Internet

La world wide web (literalment, pàgina mundial) és la representació gràfica d’Internet. Internet és la darrera revolució que els éssers humans hem viscut al llarg de la història. Aquesta revolució és global, mundial, planetària, i penetra en tots els estrats socials perquè és un mitjà de comunicació interactiu. És a dir, rebem informació, com en els altres mitjans convencionals (televisió, ràdio, diaris); però també podem trametre-la (els xats, les pàgines personals, els blogs), i així fins a l’infinit. Internet socialitza i democratitza l’accés al coneixement i les relacions, possibilita que en qualsevol part del món, i d’una forma asincrònica, milers de persones estiguin interaccionant. No és res de nou, són relacions humanes, però perquè són diferents? Es modifiquen formes de comportament a partir de l’intercanvi i la cooperació, la qual cosa enriqueix la pròpia experiència. Alguns ho critiquen, d’altres intenten limitar-ho o guanyar més diners (senyor Gates, tancant els seus xats no evitarà que ens comuniquem). Però la història ens demostra que el mitjà no fa el missatge. La responsabilitat del bon ús d’una eina només és de la persona que la utilitza, i en tenim exemples enormes. Amina Lawal es va salvar de ser lapidada. El Tribunal Islàmic que la jutjava va declarar que hi havia un defecte de forma en el processament, però tots sabem que les signatures recollides per Internet demanant l’absolució van estat fonamentals. Les persones que varem signar estem orgulloses d’haver contribuït i Internet ha estat el mitjà. L’ensenyament virtual que permet a remotes granjes australianes o petits pobles del pirineu facilitar l’accès al coneixement d’aquells o aquelles que mai no ho haurien tingut fàcil. La interacció política entre ciutadans i admnistracions, tan en perídodes electorals com en la rutina diària del paper que has d’omplir per tenir un servei públic. Serien infinitat les millores socials que trobem. Ensems però estan les que es refereixen a l’àmbit privat de les persones. Aquelles que et permeten conectar amb un amic o un familiar que viu a milers de kilòmetres, en directe i més econòmicament que en d’altres mitjans. O aquelles que t’obren al coneixement de l’altre, que amb un somriure et convoca a una cita cibernètica, mentre et preguntes, com serà i perquè, sense trobar explicació. No cal d’explicació, un bocí de felicitat poden ser 25 minuts en el comptador de la pantalla, exactes i inexorables.