Cooperació

Els humans som fruit de la cooperació per a la conservació. Al contrari del que s’havia pensat fins ara, la supervivència no és la raó última del manteniment de la humanitat sinó que som el fruit d’aquesta cooperació: bioevolutivament som perquè estimem. Així ho manifesten biòlegs que han estudiat els fenòmens de l’evolució humana. El que guanya no és el que mata a l’altre, sinó simplement el que sobreviu: la nostra és una història de cooperació per a sobreviure. I així sorgeix el llenguatge que ens fa humans. Quan la sexualitat de la femella humana deixa de ser estacional les altres primats segueixen tenint zel, però les femelles humanes ja no són periòdiques, així deixen de ser objecte disputable per a convertir-se en centres del plaer i de la convivència en el grup humà. I així sorgeix el llenguatge: una coordinació de fets. Per tant l’amor és el que fonamenta aquesta proximitat que permet la supervivència de l’individu i de l’espècie: el plaer d’estar junts, d’amar. Potser a voltes ens manca precisament ser conscients d’aquest fet. La resposta de les persones als grans problemes de la humanitat, o als petits problemes d’aquell que tens a davant és més acurada si pensem en l’altre com aquell que pot fer alguna cosa per tu, o en el que tu pots fer per aquest l’altre.