Phuong

Phuong és una paraula en llengua vietnamita que significa bona herba o herba aromàtica. I és també el nom d’un soldat de la guerra del Vietnam de finals del segle passat, que ha escrit un llibre sobre les seves vivències en aquesta guerra. Diu l’autor que la guerra és una situació absurda i sense raó que genera en els que hi participen un sentiment de frustració i solitud insoportable. Ell ha trobat la solució al seu patiment en l’escriptura per explicar als altres la visió de la guerra des de dintre, i també des d’una persona que pertany al país que no és el vençedor a les pel·lícules, els que no són de raça blanca, els que gosen enfrontar-se al tot poderòs home blanc. La validesa del seu testimoni és que és universal. La guerra i la violència buiden de sentiments als que hi participen, les sensacions dels qui ho han viscut no s’apaguen quan s’acaba sino que perduren en l’inconscient i retornen una i altra vegada ofegant al que recorda. Phuong només té un bon record de la guerra: que l’amistat i l’amor es fan més forts i més necessaris. Que només confiant en el que tens al costat, estimant sense treva, és que es pot superar la destrucció. No deixem de sentir i veure a cada moment situacions com les que descriu l’autor, no perquè passin els anys sembla que millori la capacitat dels humans per solucionar els conflictes. Per això cal que olorem l’aroma de les herbes de Phuong, llegir el llibre que ha escrit. Cal que estimem sense treva, a cada instant, és la única forma de continuar.