Sudest asiàtic

Estem assistint a la crònica d'una mort anunciada. Al sudest asiàtic ha tornat a tremolar la terra (El País, 28-05-06), i tornen a ser milers les persones mortes, desaparegudes, malaltes, desplaçades...en aquella zona que per a nosaltres, europeus, sempre ha significat o conquesta colonial o paradís turístic.
Els drames terroristes i les catástrofes naturals ens haurien de donar un treva, ni que sigui per reparar els danys, personals i urbanístics, que s’han produït en aquella zona, però sembla que això no sigui possible. Segons les notícies que ens arriben, els danys són incalculables i els governs preparen grans plans d’acció, per pal·liar el desastre, una altra vegada. Fa dos anys el tsunami va provocar la solidaritat de la gent , volcada amb els damnificats de l’Índic, pero ja varem tenir alguna mostra de les deficiències que l’atenció a les persones requereix. Metges sense Fronteres aturà en aquell moment la demanda de diners per a assitir aquella zona i demanà als governs una veritable acció d’ajuda als països de la zona, condonant, per exemple, el deute extern que mantenen amb els mateixos països rics. Els responsables econòmics i polítics mundials varen entendre el missatge? Molt em temo que no va ser aixì. El promès sistema d'avís preventiu de terratrèmols i tsunamis no sembla que hagi funcionat, o és que nos'ha posat en marxa?.
Nosaltres, els ciutadans tenim el deure de recorda’ls-hi als nostres representants polítics que han de fer la seva feina. Votem sempre, opinem sempre. Tenim dret i pel que es veu, quasi la obligació, de fer-ho.