Espanya guanya
En aquest primer cap de setmana estiuenc la marca Espanya ha guanyat, amb certes dificultats, però se n'ha sortit. I és que tant el congrès del Partit Popular com el partit de la selecció de futbol espanyola, s'han superat en el temps de descompte.
Rajoy ha defenestrat els opositors de la línia dura de Madrid, seguint la tònica del posat "bambi". Com qui no vol la cosa, Aguirre i Aznar han quedat relegats per la manca de suport que sí ha pogut ajuntar el gallec. Però aquesta era una batalla interna, no era una batalla pel centre, com ha volgut explicar Rajoy. La línia del PP seguirà sent dura i contrària a qualsevol obertura cap a postures menys tremendistes. No retiraran el recurs contra l'Estatut, potser deixaran de parlar dels matrimonis gais per compensar però poca cosa més. Saben que els seus votants no els permetran res més i ells no tenen cap intenció de fer-ne d'altre.
I la "roja", va passar de quarts a l'Eurocopa, de la ma, casualment d'un català, Cesc Fàbregas, que va fer el gol d'or que donava la victòria davant els "azzurri". Victòria casual com totes les que es fan en la tanda de penalties.
Com dirien els nens al pati de l'escola: És Espanya qui guanya qui guanya...
Llibre: Pizzeria Kamicaze d'Etgar Keret
Pel·lícula: Sex and the city de Michael King
Música: Love is a losing game d'Amy Winehouse
posted by Trina Milan at 9:26 a. m.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
6 Comments:
Molt bona l'analogia entre el nacionalisme espanyol futbolero i el polític... no són pas gaire diferents: tots dos són expansius.
Sinó, perquè es dediquen a canviar els noms dels jugadors que els són impronunciables?
Sí, Miq. Ja has sentit el gag del Polònia on els de la Cope parlen d'en Cesc Fàbregas dient D. Francisco Fàbregas?...és ben bé el desconeixement volgut...el no voler saber res de nosaltres...
salut
A mi la veritat és que el que faci "la roja" m'interessa poc, més aviat preferiria que perdès per evitar aquesta baba nacionalista que ens arriba a trevés de les ones.
Lo del PP ja té més gràcia, jo crec que Rajoy ha fet una aposta necessària, guanyar els votants del PSOE que no se senten gaire PSOE i que votarien una opció moderada.
Pel que fa al rumb del PP en el futur immediat, no crec que retirin el recurs contra l'estatut. Però el que més se n'alegra és el Montilla... quina feinada se li giraria, a ell i als Icetes, Zaragozas, Ferrans i el cor de periodistes de la casa. Que dirien si només queden al constitucional els recursos interposats pel PSOE?
El fet que ningú en parli no vol dir que no hi siguin.
Màrius,
tens raó...la relació entre germans sempre ha estat difícil, i entre el PSC i el PSOE no és una excepció. Ningú està sent capaç de dir a les coses pel seu nom, els diners són el que genera capacitat política real i els recursos el que persegueixen és justament no perdre diners, s'amaguen en temes de nació, de protecció del castellà o de mil coses més..però en el fons, estem parlant de tangibles i més en situació de crisi econòmica...amanirem el plat com vulguem però la teca és la que mana..salut
Sense cap mena de dubte, que guanyi l'Eurocopa qui sigui, excepte la vermella aquesta. Ja sabem contra quin nacionalisme està dissenyat el nacionalisme espanyol.
Pel que fa a Rajoy, penso que ell sap perfectamente que, o viatja al centre (es moderen ell i el partit), o menjarà palla pels segles dels segles (no tornaran a guanyar mai de la vida).
Salut / Grüsse!
Ferran,
i si guanyen, no vull imaginar l'exacerbat sentit de l'espanyolitat que sortirà arreu, inclús a casa nostra, que apuntar-se a cavall guanyador és molt fàcil.
I els del PP no sé si tenen clar el viatge al centre, però ja estan tornant cap al seu lloc, avui Rajoy ja deia que San GIl havia de tornar a l'executiva...és que no me'ls crec...
salut i xucrut...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home