6.27.2006




Cançó de bressol per a la Marta
D'un matí de gebre fresca,
d'un vespre que es desfà en color,
d'una verema de somnis oberta,
d'un destí de mestra, som.
Així et coneixíem,
ràpida i neta,
convincent i autèntica,
pedagoga i feliç,
poques en són.
De tradició familiar directa,
d'esquerres, intel·lectual,
compromesa i ferma,
de la mare Àngels, sobretot.
Dolçor i voluntat alhora,
fermesa i tendresa juntes,
claretat en l'opinió,
amabilitat en la forma, mestra.
A mitjes de la teva feina,
sempre un pas més enllà dels altres,
ens deixes,
no pas del tot,
ens llegues,
lliçons de poesia i humanitat,
lliçons de persona,
i un somriure encisat
davant d'un infant.