6.11.2008

De la vaga de transports

Aquests dies de vaga dels transportistes sembla que els camins, les autopistes, les ciutats, estan en unes vacances estranyes...no hi ha cues, no hi ha sorolls, és un estiu fals, passat per aigua, un silenci hitchcokquià que no presagia res de bo.
La situació dels transportistes és molt compromesa perquè el sector no està regularitzat, molta gent és empresari amb una furgoneta i acorda els seus contractes de forma oral, els rendiments econòmics que en temps de vaques grosses feien rajar els diners fàcils, ara s'han convertit en un atzucac que ha abocat a la vaga.

Les solucions són difícils, amb una pujada de preus del petroli desbocada, amb un sector que demana una reconversió a crits, amb un govern que no dona respostes a una situació de crisi que socialment es viu amb preocupació i estres, alguns tenen molta responsabilitat. Sindicats majoritaris, sindicats minoritaris, Govern i la pròpia dinàmica de recessió econòmica galopant.

Les conseqüències d'una vaga sempre són terribles per a tothom, el que passa és que és especialment sensible el tema de la mobilitat i de l'abastiment, i que els transportistes no facin la seva feina comporta que el menjar no hi sigui als prestatges de les botigues o que una ambulància no arribi al lloc. Si aquesta situació es manté molt de temps pot arribar a generar caos i desestabilització social i aquest és un repte per al Govern i per als propis vaguistes, que han de mesurar les seves forces.

Darrera de tot plegat es visualitza un problema de fons bastant més greu, el del sistema econòmic mundial que s'enfronta al repte de ser sostenible i equitatiu, d'assegurar l'abastiment i les formes de vida que coneixem i a les quals no volem renunciar i a l'acabament de les energies no renovables. L'estocatge d'arròs que Walmart va fer a finals de l'any passat per especular va ser un punt d'inflexió en aquesta carrera contra el temps del nostre planeta global. Mentre alguns estan aturats a la Ronda Litoral mirant el mar de lluny. Sort que plou.

Llibre: Persèpolis de Marjane Satrapi
Pel·lícula: An American crime de Tommy O'haver
Música: Last day of our acquintance de Sidnead O'Connor


Etiquetes de comentaris: ,

5 Comments:

Blogger Dessmond said...

El panorama és complex i la forma d'abordar-lo hauria de tenir alguna mena de regla de joc.
Aquesta forma de fer vaga, a més de posar damunt la taula la viabilitat econòmica del sistema, fa pensar que el grau de civilitat també trontolla.

12:37 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dess,
tens tota la raó, alguns han perdut el nord quant al que una societat pot suportar, la violència mai és gratuïta i això es demostra en resultats...s'ha de ser democràtic inclús en vaga..
salut

12:59 p. m.  
Blogger Òscar Cavero 100% said...

pos si que te rao si no vaixen el preu del gasoil i la gasolina no farem res

9:28 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Òscar,

però això serà difícil perquè els qui ho han de baixar primer són els productors (OPEP) aquests volem quartos a cabassos...ho tenim magre
salut

9:30 p. m.  
Blogger Artur said...

El petroli financia tant el despotisme islàmic com els governs democràtics. El 70% del preu dels carburants són impostos. Demanar baixar el preu és sol.licitar una reducció del cabal monetari que va a l'estat i això no és fàcil.

El problema ve també per la manca de previsió i planificació de tots els governs. El món s'aguanta pel petroli i cal començar a pensar si això és etern o val la pena invertir en investigació seriosa.

6:56 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home