Crisi, quina crisi?

El futbol és l'opi del poble, això ja ho sabiem de fa dies, però podia semblar que nomès en periode de dictadura és que es feia servir de forma descarada per a amagar les crisis econòmiques o els problemes identitaris. Doncs no, crisi, quina crisi?.. S'ha acabat parlar de les hipoteques, de la manca de serveis, de tot allò que ens fa difícil la vida diària perquè nomès sentirem a parlar de com un grup de nois defensa les essències del grup social amb una pilota.
El problema serà per a aquells que no s'identifiquin, per a qui no entengui la importància del fet. El futbol s'ha convertit en la representació mediàtica del grup; són els nous exèrcits que s'enfronten per la victòria.
El paper per a Catalunya i la seva representació sempre ha estat difícil, el Barça ha fet la feina però no està en el seu millor moment, tot i que molts dels components de "la roja" són catalans, però qui no recorda els almogàvers?....
Sense crisi que importi res i amb identitat equivocada, Catalunya ha de trobar-se a sí mateixa, mentre al carrer els petards encara ressonen i no són els de Sant Joan.

Llibre: Tirant lo blanc de Joanot Martorell
Pel·lícula: Gladiator de Ridley Scott
Música: We will rock you and We are the champion de Queen