Adicció

El cervell humà experimenta l’enamorament, l’atracció entre dues persones, igual que una adicció, segons investigadors d’EEUU. Aquests investigadors consideren el més rellevant del seu estudi que l’enamorament no és una emoció, com ens han volgut fer creure des de les millors novel·les fins a les millors pel·lícules, sino més aviat una adicció. Igual que quan es produeix una adicció han observat que l’atracció irresistible s’associa a intenses decàrregues de dopamines en el centre del cerebre. Quan una persona que es troba en aquesta fase efervescent de desig per una altra es rebutjada, presenta un patró d’activitat cerebral similar al d’una síndrome d’abstinència, i quan l’atracció és comú, es generen intenses formes de benestar en totes dues persones que milloren manifestament en el seu comportament personal, social i laboral. Pensen els científics que aquest tipus d’impuls bàsic és propi dels mamìfers, entre en els que ens trobem els humans, per a optimitzar el procés d’apareament. El cerebre humà té la capacitat superior de ser conscient d’aquest procès molt més que qualsevol altra espècie. Adverteixen però els científics que no podem reduir exclusivament aquest puntal de les relacions humanes als mers processos fisiològics que s’observen a les proves científiques, ja que estem també molt influïts pels inputs culturals i socials. Què en pensen? Jo personalment considero que ja n’erem conscients d’alguna cosa similar tots plegats, només que si ho diuen els científics, ens reafirmem. Potser que els hi fem tot el cas i continuem enganxats a aquesta droga insuperable.