7.01.2008

Assemblees i democràcia


La democràcia, ara per ara és el menys dolent dels sistemes polítics que coneixem. Neixia a Grècia, a partir de l'assemblea o "ekklesia" dels ciutadans lliures que amb el seu vot directe decidien el destí del grup. És la primera pràctica política que trenca amb els reialmes i els imperis, proposant una nova forma d'entendre la convivència.
A partir d'aquesta primera proposta grega, les societats modifiquen i evolucionen el concepte democràcia. El despotisme il·lustrat esdevé una pràctica democràtica, conservant el toc del qui més en sap per asegurar que les decissions siguin les correctes.
La democràcia censitària és un altre capítol en aquest camí cap a la democràcia actual, on el qui podia pagar-se el dret a vot, ho feia, i així el límit era els diners i no només el cognom, tot i que venia a ser el mateix.

Tocqueville va ser dels primers filòsofs que va parlar de democràcia en sentit modern, situant el terme liberalisme en la balança de les decisions: Si els ciutadans, al fer-se iguals, resten ignorants i burds, resultaria difícil preveure fins a quin excès d'estupidesa podria conduir-los el seu egoïsme, i no seria fàcil anticipar en quines vergonyants misèries es sudmergirien ells mateixos per por a sacrificar quelcom del seu benestar a la prosperitat dels seus conciutadans.

Tot plegat em porta cap al concepte actual de democràcia i a la seva pràctica a casa nostra. Crec que 40 anys de dictadura ens pesen. No tenim la pràctica compartida històrica que ens permetria tenir un sistema de partits rodats, amb un funcionament intern que també s'acostès a la democràcia real. Estem contemplant com alguns s'atribueixen la puresa democràtica perquè 2000 dels seus voten en un cap de setmana el que el partit ha de fer, quan en realitat estan votant qui governarà i realment decidirà per a tots els ciutadans, inclosos aquells que no en són de militants del partit. Amb assemblea o sense, penso que cap partit dels actuals està en condicions d'assegurar un traspàs democràtic del que vota la gent a la gestió pública. Manquen llistes obertes, manquen veritables primàries dins dels partits, manca una llei de finançament dels partits, manca una normativa de democràcia directa per als càrrecs més propers com els municipals...per tot plegat, que uns siguin assemblearis o que altres decideixin qui serà el candidat en un sopar congresual encara no és el que jo espero de la democràcia per al meu país, i més quan els sistemes de comunicació permetrien generar dinàmiques procedimentals fàcils i netes...és el repte per a la nostra jove democràcia.

PD1-Tenia pendent fer aquest post, a partir d'un altre de l'Eduard Díaz, que va començar el tema al seu bloc EDP
Continuarà...
PD2- Sembla que m'han llegit...El País, avui

Llibre: Democracy in America d'Alexis de Tocqueville
Pel·lícula: All the president's men d'Alan J. Pakula
Música: Imagine de John Lennon versionat per Neil Young

Etiquetes de comentaris: ,

6 Comments:

Anonymous Eduard said...

Aquest Trina és el meu repte.

el funcionament intenr de les organitzacions polítiques és sense cap mena de dubtes l'assignatura pendent de la nostra inmadura democràcia.

Encare, els costums apresos a l'escola tot i creient que maquinant al voltant del poder dels partits, son massa vigents. Aquest és una deles mancances de CDC i el que prioritàriament hauriem d'intentar canviar.

costa molt, però a vegades massa i tot

9:40 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Eduard,
En això crec que estem tots, en millorar la pràctica, de fet els intents són molts, i és un tema recurrent que els partits s'haurien de prendre amb més seriositat...com pots comprovar tots hi pensen..
salut

9:55 p. m.  
Blogger miq said...

Aquesta és una reflexió molt interessant i necessària que es faci. Hauríem d'avançar cap on tu apuntes en el teu escrit.

2:50 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Miq,
caldrà que més gent i sobretot els partits entenguin i estiguin d'acord amb aquesta reflexió...el temps polític i social ho demana.
Salut

9:14 a. m.  
Blogger Artur said...

Totalment d'acord, Trina. Manca democràcia interna en aquesta maquinària anomenada "partitocràcia" i manquen llistes obertes. Potser encara estem a la infantesa de la democràcia. Val a dir que existeixen també raons de fons, que ja va descriure Lord Acton fa molts anys: "El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament".

7:29 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Artur,
si, d'acord, però sense el poder no es poden fer polítiques, política...i aquest equilibri és el que mitjançant eines democratitzadores i alliberadores de l'encotillament ens pot fer aconseguir una millor pràctica democràtica...en això hauriem d'estar tots..
salut

8:21 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home