Les dones i la dreta
Per no se sap quina regla de tres, la dreta li guanya la partida a l'esquerra en el posicionament de dones en càrrecs polítics de rang superior.I aquest és un fet empíricament demostrable des dels temps de Golda Meir o Margareth Thatcher fins a Condoleezza Rice o les darreres novetats al Partit Popular espanyol amb el nomenament de Maria Dolores Cospedal com a nova secretària general en substitució de Mariano Rajoy, ara president del Partit.
La posició de la dona a la política, com a la resta dels camps laborals o socials, és encara molt minoritària en els llocs de comandament. Tot i les lleis de quotes (amb les quals personalment no estic d'acord) o les discriminacions positives de partits o d'empreses, el sostre de vidre de les dones segueixe essent curt i estret.
Avui llegia un article sobre un informe del CAC en el qual es demostra que a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió la presència masculina és major i més immportant a tots els programes i càrrecs, i això que són els mitjans de comunicació, lloc avançat per definició i amb dones al cim en aquest moment, per tant la feina pedagògica que genera indentificació es fa a favor del paper masculí encara.
Per què l'esquerra no fa feina en aquest sentit? ja sabem que el govern de l'estat està constituït paritàriament però a part de la foto de rigor a diaris i revistes, incloses les del cor, no sembla que modifiqui res més. La meva hipòtesi és que realment ningú de l'esquerra no s'ha plantejat que encara està per fer aquesta revolució. Un govern pot ser paritari però si mirem detingudament les carteres ministerials per a les dones són aquelles que tenen competències de "dones": educació, vivenda, benestar i família, innovació...totes les que poc importen, l'excepció de De la Vega o de Chacón no esmenen el fet.
La dreta ha estat la primera en posar una dona com a presidenta del Parlament espanyol (a Catalunya ni això), la primera en tenir una dona posicionada per a controlar el partit, Esperança Aguirre, i segurament serà la dreta la que posarà a una dona com a candidata a la presidència a Espanya i a Catalunya; mentre l'esquerra es passeja somrient a les pàgines del Vogue amb les ministres més ben vestides del moment.
Llibre: El quadern daurat de Doris Lessing
Pel·lícula: Isadora de Karel Reisz
Música: La Flaca de Jarabe de Palo
posted by Trina Milan at 7:02 p. m.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
8 Comments:
Els fa por posar una dona.
Són de pensament conservador, per molt progressistes que siguin.
Com molt bé dius, els fets són els que parlen, no les paraules.
I a esquerra, ara que han fet lo "lio" este que han fet: Quantes dones hi havien?
I això que són d'esquerra.
Aiiiixxxx... a vore si trobem lo dia pa'l caferet. :U)
Per què els fa por?...no acabo d'entendre els suposats progres esquerrans de tots els partits, que s'omplen la boca de progressisme i acaben sent els més masclistes de tots...
el caferet, quan tu vulguis ;-)
Trina,
Perquè avanci el món, molts cops les coses les han de fer qui teòricament és més refractari a fer-les, ja que garanteixen una major acceptabilitat. Perquè funcioni una reforma del mercat laboral, per exemple, no la pot fer un partit liberal o conservador, sinó un de socialdemòcrata.
Benvingudes siguin aquestes noves cares, no perquè siguin dones, sinó perquè tenen vàlua.
David,
totalment d'acord, aquest és un procediment provat, l'esquerra ha fet més reconversions industrials que la dreta; però el paper de la dona va més enllà del que significa un posicionament econòmic o sindical, té a veure amb la identitat dels rols socials, culturals, i malque ens pesi, segueix essent difícil modificar res, sense ser conscient d'aquest paper sexual...
una abraçada
Jo crec que la dreta, ja sigui liberal o conservadora, no es planteja la necessitat de ser "políticament correcte" i escollir dones per "moda política". Els partits anomenats de dreta cerquen resultats en les persones designades i, evidentment, per pura estadística, els llocs s'aniran "equilibrant".
Les discriminacions positives, estil Zapatero, poden portar a la injustícia: "designo aquesta persona perquè és dona, perquè m'obliga la meva ideologia progressista, però sóc conscient de que no és la persona més adient al lloc".
La dreta, no pensarà en postures polítiques sinó que designarà la persona amb el millor perfil, independentment de que sigui home o dona.
Potser no és així, qui no pot sap! Només són hipòtesis...
Artur,
segurament tens raó, tot i que no tinguem comprovat empíricament...la dreta és més racional que l'esquerra quant a les decissions que prèn, agosaradament ningú se ne'n surt però, és amb seriositat que s'ha de decidir...perquè tot plegat comporta sempre una manca de sentit al fet de relacionar sexes i responsbilitats que no és de rebut...
salut ;-)
M'ha fet gràcia veure El Quadern Daurat com a llibre recomenat. Precisament me l'estic llegint ara i realment està molt i molt bé
Felicitats pel bloc, i pel títol que m'agrada molt.
Quim,
gràcies, moltes gràcies, intento posar sempre un llibre, una peli i una música que s'adiguin amb el post..aquest llibre m'agrada especialment, diuen que és el primer manifest feminista, jo crec que no és tant un manifest feminista com una declaració de principis d'una dona que teniu quatre coses clares a principis dels 60 del segle passat, que ja és molt.
Et felicito també pels teus blocs..espero tornar-te a veure per aquí..
salut
Publica un comentari a l'entrada
<< Home