València connection

La publicació de les balances fiscals només ha fet que demostrar quanta raó tenim els catalans en la reclamació de la part alíquota que ens correspón de ple dret sobre els diners que recapta l'estat i que no retornen sencers a Catalunya.
En aquest frec a frec amb l'administració central hem trobat un al·liat sorprenent que fa honor al seu nom, és el govern de València que, en tantes altres ocasions no ha estat precisament al costat de les posicions catalanes.

En una trobada entre el Conseller Castells i el seu homòleg valencià s'ha arribat a un principi d'acord per anar junts en la demanda de renovació del repartiment dels diners. A més s'ha implicat a les Cambres de comerç i als empresaris, la qual cosa li dona més validesa a una estratègia que és més necessària cada dia que passa.

On era l'ànima del rei Jaume I fins ara? els entrebancs dels que som més que cosins ens han posat sempre les coses difícils a valencians i catalans, però seria un error no refer definitivament les relacions. El pool econòmic que significa unificar criteris territorials de tota la costa mediterrània és massa potent com per despreciar-lo per diferències històriques o partidistes. Ara o mai.

Llibre: Poemes d'Àusias March
Pel·lícula: Els Borgia d'Antonio Hernández
Música: Extraterrestres d'Antònia Font

La balança que va ser plateret

I desprès de tant d'esperar, els números no quadren...no éren 16000 milions d'euros? doncs ara són 9000 a tot estirar. És que no comptem igual? o és que la matemàtica per no dir l'economia, és qüestió de vidres acolorits? Perquè ni tan sols els diaris es posen d'acord, mentre La Vanguardia diu que " el govern rebaixa els càlculs del govern català" El País titula "els partits s'enfronten pels resultats de les balances"
i aquí pau i desprès glòria.

Semblaria que no ha servit de res la publicació tan demanada d'uns dades que acostin la realitat de la utilització dels diners públics i la seva redistribució. Les formes en que uns i altres utilitzen la informació poden conduïr a confusió, i inclús a fer pensar a més d'un que estàvem millor sense saber res. Però això no és just, es miri per on es miri. La netedat en el sistema impositari és clau per a una pràctica democràtica sana i consolidada. Masses rèmores del passat arrosseguem com per despreciar ni que sigui una publicitació amb dades que no quadren.

Catalunya es mereix alguna cosa més que el despreci que a voltes ens retorna de les arques centrals, i això només s'aconseguirà treballant seriosament amb dades a la ma, generant costums democràtics que afavoreixin que ningú es cregui amb el dret de decidir per nosaltres el que ens toca i el que no. És decebedor el que hem sentit avui però és el començament, i és imparable, ara veurem si els nostres responsables polítics saben fer-ne l'ús adequat i no li donen la raó al diari que ha fet la lectura més opaca de la notícia, aquest tema a Catalunya no ha de ser una lluita de partits, ha de ser un objectiu comú.

Llibre: L'espoli fiscal. Una asfíxia premeditada de Ramon Tremosa i Jordi Pons
Pel·lícula: Funny games de Michael Haneke
Música: Lie to me de Tom Waits