La Xarxa, una altra forma d'identitat

Si pensem en que a aquesta hora s'estan fent dues trobades sobre la xarxa a Catalunya, la Penedesfera i l'Osonosfera, i que hi ha gent per a totes dues, potser podríem concloure que Internet i la seva capacitat de fagocitació d'un divendres a la nit és cada vegada més gran.
El Premi Príncep d'Astúries de Comunicació s'ha atorgat a Google aquesta setmana, i en pocs dies hem tingut congressos i jornades per a parar un tren i els que vindran. No era a la xarxa que ens trobàvem?..o potser és que justament la xarxa el que fa és facilitar i augmentar la necessitat de conèixer-se de la gent?

Està essent evident que l'eina d'Internet el que fa és facilitar la relació entre persones, empreses, institucions, iniciatives. No s'acompleix la predicció absurda de que l'ordinador, la pantalla, anul·la la capacitat de relacionar-se de la gent. La demostració empírica d'aquesta evidència és el que mou a milers d'internautes a trobar-se a Tavèrnoles o a Gelida per a saber quina cara fa aquell del bloc que visito normalment, o a conèixer el darrer producte de les xarxes socials de la 2.0

La modificació de la construcció identitària en el món virtual ens està fent ser conscients de que construïm la nostra personalitat a cop de decisions impensades que ens fan ser com som. Que un sigui del Barça o que vibri amb la música de U2 no és casualitat però sí que és una decisió personal. Internet ens està acostant a prendre decisions biunívoques, decisions que tenen a veure amb l'atemporalitat i l'aterritorialitat de la xarxa i per tant que no són només del lloc o el temps on vivim realment.

Plató, a la seva caverna, ens diria que estem perdent els referents. Potser els seus sí, però en tenim d'altres, entre els apocalíptics que defenestren qualsevol avenç, i els integrats que aboguen per la més absoluta fidelitat, com diria Eco, em decanto per una plausible identificació amb allò que ens faci més lleials a nosaltres mateixos. Identificar-se amb blocs, amb xarxes socials, amb twitters, és ser ciutadà del moment i del món, sigui on sigui que ens trobem i sigui quan sigui que ho fem.

Llibre: La República de Plató
Pel·lícula: The island de Michael Bay
Música: Memories of blue de Vangelis