5.13.2008

Montilla i el "fals dilema"


Que els diners són la pedra de toc de l'Estatut ja feia dies que ho sabíem, i si va caure un primer govern tripartit per gosadia de demanar l'aplicació de la norma estatutària, ara, amb el segon govern d'entesa, les coses no milloren. I no milloren perquè la visió dels qui han de seure's a negociar la modificació de l'acord econòmic és diametralment oposada, encara que siguin del mateix partit i per mostra dos botons: l'article de Felipe González Crisis y prioridades i l'article de José Montilla, Falso dilema, tots dos a El País

Mentre Felipe González, esgrimeix la situació econòmica desfavorable per a retardar altra volta la millora de l'acord econòmic amb Catalunya; Montilla desfà l'hipotètic dilema felipil donant raons clares i contundents que han estat ben valorades inclús per Jordi Pujol a la seva web amb l'article I era profecia

Les raons que desglossa Montilla són de llibre: legalitat d'una llei que és l'Estatut d'obligat compliment per a totes les administracions de l'Estat; desequilibri territorial en perjudici de Catalunya demostrada per mil i un estudis econòmics i absència de raons que no siguin de claveguera per a retardar més l'acord.

Les preguntes són:
- què valen 25 diputats socialistes catalans a la balança dels diners i del poder?
- fins quan serà viable un anar i venir d'amagatotis als despatxos de Madrid per aconseguir el que no es treu a la taula de negociacions?
- el Govern d'Entesa podrà aguantar aquests estira i arronses de cadires i compromisos?
- és la crisi econòmica tan real que necessitarem vaixells de diazepan per superar-la?
- tenim dirigents polítics, de tots els signes,a l'alçada del que el temps històric demana?

Llibre: Tiempos líquidos de Zigmunt Bauman
Pel·lícula: Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall d'Steven Spielberg
Música: Summertime de Janis Joplin (amb inici català..)



Etiquetes de comentaris: , ,

11 Comments:

Blogger Dessmond said...

En Piqué l'altre dia ens feia saber argumentadament perquè aquest any seria depriment, des del punt de vista econòmic. Però el 2009 serà pitjor. Ell es mostrava entre pessimista i molt pessimista.
Potser si que l'aigua que ha d'arribar per via marítima, en comptes de clorar-la, l'haurien de diazepanar. Una bona idea, Trina!.

10:04 p. m.  
Blogger David said...

Que en Felipe no vingui explicant cuentos... L'Estat ara només es dedica a recaptar impostos, mentre les despeses (mal pagades) van a càrrec de les comunitats autònomes. Així qualsevol va de rumbós i generós...

11:56 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dess,

l'article de Piqué també és interessant. Què ho fa que alguns polítics quan surten de la professió es tornen coherents? ;-))

I m'agrada el verb "diazepanar"...el podem registrar eh?...
salut i bolquers;-)

David,

és el que té que Catalunya obrís el meló de l'organització en comunitats i ara sigui la més perjudicada..potser per això Maragall primer i ara Montilla parlen de federalisme...estan obrint el segon meló?

salut i sopars ;-)

10:00 a. m.  
Blogger saltenc said...

Sempre fan el mateix, els sants barons fent els cants de sirena per l'unitat d'Espanya, en Zapatero que posa ordre, en Montilla "amenaçant" és demanda 10 s'ofreix 3, al final 4.5 i tots contents. Catalunya mereix d'una vegada que la clase política reaccioni.

9:41 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

la classe política catalana està mancada de veritable qualitat de cultura política..no crec que sigui tothom, però a vegades ho sembla per les respostes a la gestió que s'ha de fer...

salut

10:48 a. m.  
Blogger marius said...

En resposat a la pregunta No.3: SI, el tripartit aguantarà el que sigui perquè tenen una sola idea política clara: DURAR. Resistir tant com es pugui, seguir en el poder (en el cas del PSOE) o en l'Audi (en el cas de les croses ERC i IC)

En resposta a la pruneta No. 5: NO

Tot plegat, una pena...

5:17 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Màrius,

ens diazepanem?..com diu en Dess...
Si els objectius dels responsables polítics són la seva cadira o el seu Audi ho tenim malament. De tota manera no crec que tots siguin així, vull pensar que el que ens preocupa a tots els preocupa a ells, de fet posar els articles pretenia fer veure aquesta constatació; ara que sigui subreptíciament tan negre el panorama no invita a l'alegria...
la resta de preguntes no les contestes ? ;-)
una abraçada

5:40 p. m.  
Blogger marius said...

No. 1 - què valen 25 diputats socialistes catalans a la balança dels diners i del poder?

Dons, pel que es veu fins ara, serveixen per a dir SI SENYOR. Ja m'agradaria poder suggerir un altre resposta, però no soc molt optimista

No. 2 - fins quan serà viable un anar i venir d'amagatotis als despatxos de Madrid per aconseguir el que no es treu a la taula de negociacions?

Em temo que per un llarg futur la cosa serà així... sempre en funció dels interessos de "madrid", de les coiuntures (aristmètica) parlamentàries... que sé jo?

No 3 - el Govern d'Entesa podrà aguantar aquests estira i arronses de cadires i compromisos?

Vegeu comentari anterior

No 4- és la crisi econòmica tan real que necessitarem vaixells de diazepan per superar-la?

Jo no soc economista, però sembla que la crisi és real. El lamentable és que l'han negada fins el dia 9 de març i ara ens ha caigut a sobre. De fet, fins i tot els que no som economistes podiem preveure que un país que es basa en el totxo (una indústria que inverteix zero en I+D), que construeix 800.000 habitatges l'any (més que França, UK i Alemània junts) i que el negoci es basa en "convencer" el regidor d'urbanisme de torn, no pot tenir una economia forta i que anavem cap el daltabaix. I ja hi som.

No. 5 - tenim dirigents polítics, de tots els signes,a l'alçada del que el temps històric demana?

Dons, com deia abans, em temo que no. Semblen molt més preocupats pel poder que pel país. I més amoïnats per garantir els beneficis de les grans empreses que per arreglar el problema de l'habitatge, o controlar els preus del menjar.

En sap greu no ser més optimista.

7:24 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Ostres Màrius!..si que està la cosa negra...però el més negre de tot és que ningú s'hi posa...ningú fa res...tothom busca el seu profit...fins quan?....

7:37 p. m.  
Blogger Artur said...

Com diria el protagonista de la sèria "N'hi ha que neixen estrellats", entranyables episodis d'humor de fa molts i molts anys: "Estem en un femer i les vaques han menjat prunes".

Aquesta és la percepció dels ciutadans amb el govern de la Generalitat. Les pífies, ridículs i caòtiques o esbojarrades decisions omplen els diaris i els telenotícies.

Sembla que ho tenim malament...

12:58 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Artur,
i no et recorda també aquella sèrie de "Sí, ministre"..?
a mi a vegades m'ho sembla, tot i que els britànics són molt més elegants..

salut

11:20 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home