El drac

En dies clars quan el sol nítid omple els carrers, el Passeig de Gràcia de Barcelona resplendeix d’una forma especial. És una via digna de la més gran de les capitals del món. S’apleguen en ella exemples magnífics de la millor arquitectura que la burgesia catalana ha generat al llarg dels darrers segles. Les cases del Quadrat d’Or, les voravies amb rajoles de Gaudí o les excelses construccions de la Pedrera i la Casa Batlló. És un espai tocat amb la vareta màgica de la suavitat en les formes, de l’esllanguiment en el ritme amb que es contagien tots aquells que s’hi troben, de la cultura en majúscules.
Les botigues i establiments són del més luxosos de la ciutat, alhora que dels més cuidats en l’estètica i la qualitat. No en va, les més grans firmes de productes internacionals tenen el seu espai comercial en aquest passeig barceloní.
Però sobretot vull esmentar la sensació de que en aquesta via se separen i s’ajunten dues barcelones, la més popular que es trobaria a partir que aquest acaba a la Plaça de Catalunya i s’adentra en el mar profund de les Rambles; i la més sofisticada que es desplega a la part alta, on s’uneix a l’Avinguda Diagonal, veritable espai d’elegància. Sense oblildar que en els seus flancs es troba el barri més original de Barcelona, l’Eixample, realitat màgica dissenyada per un altre iluminat, Cerdà, en temps del XIX, quan encara ningú a Xicago sabia el que era l’arquitectura.
Si no heu visitat mai el Passeig de Gràcia, fèu l’esforç i veniu, paga la pena entrar en aquest món delicat i sensual. Per a aquells que ja el coneixeu, només dir-vos que el drac que corona la Casa Batllò ens espera amb la seva esquena de colors per obrir-nos un nou dia de somni...