6.20.2008

Nit d'estiu


Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
(Óssa menor) Joan Salvat Papasseit
Música: Wonderful tonigth d'Eric Clapton

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Blogger Artur said...

Després de "Res no és mesquí", aquesta és per a mi una de les millors poesies de la literatura catalana. Inefable Salvat Papasseit.

Aquesta nit d'estiu l'espero sense petards, estimo el silenci, preuat tresor d'avui dia.

11:36 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Artur,
totalment d'acord amb tu, aquesta poesia me la se de memòria de fa molt de temps; va començar essent un treball universitari i ha acabat per ser una necessitat que retorna de tant en tant, quan els dies ón ,més feixucs o la necessitat de serenor és més acuciant...com ara...
una abraçada

6:33 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home