar a quin nivell es vol arribar a una CCAA determinada i un cop assolit, el modifica el sistema de "solidaritat". Res de nou, com a Europa.

El problema és que les CCAA subsidiades han incrementat la seva despesa corrent fins a límits increibles i com si el finançament fos etern. A Extremadura tenen 48 funcionaris per cada 1009 habitants, aqui 12. Si ara es modifiquès el sistea, qui paga els funcionaris extremenys? Dons està clar, la "solidaritat".

Per no parlar dels subsidis, les anomenades "peonadas" d'Andalucia, de les que viu mig país i gràcies a les quals el PSOE mana allà des de la prehistòria.

I així ens va...

5:09 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Hem d'anar cap al federalisme real, ho hem de fer, no calen més explicacions.Com deia aquest matí un tertulià a Catalunya Ràdio, no és una qúestió de dades és una qüestió de política real...docs això..
salut Màrius

5:26 p. m.  
Blogger Ferran Porta said...

Quan vaig llegir el titular de La Vanguardia no m'ho podia creure; aquest diari va a pitjor a marxes forçades.

Sigui com sigui, el que ara ja és, a més d'evident, oficial, és que hi ha un problema greu de distribució de la riquesa. I que, a sobre, som "agarraos", nacionalistes, catalanistes i tots els -istes, en negatiu, que se'ls acudeixin. Quin fàstic, tot plegat.

11:08 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home