L'Educació al Cercle del Coneixement

Ahir nit vaig tenir l'oportunitat de formar part d'una taula rodona sobre l'Educació a Catalunya organitzada pel Cercle del Coneixement que presidit per Enric Canela és un dels think thank més actius de Catalunya.
Els ponents de la taula, Joaquim Prats, president del Consell d'Avaluació de Catalunya; Xavier Melgarejo, director del col·legi Pare Claret de Barcelona; Maite Gorriz, directora de l'IES Priorat de Falset; Ferran Ferrer, autor de l'informe sobre "l'Estat de l'Educació a Catalunya 2006" per a la Fundació Bofill i jo mateixa; amb la cloenda a càrrec d'Ernest Maragall, conseller d'Educació.

Cadascú de nosaltres va fer una participació de 15 minuts sobre temes relacionats amb l'educació, des de la visió general del Sr. Prats, a l'específica dels dos directors de centre, les problemàtiques de l'escola concertada o l'educació secundària en general, fins a la visió general d'un sistema que hauria de perseguir, en paraules del Sr. Ferrer l'equitat i l'excel·lència en els seus resultats, o la meva participació que es va centrar en el paper de les TIC i la societat de la informació i el coneixement en el context del sistema educatiu.

Crec que no m'equivoco quan dic que tots varem constatar que el nostre és un sistema educatiu complex que ha arribat a la maduresa i que ha estat capaç d'oferir escolarització al 100% de la població; i que ara li manca arribar al nivell d'excel·lència i d'equitat que una societat avançada com la catalana necessita.
S'han de donar respostes a les empreses que necessiten persones formades en els nous jaciments econòmics; s'han de donar respostes a les noves formes de relació global, tant econòmica com socialment i per fer tot això s'ha de posar al centre educatiu i a l'alumne com a objectiu i protagonista del fet educatiu.

Les preguntes dels assistents varem ser en la seva major part, sobre el tema del repte tecnològic i de la societat de la informació. La necessitat de que la tecnologia sigui la de més alta qualitat per als nostres alumnes no ha de centrar l'objecte d'estudi en l'eina sinó que ha de fer que el professorat modifiqui procediments i que els continguts i les capacitats siguin les protagonistes.
Un perfil del professorat més adaptat a les noves situacions que promogui l'educació cooperativa, l'interacció i el treball en xarxa; un continguts que responguin a la societat global i tecnificada que es modifica dia a dia i una real capacitat dels centres i el seu entorn per a prendre decisions sobre la feina educativa, sobre el fet d'educar, estan en la base del que es va debatre ahir a l'Hotel Alimara

I una consideració final, el Conseller ens va explicar quin havia estat el seu dia: matí reunit amb el president Montilla per definir la posició estratègica del Govern respecte la llei d'Educació, en la qual el president té posada tota la confiança i per a la qual s'haurà d'aconseguir una llei d'acompanyament econòmic que està relacionada directament amb el nou finançament de l'Estatut de Catalunya. La tarda la va passar reunit durant tres hores amb representants de CiU per mirar de consensuar amb el primer partit de l'oposició la llei d'Educació de Catalunya.
Tot plegat ens va voler transmetre que la llei és una oportunitat per a: "governar l'educació i no només gestionar-la.." marcant diferències amb governs i administracions anteriors.
Necessitem l'acord de tota la societat catalana, l'educació és la base de qualsevol societat i per això és la responsabilitat de tots.

Llibre: Summerhill d'A.S.Neill
Pel·lícula: El club dels poetes morts de Peter Weir
Música: Another brick in the wall de Pink Floyd

LLei d'Educació de Catalunya, més que una llei

Estem assistint a un interessant debat social sobre el que significarà la nova Llei d'Educació de Catalunya perquè s'està plantejant com alguna cosa més que un ordenament curricular de l'espai educatiu, es planteja com una oportunitat de país.
De sempre l'escola és el lloc on van a raure tots els problemes i també totes les oportunitats de la nostra societat i especialment a Catalunya, on les pròpies reivindicacions polítiques amb dificultats per a veure's reconegudes, troben en l'escola el lloc on poder demostrar la seva realitat, com és el cas de la llengua.

Dilluns passat vaig tenir l'oportunitat de sentir l'exposició que el Conseller Maragall va fer davant un grup de representants importants de la societat civil catalana a la seu central de La Caixa, basant la seva presentació en els següents punts:
- l'autogovern com a punt de partida del país
- la relació amb Espanya i Europa en clau federalista i equitativa
- set línies bàsiques de reforma del sistema educatiu: el repte del sistema com un servei públic, l'arribada d'immigració extracomunitaria, la innovació i la relació amb els sectors productius estratègics i la relació de tot plegat amb la reordenació territorial i la renovació i enfortiment democràtics.
Tot plegat basat en dues paraules clau: equitat i excel·lència que es refereixen a una pressa de posició ideològica clara que determina la resta del contingut i el desplegament de la llei, relacionades clarament amb una posició d'esquerres i social.

És per això que les preguntes del col·loqui varen ser també ideològiques, una sobre el xec escolar que no és un procediment contemplat per aquest Govern i dues més sobre l'escola concertada i l'educació diferenciada que esperen subvencions del Govern. La resposta del Conseller va ser respecte el xec, que no està contemplat en les mesures de la llei, és més que és un procediment oposat al que caracteritza el nostre sistema educatiu; i a les altres preguntes, una doble resposta, primer raonant que en cap cas i en cap lloc de les bases de la llei es diu que l'escola concertada es quedi sense el concert educatiu, i que aquesta escola és una de les bases de la cultura del nostre país; i l'altre específicament de l'escola diferenciada, oposant-se a una separació dels estudiants per sexes, no per prohibir-ho sinó per no poder contemplar-ho en els supòsits de subvenció pública perquè és una opció que no combrega amb el mateix sistema democràtic i de no discriminació per raons de gènere que contempla el nostre sistema legal.

Crec que el Conseller va ser prou clar, és més, agosarat en la defensa del país i de la convicció de servei públic que ha de tenir tot sistema educatiu. És evidentment una qüestió ideològica, però quan no ho és?...Les dades que diuen sostenir tant la proposta del xec com la de l'escola diferenciada són parcials perquè no tenen en compte la realitat social. Aquesta llei s'haurà de polir al Parlament, haurà de fer-se obligatòriament amb el consens de tots els grups parlamentaris perquè és una llei massa important, com molt bé va assenyalar Ricard Fornesa en la presentació, però no podem oblidar que una llei és també una proposta d'actuació ideològica, per això es guanyen eleccions.
Proclamar que l'escola és la responsable de tot, i acte seguit començar a fer diferències no és de rebut, els que reclamen la seva part del pastís hauran de fer alguna cosa més que dir que el sexe o el dret individual s'ha de respectar, perquè desprès ens trobem que un país, sense l'ajut de tots no va enlloc, junts tots els sexes i junts tots els grups sociològics, i l'escola és el model de la societat. Al final Miquel Roca en el tancament de la sessió va demanar el consens de tots per a fer realitat una llei fonamental de desenvolupament social i econòmic,aquesta és clau.

Llibre: Summerhill d'A.S.Neill
Pel·lícula: Entre les murs de Laurent Cantet
Música: Another brick in the wall de Pink Floid

Llei Catalana d'Educació, una oportunitat

El Conseller Maragall acaba de presentar l'avantprojecte de la Llei Catalana d'Educació en roda de premsa. Tot un repte i una novetat històrica, mai hem tingut una llei exclusivament catalana d'educació.
En una primera lectura em suggereix algunes consideracions:

- el vocabulari és innovador, es parla de Servei públic d'educació com a principi general; es parla d'Institut Escola per a centres públics que facin de 3 a 18 anys d'escolarització, recuperant el nom dels centres que la República més avançats i amb una idea de laïcitat i escola activa molt recomanables.

- les novetats són engrescadores, l'obligatorietat des dels 3 anys, quasi de facto en aquest moment o la idea d'autonomia de centres i de la gestió dels directors es absolutament necessària pe adequar els centres a la realitat social.

- la creació de zones educatives que ordenin el territori i adeqüin l'oferta de tots els centres públics i concertats a la demanda dels alumnes és interessant, tenint en compte que s'ha de vetllar per un veritable servei a l'alumne i als docents que no supediti l'acció educativa a l'administrativa.

- la modificació de la formació inicial i continuada per donar valor a la professió docent i a la importància dels incentius personals i professionals per als professionals que fomentin la innovació és clau per aconseguir els objectius amb els alumnes.

- la relació escola i empresa com a motor de la investigació i el desenvolupament del propi sistema educatiu, relacionat amb els objectius educatius és clau, seguint models europeus i americans.

- l'avaluació del sistema al qual se li demanen resultats en funció de la pròpia dinàmica d'autonomia i gestió.

En el plateret dels dèbits d'aquesta llei, a primer cop d'ull:

- no s'ha fet una bona política de comunicació i informació de la gestació de la llei, que ha comportat una primera vaga dels sindicats d'ensenyants.

- no s'ha presentat una memòria econòmica al costat de la llei per garantir la posada en marxa de tots els objectius establerts.

- els terminis de tramitació de la llei són curts i la relació amb d'altres mesures legislatives no està clara, com tampoc no sembla que s'hagin acordat prèviament accions amb els altres partits del Parlament, amb els agents sindicals o amb els pares i mares, que també són protagonistes del fet educatiu.

El que sí està clar és que la Llei és necessària, els diversos informes que darrerament s'han presentat demostren que Catalunya en educació no està a l'alçada del que el país necessita. L'escola que tenim ara s'assembla més a la del segle XIX que a la del segle XXI, com en d'altres àmbits de la nostra societat siguin les infraestructures o la pròpia societat de forma global. Per això calen solucions globals que integrin l'escola a l'entorn, a la nova societat de la informació, als reptes que tenim com a societat que són els mateixos que els de la l'escola.

Llibre: Les veus del Pamano de Jaume Cabré
Pel·lícula: Reencarnación de Salomón Shang
Música: Violet Hill de Coldplay