7.09.2008

Dones, qüotes i realitat


Com a dona nascuda un 8 de març no puc menys que ser de les anomenades feministes, d'aquelles que porten l'estendard del feminisme arreu, esgotador però cert. Hi ha dies que no s'acaba mai i que pesa molt.
Però la feina de reivindicar el paper de la dona en la societat, la nostra i totes, no s'ha acabat, i si no que li preguntin a les dones que situades en la més alta posició, encara han de suportar que un home se les escolti però ni tan sols les miri als ulls quan parla.

Tot plegat però no em fa combregar amb rodes de molí, i mai he estat ni estaré d'acord amb les qüotes femenines que pretenen encumbrar la dona per sobre de la vàlua personal i professional perquè aquests procediments només fan que denostar més, si fos possible, la nostra imatge. I per a botó un exemple, la nova ministra d'Igualtat del govern central, Bibiana Aido que dia si i dia també, fa declaracions a qual més absurda, des de la feminizació del llenguatge (allò de les "miembras"...) fins al paper del mocador en les dones magribines i la relació amb la vestimenta masculina...tot una declaració obtusa i poc encertada que només demostra que la ministra, molt preparada en antropologia cultural, no està, és inclús un ex-asessor del propi Zapatero qui deixa en evidència la qüestió.

La desvalorització del paper de la dona en la societat, tan en el món laboral com en el personal i familiar, és un fet: menys sou a igual feina, més dificultats per trobar feina a igual titulació, rols depenents davant els homes inclús en dones manifestament preparades, violència de gènere i.... podria continuar...
Tenir un govern paritari pot quedar bé a les pàgines del Vogue, però tenir-lo al preu de ministres com l'Aido, no ho hauriem de permetre ni les pròpies dones.

Llibre: La grieta de Doris Lessing
Pel·lícula: Solas de Benito Zambrano
Música: Summertime de Janis Joplin

Etiquetes de comentaris: , ,

10 Comments:

Blogger Dessmond said...

Celebro aquest post. Sempre he estat contrari a les qüotes femenines, justament pel motiu que exposes. Si la gent no té el càrrec per mèrit propi aleshores ve el desastre. Fins i tot es pot tornar sexista la crítica.

7:56 a. m.  
Blogger miq said...

No creus que la Ministra Aído l'han convertida en l'ase dels cops, i que l'estan mortificant per quatre declaracions en comptes d'analitzar la feina que fa/farà des del Ministeri? I que potser aquest escrutini i mortificació se li fa perquè és dona?

Jo, a diferència de dessmond, sí que crec en les quotes, sinó com diantre canvies: amb comitès de selecció que valorin "segons els mèrits" però que estan formats enterament per homes i que acabaran aplicant la seva pròpia quota no escrita que és seleccionar (conscient o inconscientment) candidats homes?

Sinó, mireu que passa a les universitats del país, en concursos on tots els membres del tribunal són mascles.

Les quotes (ben enteses) seran útils mentre continuï existint discriminació envers les dones.

8:29 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Dessmond,
gràcies, jo penso que les dones són les primeres que hem de fer nostra la idea de que l'avenç en el tema feminista no va amb normatives...algunes són factibles però d'altres ens fan més mal que be. Ara, que no podem deixar d'estar amatents també....
salut

12:17 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Miq,

entenc el que dius però això no assegura que la qualitat sigui la que cval i llavors venen les campanyes contra les dones que fan mal, molt mal...hem de canviar conceptes amb eines que siguin afavoridores de la dona, però les mateixes dones tenim un paper que a voltes no exercim..i aquesta dualitat impossibilita avançar...és un tema complex per al qual jo no tinc receptes...però l'Aido no em sembla preparada per a la feina que se li ha encomanat, i això no em pesa dir-ho...segur que hi ha dones més preparades i que podrien fer la feina...la quota només ha servit per posar una dona jove i guapa que faci de florero...és així...
una abraçada Miq

12:21 p. m.  
Blogger miq said...

La quota no és el problema; el problema és qui l'aplica, en aquest cas Zapatero (un home). No creus que en un govern format per 7 homes i 7 dones és perfectament factible trobar 7 persones qualificades en tots dos sexes? Crec que és tan fàcil trobar 7 homes com 7 dones qualificat per a fer la seva feina com a ministres. Si no, pleguem. Per tant, si algú no compleix uns mínims el problema el té qui l'ha triat pel càrrec.

4:15 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

I parlant de dones... Quina gran versió de la Joplin!

11:36 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Miq,
tens raó, és això el que pretenia dir abans, l'home que distribueix les qüotes no fa la feina...jo estic segura de que existeixen 7 dones valuoses però no deuen ser tan boniques ni tan fàcils com aquestes, i per això no arriben a lloc...és greu, realment greu, t'ho asseguro...i no li veig una sortida ràpida, li veig un llarg camí...
salut

12:00 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Veí,
m'agrada tant la Joplin, i aquesta versió en concret que ja és la tercera o quarta vegada que la poso a un post....
besets veí

12:01 a. m.  
Blogger Ferran said...

I no serà, simplement, que entre les dones, com entre els homes, n'hi ha de brillants i de grises? Quan et proposes assolir l'equilibri entre els dos sexes, et trobes de tot com no pot ser d'una altra manera.
Sí a buscar l'equilibri, però un equilibri basat, també, en la "qualitat" i no només en la "quantitat". Salut.

10:17 a. m.  
Blogger Trina Milan said...

Clar que sí Ferran, és justament aixó, el que passa és que ens hem de plantejar com és possible que hi hagi tants homes mediocres que estan a dalt i tan poques dones mediocres, inclosa Aido, a dalt....aquesta és la qüestió...
salut

4:07 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home