Rúsia del XIX al XXI

La mort de Boris Ieltsin ha proporcionat al món les primeres imatges d'una cerimònia fúnebre d'un cap d'estat rus oficiades per l'Esglèsia Ortodoxa dès de la mort del darrer tsar, al segle XIX.
He de confesar que m'han impactat. El primer pensament ha sigut: i per això una revolució, tantes guerres, el món en dos blocs i la caiguda d'un mur?
Al segle XIX la gent no es mereix que alguns, polítics o benestants o poderosos sense més, juguin amb ells d'aquesta manera.
És que el problema de Rúsia al segle XIX era nomès l'esglèsia? és que no signifiquen res el vot democràtic, els drets humans, la capacitat de decidir?
Sembla que no gaire a la vista de les imatges d'aquests dies.
Ieltsin va ser el gran beneficiat d'una revolució paulatina, que Gorbatxov no va saber capitalitzar, o potser no li van deixar, per donar pas a una classe política desnaturalitzada, i una manca d'identitat dels ciutadans abans soviètics, ara rusos, ucraïnesos, txetxens..ed altrii, que ha comportat finalment una situació que no agrada a ningú. Hauria d'haver un terme mig entre el tsar, Stalin i Putin, però sembla que no l'han trobat encara.

Llibre: Guerra i pau de Lev Tolstoi
Pel·lícula: Good bye Lenin! de Wolfgang Becker
Música: Scheherazade de Rimsky-Korsakov