LLei d'Educació de Catalunya, més que una llei

Estem assistint a un interessant debat social sobre el que significarà la nova Llei d'Educació de Catalunya perquè s'està plantejant com alguna cosa més que un ordenament curricular de l'espai educatiu, es planteja com una oportunitat de país.
De sempre l'escola és el lloc on van a raure tots els problemes i també totes les oportunitats de la nostra societat i especialment a Catalunya, on les pròpies reivindicacions polítiques amb dificultats per a veure's reconegudes, troben en l'escola el lloc on poder demostrar la seva realitat, com és el cas de la llengua.

Dilluns passat vaig tenir l'oportunitat de sentir l'exposició que el Conseller Maragall va fer davant un grup de representants importants de la societat civil catalana a la seu central de La Caixa, basant la seva presentació en els següents punts:
- l'autogovern com a punt de partida del país
- la relació amb Espanya i Europa en clau federalista i equitativa
- set línies bàsiques de reforma del sistema educatiu: el repte del sistema com un servei públic, l'arribada d'immigració extracomunitaria, la innovació i la relació amb els sectors productius estratègics i la relació de tot plegat amb la reordenació territorial i la renovació i enfortiment democràtics.
Tot plegat basat en dues paraules clau: equitat i excel·lència que es refereixen a una pressa de posició ideològica clara que determina la resta del contingut i el desplegament de la llei, relacionades clarament amb una posició d'esquerres i social.

És per això que les preguntes del col·loqui varen ser també ideològiques, una sobre el xec escolar que no és un procediment contemplat per aquest Govern i dues més sobre l'escola concertada i l'educació diferenciada que esperen subvencions del Govern. La resposta del Conseller va ser respecte el xec, que no està contemplat en les mesures de la llei, és més que és un procediment oposat al que caracteritza el nostre sistema educatiu; i a les altres preguntes, una doble resposta, primer raonant que en cap cas i en cap lloc de les bases de la llei es diu que l'escola concertada es quedi sense el concert educatiu, i que aquesta escola és una de les bases de la cultura del nostre país; i l'altre específicament de l'escola diferenciada, oposant-se a una separació dels estudiants per sexes, no per prohibir-ho sinó per no poder contemplar-ho en els supòsits de subvenció pública perquè és una opció que no combrega amb el mateix sistema democràtic i de no discriminació per raons de gènere que contempla el nostre sistema legal.

Crec que el Conseller va ser prou clar, és més, agosarat en la defensa del país i de la convicció de servei públic que ha de tenir tot sistema educatiu. És evidentment una qüestió ideològica, però quan no ho és?...Les dades que diuen sostenir tant la proposta del xec com la de l'escola diferenciada són parcials perquè no tenen en compte la realitat social. Aquesta llei s'haurà de polir al Parlament, haurà de fer-se obligatòriament amb el consens de tots els grups parlamentaris perquè és una llei massa important, com molt bé va assenyalar Ricard Fornesa en la presentació, però no podem oblidar que una llei és també una proposta d'actuació ideològica, per això es guanyen eleccions.
Proclamar que l'escola és la responsable de tot, i acte seguit començar a fer diferències no és de rebut, els que reclamen la seva part del pastís hauran de fer alguna cosa més que dir que el sexe o el dret individual s'ha de respectar, perquè desprès ens trobem que un país, sense l'ajut de tots no va enlloc, junts tots els sexes i junts tots els grups sociològics, i l'escola és el model de la societat. Al final Miquel Roca en el tancament de la sessió va demanar el consens de tots per a fer realitat una llei fonamental de desenvolupament social i econòmic,aquesta és clau.

Llibre: Summerhill d'A.S.Neill
Pel·lícula: Entre les murs de Laurent Cantet
Música: Another brick in the wall de Pink Floid