4.29.2008

Llei Catalana d'Educació, una oportunitat




El Conseller Maragall acaba de presentar l'avantprojecte de la Llei Catalana d'Educació en roda de premsa. Tot un repte i una novetat històrica, mai hem tingut una llei exclusivament catalana d'educació.
En una primera lectura em suggereix algunes consideracions:

- el vocabulari és innovador, es parla de Servei públic d'educació com a principi general; es parla d'Institut Escola per a centres públics que facin de 3 a 18 anys d'escolarització, recuperant el nom dels centres que la República més avançats i amb una idea de laïcitat i escola activa molt recomanables.

- les novetats són engrescadores, l'obligatorietat des dels 3 anys, quasi de facto en aquest moment o la idea d'autonomia de centres i de la gestió dels directors es absolutament necessària pe adequar els centres a la realitat social.

- la creació de zones educatives que ordenin el territori i adeqüin l'oferta de tots els centres públics i concertats a la demanda dels alumnes és interessant, tenint en compte que s'ha de vetllar per un veritable servei a l'alumne i als docents que no supediti l'acció educativa a l'administrativa.

- la modificació de la formació inicial i continuada per donar valor a la professió docent i a la importància dels incentius personals i professionals per als professionals que fomentin la innovació és clau per aconseguir els objectius amb els alumnes.

- la relació escola i empresa com a motor de la investigació i el desenvolupament del propi sistema educatiu, relacionat amb els objectius educatius és clau, seguint models europeus i americans.

- l'avaluació del sistema al qual se li demanen resultats en funció de la pròpia dinàmica d'autonomia i gestió.

En el plateret dels dèbits d'aquesta llei, a primer cop d'ull:

- no s'ha fet una bona política de comunicació i informació de la gestació de la llei, que ha comportat una primera vaga dels sindicats d'ensenyants.

- no s'ha presentat una memòria econòmica al costat de la llei per garantir la posada en marxa de tots els objectius establerts.

- els terminis de tramitació de la llei són curts i la relació amb d'altres mesures legislatives no està clara, com tampoc no sembla que s'hagin acordat prèviament accions amb els altres partits del Parlament, amb els agents sindicals o amb els pares i mares, que també són protagonistes del fet educatiu.

El que sí està clar és que la Llei és necessària, els diversos informes que darrerament s'han presentat demostren que Catalunya en educació no està a l'alçada del que el país necessita. L'escola que tenim ara s'assembla més a la del segle XIX que a la del segle XXI, com en d'altres àmbits de la nostra societat siguin les infraestructures o la pròpia societat de forma global. Per això calen solucions globals que integrin l'escola a l'entorn, a la nova societat de la informació, als reptes que tenim com a societat que són els mateixos que els de la l'escola.

Llibre: Les veus del Pamano de Jaume Cabré
Pel·lícula: Reencarnación de Salomón Shang
Música: Violet Hill de Coldplay


Etiquetes de comentaris: ,

5 Comments:

Blogger Bargalloneta said...

Interessant reflexió sobre aquest avantprojecte Trini, caldrà llegir-lo en deteniment si és que ara els sindicats també hi han dit la seva , tot i que a vegades tinc la sensació , com a mestra d'ofici, que als qui menys ens tenen en compte és a nosaltres, en fi , crec que el més important és que la futura Llei d'Educació Catalana sigui més beneficiosa per a aqui va dirigida , que en definitiva és el futur de la nostra societat: els nens i nenes del nostre país.

7:47 a. m.  
Blogger marius said...

No es que discrepi de la llie d'educació, és que me'n malfio. No sé si la llei és bona o dolenta, la presència dels sindicats, en general, no és cap garantia de res. El que m'espanta és que, un cop constatat que estem a la cua en ensenyament, la solució (com sempre) sigui una nova normativa amb rang de llei que modifica els noms de les coses (això és el més important, sembla), que crei espectatives...
Deixeu-me ser pessimista, però al final el que millor resulta per a la qualitat de l'ensenyament és deixar funcionar un sistema (al que sigui) durant un període MOLT llarg de temps, no anar canviant el sistema cada cop que un polític il.luminat (tots ho són d'il.luminats) se li acut una idea (que normalment no se li acut a ell sinó a una colla d'assessors emboscats als despatxos).
En fi, que estic pessimista, ja ho veus, però la història em dóna suport... qualsevol llei d'educació ha assolit un empitjorament de la qualitat dels nostres nois.

8:44 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Mònica,
totalment d'acord, els alumnes són els primers i els altres hem de treballar per a ells. Alguns ens ho creiem més que d'altres eh companya?..petonets

Màrius,
jo també tinc aquesta sensació de malfiança, de fet fa massa temps que l'educació necessita un revulsiu que seguint el teu raonament no hauria de ser necessàriament una llei; però en tot cas, valoro que aquesta llei és per a Catalunya, feta des de Catalunya i això em fa pensar que podria ser millor per a les nostres necessitats...no és per ser massa optimista, és perquè intento veure el got mig ple...salut!

9:33 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Tot i no ser-ne part afectada, ni per questions laborals ni per ser-ne usuari, crec que l'escola catalana havia de donar un pas com aquest.

Si en el procés d'elaboració definitiva de la Llei s'hi poden anar llimant aquelles arestes que dificultin l'acord, mlt millor pr a tots. El consens generla és IMPRESCINDIBLE per tal que no ens passi com amb les diferents lleis estatals del ram, que duren quatre dies en el moment que l'alternància política es produeix.

No creia que el Maragall se'n sortís, vistos els conflictes inicials i les postures anunciades per els sindicats, però haig de reconeixer que m'ha sorprés favorablement.

Estic d'acord que els governs, en general, han de millorar moltíssim les seves estratègies de communicació ja que una bona llei mal explicada pot arribar a no reixir i en aquests moments, no hauriem d'ajudar a que això pasés i menys des de l'àmbit del govern.

Salut i €

12:13 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Eduard,
exacte, és el que dius, primer de tot els polítics s'han de sortir de fer la feina, i després els altres hem de saber aplicar-la...no és fàcil, però amb l'educació és una obligació de tots, ens hi juguem molt...
salut

9:56 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home