Futur

"Hi va haver un temps en que només hi havia futur" aquesta és la frase que utilitza Bernardo Bertolucci per explicar l’origen de la seva pel·lícula The Dreamers. En ella parla del maig del 68 , de les expectatives que aquesta revolució de finals del segle XX va crear en les generacions d’occidentals que en la actualitat tenen el poder. M’ha semblat una frase poètica i perfecta. En un temps que es presenta carregat de "novetats polítiques": votacions de l'Estatut, treva d'ETA, canvi de govern a Itàlia... jo em plantejo, què els hi queda als nostres polítics d’aquella revolució hippie? On són les cançons, els vestits amples, l’amor lliure? On és aquell no a la guerra del Vietnam? Potser només els artistes, els cineastes, els escriptors mantenen la fe en el futur que es pregonava? A tots aquells que llavors varen manifestar-se pels carrers de Paris i d’Europa, i que ara són els polítics que omplen les llistes electorals, els de les generacions posteriors, com la meva, els hi hem de recordar que aquell futur és el nostre avui, i que tenen una gran responsabilitat per ser coherents amb la història. Potser hauria de ser de visionat obligatori per a tots ells la pel·lícula de Bertolucci. A alguns, si no és amb imatges i en una cambra fosca, no se’ls pot fer entendre res.