LLibres

Estem acabant les vacances de Pasqua, tothom fent cues a les carreteres i pagant peatges a les autopistes. Potser podriem pensar en que manca una setmana per Sant Jordi.
El dia de Sant Jordi, aquell que identifica una rosa i un llibre, és una de les troballes més boniques de la nostra cultura catalana, vinculada al Mediterrani i a les celebracions de la primavera, i que ja és pràcticament mundial, dès que la UNESCO declarà el dia 23 d’abril, dia mundial del llibre.
Sabem que inclús al Japó o a Estats Units es comencen a vendre llibres i roses aquest dia, encara que no sàpiguen qui era Sant Jordi ni tampoc el drac. Però això no importa. El que importa és que, per un dia, tots ens sentim impulsats a sortir al carrer i comprar llibres i regalar-los, i comprar roses i regalar-les; i trobar-nos davant les parades i passejar, sense rumb, per entre una massa de gent, feliç i despreocupada, que gaudeix d’una festa, que és civica i no imposada, que és una festa de tothom. Amb el valor afegit de que el que es celebra és una victòria de la cultura amb majúscules. De l’expressió artística més propera a les persones normals i corrents, que per mitjà d’un llibre, poden ser capaces de sentir i comprendre; de saber i aprendre; d’emocionar-se i arribar a pensar que un altre món és possible, o de gaudir, per un moment, d’un espai propi de felicitat, tan cara d’arribar a sentir.
Potser caldria plantejar-se si no seria bo perllongar en el temps una festa que ens proporciona, a canvi de ben poca cosa, tanta quantitat de beneficis insospitats. Heu provat de comprar una flor i un llibre en un dia que no sigui Sant Jordi? Heu provat de pensar que avui és un dia tan bo com diumenge vinent per llegir un poema? Heu provat d’olorar les flors que comencen a florir? Proveu i tastareu un pessic de felicitat.