6.08.2008

Del superdissabte al superdiumenge

Molta gent ha guanyat alguna cosa aquest cap de setmana. Alguns en esports i alguns en política. Però tots han posat tot el seu coratge i voluntat en superar les proves que els posaven.
Nadal i Pedrosa han guanyat les seves respectives proves esportives, Roland Garros i Gran premi de moto GP al Circuit de Catalunya. Gestes heroiques que han estat seguides per milions d'espectadors de tot el món mitjançant les televisions, les ràdios i sobretot Internet. Ells són referents per a molta gent i també són un gran negoci per a les empreses dels media i de l'esport. Són icones identitàries que han configurat un superdiumenge junt amb l'F1 a Montreal i el duel Lakers-Celtics de la matinada on trobem protagonistes que formen part de la nostra cultura catalana.

El superdissabte en canvi, ha estat el moment de les eleccions a la presidència i secretaria general d'ERC, en unes primàries que imiten les americanes del Partit Demòcrata i que han donat la victòria a Puigcercòs i Ridao, posant tranquilitat al Govern tripartit i retardant el gran duel que serà a la tardor, on hauran de decidir cap a on van; si es mantenen a les posicions de Govern o si passen a l'oposició i s'ho miren des de la barrera. Però ara és el moment de la victòria en un procés que ha estat dels més interessants que es poden contemplar sobre el funcionament dels partits a casa nostra.

Alguna reflexió que em ve al cap. Primer de tot que els triomfs són questió de creure's que realment un pot arribar a fer-ho, el que sigui que vulgui fer.
Desprès que en funció de la situació i de la pressió, les persones donem una resposta o una altra, però i sobretot, que l'esport li dona mil voltes a la política en aquest moment. L'esport és el rei dels mitjans i de retruc de la representació identitària dels països, de les persones. El seguiment i els diners que produeix són immensos, i la gestió política no és, ni de lluny, res que se li assembli, a no ser que apliqui els procediments i els conceptes de campionat, com és el cas de les primàries. El repte de ser interessant per a la gent és el que fa que la política hagi de prendre model de l'esport, i d'això els partits i els polítics haurien de ser-ne conscients.

Llibre: Mort de tinta de Cornelia Funke
Pel·lícula: Ella és el partit de George Clooney
Música: Best of both worlds de Hanna Montana

Etiquetes de comentaris: ,

10 Comments:

Blogger marius said...

En el tema de les motos, no oblidis al Pol Espargaró, que va fer 2on. en 125cc, una gesta per a un xaval de 15 anys amb una Derbi que no és la millor moto del campionat.

Comentari una mica frívol, però res comparat amb la lleugeresa del govern, que per cert, no cal que es reuneixin per decidir cap on van. Fa mesos que no van enlloc, estan, simplement, aturats.

6:44 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Màrius,
tens tota la raó..l'Espargaró va fer una gran cursa i té un futur immillorable i a més és del Vallès, blit imperdonable..

Sobre el Govern, com diria aquell, ja en parlarem demà...
Salut

7:17 p. m.  
Blogger Òscar Cavero 100% said...

ka ets la millor jeje no al tranvassament!!!!

8:28 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Òscar,
no sé com entendre el teu comentari..però, per si de cas, no al transvassament, ;-)))

12:48 a. m.  
Blogger marius said...

perquè NO al(s) transvassament(s)?

8:31 a. m.  
Blogger Albert said...

No oblidem la vaga de transportistes, aquesta és la que més ens afectarà de ple.
Per reivindicar: si a les energies alternatives i rpo de dependre del petroli.

9:57 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Màrius,

potser hauriem d'haver dit no a "alguns transvassaments", la connexió de conques és sempre necessària en un país mediterrani però no s'ha de fer a costa de qualsevol cosa i el Delta de l'Ebre és una joia que s'ha de protegir...hi vaig de tant en tant i quan es coneix s'entèn més bé la reivindicació dels seus habitants. Abastir Barcelona i la seva àrea d'influència és un tema que s'ha de resoldre sense deixar-nos sense Delta.
Salut

10:24 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Albert,
tens tota la raó, de fet hauriem de començar a pensar que una certa etapa s'està acabant i que les matèries primeres, especialment les energètiques no es poden deixar en mans només de l'especulació i l'estocatge especulador; s'ha de gestionar amb sentit d'equitat perquè sinó, un sert modus de vida, de fer podria anar-se'n en orris...
salut

10:26 a. m.  
Blogger Maurici said...

Del transvassament hem de dir que la Moreneta ha salvat el "tripi" de tota manera aquestes solucions tercermundistes no tenen futur i ens convé una d'estructural, la del Roine és una possibilitat a estudiar.Evidentment que el Delta de l'Ebre no pot pagar aquesta deficiència però tampoc el Ter i aquest darrer sembla el burro dels cops. Del superdisabte deixem dir que n'estic molt decebut, a can Esquerra juguen amb els ideals del partit i això es paga.

1:21 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Saltenc,
totalment d'acord..l'aigua és alguna cosa més que líquid, i unes primària és alguna cosa més que el que es va fer aquest dissabte passat..

salut

1:32 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home