Montilla i el "fals dilema"

Que els diners són la pedra de toc de l'Estatut ja feia dies que ho sabíem, i si va caure un primer govern tripartit per gosadia de demanar l'aplicació de la norma estatutària, ara, amb el segon govern d'entesa, les coses no milloren. I no milloren perquè la visió dels qui han de seure's a negociar la modificació de l'acord econòmic és diametralment oposada, encara que siguin del mateix partit i per mostra dos botons: l'article de Felipe González Crisis y prioridades i l'article de José Montilla, Falso dilema, tots dos a El País

Mentre Felipe González, esgrimeix la situació econòmica desfavorable per a retardar altra volta la millora de l'acord econòmic amb Catalunya; Montilla desfà l'hipotètic dilema felipil donant raons clares i contundents que han estat ben valorades inclús per Jordi Pujol a la seva web amb l'article I era profecia

Les raons que desglossa Montilla són de llibre: legalitat d'una llei que és l'Estatut d'obligat compliment per a totes les administracions de l'Estat; desequilibri territorial en perjudici de Catalunya demostrada per mil i un estudis econòmics i absència de raons que no siguin de claveguera per a retardar més l'acord.

Les preguntes són:
- què valen 25 diputats socialistes catalans a la balança dels diners i del poder?
- fins quan serà viable un anar i venir d'amagatotis als despatxos de Madrid per aconseguir el que no es treu a la taula de negociacions?
- el Govern d'Entesa podrà aguantar aquests estira i arronses de cadires i compromisos?
- és la crisi econòmica tan real que necessitarem vaixells de diazepan per superar-la?
- tenim dirigents polítics, de tots els signes,a l'alçada del que el temps històric demana?

Llibre: Tiempos líquidos de Zigmunt Bauman
Pel·lícula: Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall d'Steven Spielberg
Música: Summertime de Janis Joplin (amb inici català..)