Nadal

Rafael Nadal és un tenista mallorquí que s'està convertint en el referent més potent de l'ATP mundial en aquest moment. No és el primer, és el segon del rànking mundial, però tant li fa. El primer és en Roger Federer i no li arriba ni a la sola de les sabates en capacitat de comunicació amb la gent i en glamour a les pantalles. I a més juga molt bé a tennis, que ja és més del que qualsevol dirigent tennístic mundial podria desitjar.

Però, d'on ha sortit aquest noiet, que tot just té vint anys des d'ahir?
Doncs d'una illa mediterrània, baleàrica, d'allà on l'oli d'oliva i les ametlles encara són la base amb la que la seva àvia fa la picada del dinar de diumenge. Amb una família que li fa de paracops de tot el circ del tennis professional, el seu tiet és el seu entrenador, els seus pares hi són sempre, sembla que la seva nòvia Xesca, és del poble de tota la vida. I així podriem continuar. Que ho fa que el nou cavaller andant que es rifen totes les companyies publicitàries sigui així? no és casualitat, Sant Jordi i el drac, els seus referents més propers, també eren d'aquestes contrades. Ramon Llull no deu parar gaire lluny i la música de les guitarres ressona a les valls que l'han vist nèixer.

Ara juga el Roland Garros, i el públic francès ja li ha fet una de les seves, cridant-lo perquè va guanyar un mediocre Mathieu fa dos dies. Però ell no es replega. Ahir va deixar clavat a Hewitt, amb una contundència que fa esfereïr. Diuen que no té sostre aquest noiet manacorí, que sembla esculpit com les perles del seu poble. Potser no hi ha sostre, o potser sí, el sostre són les miríades d'estrelles que es poden veure al cel mediterrani una nit de Sant Joan, que és la més curta de l'any, mentre les barques tremolen a sobre l'aigua de cala Formentor. I així, ens permet als altres, somiar amb d'altres nits, i moltes tardes de tennis magistral jugat amb l'encegadora passió d'un cavaller mediterrani del segle XXI. A Wimbledon tremolen els grills d'herba...