6.16.2008

Raimon al Castell de Montjuïc



Si les pedres poguessin parlar, ahir al Castell de Montjuïc haguessin cridat Llibertat...
Raimon va fer un concert al lloc on van afusellar el President Companys. Tot un símbol.
Doble celebració la de recuperar un lloc estratègic de Barcelona on cal anar fent que la cultura i la gent prengui l'espai i deixi darrera la violència i el militarisme.
Tots som conscients que venim d'un silenci antic i molt llarg, i moltes vegades aquest silenci cau sobre nosaltres i ens fa entristir, actuar de biaix, ser poc curosos amb la pràctica de la democràcia, el llast de tants anys de foscor és pesant. Actes com el concert d'en Raimon són eines de la cultura que ens ajuden a fer-nos grans, a deixar de banda aquell passat i encarar el futur amb il·lusió, ara que Catalunya necessita més empenta i força que mai, ara que Catalunya ha de tornar a sentir-se bé amb sí mateixa i a fer que l'empenta de sempre revifi. Ara hem de tornar a sortir del silenci.

Etiquetes de comentaris: , , ,

5 Comments:

Blogger Dessmond said...

Doncs jo ho vaig trobar una monumental presa de pèl, en més d'un sentit.

2:01 p. m.  
Blogger marius said...

Coincideixo amb Dessmond. El castell ha estat cedit a la ciutat, al menys, tres vegades. Que hi hagi un destacament i unes antenes no exclou l'ús ciutadà que se'n porta fent des de fa més de 30anys, quan es va cedir per primera vegada.

A part d'això, el concert del Raimon: be, en la línia del de Xàtiva, que encara conserva una bon part de la força que tenia.

El castell té records poc agradables per a la ciutat, però no en té menys Escala Dei per l'entorn immediat, ni Sant Pere de Rodes com a centre d'explotació i abús dels ciutadans de la comarca.

La història té aquestes coses i l'estúpidamen anomenada "memòria històrica" no cal que es limiti al període 1936-1975... el podem perllongar per sobre i per sota (i fins i tot fer-lo complet en el període que tant agrada als nostres governants).

5:00 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dess,

per què una presa de pèl? hi ha gent que no és conscient de res del que ha passat al llarg de la nostra història, podriem criticar-ho per mediàtic o per oportunista però hi ha una conseqüència que és positiva, la gent, molta gent, pot adonar-se de què va passar allà i de com es pot canviar el sentit dels llocs i els fets. No tothom està al cas, i cal anar fent feina en aquest sentit. Per poca que sigui...i Raimon és un as a la màniga que no cal despreciar..
salut

Màrius,
tens raó, la cessió no és important ara, ja està utilitzat pels ciutadans, ja està a l'abast, però com comentava abans a en Dess, penso que mai està de més recordar i reivindicar els fets i la història; i evidentment no és la única la memòria d'aquest període, però és la més propera, la que fa més mal perquè és la que han viscut molts dels que encara són vius...no trobo que estigui de més recordar i explicar i fer palesa la gran injustícia...si no, seriem igual de parcials que molts dels que critiquem..no us sembla?

salut

8:07 p. m.  
Blogger Dessmond said...

Trina,
Presa de pèl perquè la cessió fa dies que està feta i refeta, tal i com apunta en Màrius. D'altra banda aquest castell és una fortificació militar espanyola, que va enderrocar prèviament una de catalana. Fou construida per reprimir els catalans.
Jo no vaig veure cap esperit de posar les coses al seu lloc. Vaig veure una obssessió molt verbernera per tapar les veritables misèries. Vaig veure molt d'antifranquista nostàlgic fent referències a Guantànamo. Cap crítica o cap referència a l'alçada d'aquest castell, símbol de la repressió, de la pèrdua de llibertats nacionals en més d'una terrible ocasió. Això sí, l'enèssima vegada per muntar la verbena ciutadana. Presa de pèl perquè encara no s'ha ni muntat el consorci que ha de gestionar aquesta relíquia. I veient com ha anat tot fins ara, podria ser que venguèssim la pell abans de matar l'ós.
Em sembla una presa de pèl això de muntar un centre sobre la Pau. Quina poca dignitat. Sobre tot amaguem la pròpia història, no fos cas que no estem preparats. Qualsevol país mentalment sa hauria recordat els seus morts, els assassinats per defensar el setge a Barcelona i a la pèrdua de les llibertats i les institucions. Ho sento, però a mi m'indigna tanta comèdia.
Ah, en Raimon m'agrada molt que consti. Però no sé que coi hi feia. Donar un toc més antifranquista a tot plegat?.

11:30 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dess,
entenc la teva postura, la comparteixo però penso en les persones com Raimon i d'altres que de veritat pensen que alguna cosa paga la pena si ho han fet. No vull ser pesimista pensant que només hi ha un interès de partit en aquest acte, o de partits; no voldria entrar en allò de qui és millor que qui quan es parla d'història. Jo he estudiat hiastòria, sé com és de fàcil manipular els fets, com de fàcil és fer-los anar cap al molí que convinguin, i per això em costa imaginar que només hagi estat un acte de propaganda barruera, si és així, seria més trist del que tu penses..ja veus que al final del meu post jo reclamo refer Catalunya, deixar de ser aliens a la responsabilitat de la situació tots plegats. No pot ser només culpa d'uns, quina és la responsabilitat de tanta mancança? de qui és?...No vull treure pilotes fora, no et pensis, precissament vull assumir la part del que em toca, i tots la `part del que ens toca per fer que Catalunya deixi de ser la maltractada de la història..
salut i país Dess

6:56 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home