Dones, qüotes i realitat

Com a dona nascuda un 8 de març no puc menys que ser de les anomenades feministes, d'aquelles que porten l'estendard del feminisme arreu, esgotador però cert. Hi ha dies que no s'acaba mai i que pesa molt.
Però la feina de reivindicar el paper de la dona en la societat, la nostra i totes, no s'ha acabat, i si no que li preguntin a les dones que situades en la més alta posició, encara han de suportar que un home se les escolti però ni tan sols les miri als ulls quan parla.

Tot plegat però no em fa combregar amb rodes de molí, i mai he estat ni estaré d'acord amb les qüotes femenines que pretenen encumbrar la dona per sobre de la vàlua personal i professional perquè aquests procediments només fan que denostar més, si fos possible, la nostra imatge. I per a botó un exemple, la nova ministra d'Igualtat del govern central, Bibiana Aido que dia si i dia també, fa declaracions a qual més absurda, des de la feminizació del llenguatge (allò de les "miembras"...) fins al paper del mocador en les dones magribines i la relació amb la vestimenta masculina...tot una declaració obtusa i poc encertada que només demostra que la ministra, molt preparada en antropologia cultural, no està, és inclús un ex-asessor del propi Zapatero qui deixa en evidència la qüestió.

La desvalorització del paper de la dona en la societat, tan en el món laboral com en el personal i familiar, és un fet: menys sou a igual feina, més dificultats per trobar feina a igual titulació, rols depenents davant els homes inclús en dones manifestament preparades, violència de gènere i.... podria continuar...
Tenir un govern paritari pot quedar bé a les pàgines del Vogue, però tenir-lo al preu de ministres com l'Aido, no ho hauriem de permetre ni les pròpies dones.

Llibre: La grieta de Doris Lessing
Pel·lícula: Solas de Benito Zambrano
Música: Summertime de Janis Joplin