5.18.2006

La vita è bella a Torino


La capital del Piamonte desperta el millor de mi. La meva visita professinal a Torí permet que el meu jo interior també gaudeixi de l'encant del país transalpí, de la seva gent, del seu menjar, de la seva cultura i del seu art. Uau! Són massa coses com per assimilar-les en un viatge intens d'una setmana. Ara estic sola, relaxada a l'hotel, escoltant James Blunt per intentar plasmar el que sento i escric el que em surt de dins per aventurar-me a personalitzar una ciutat que em té fascinada. Agafo el meu roller blau i escric i escric a la llibreta sense voler aturar-me davant del paper en blanc. I no em costa gens.

D'entrada sento fins i tot nostàlgia, perquè ja només pel sol fet d'escoltar i parlar en italià sembla que fa molts dies que sóc fora de casa. Això em permet canviar el xip però m'obliga a fer un esforç mental que al llarg del dia em deixa més esgotada del compta.

He tingut la sort de sentir-me molt acompanyada i ben tractada per poder gaudir d'una ciutat que, només posar-hi els peus, et distancia del mediterrani a causa del seu paisatge muntanyenc. La dinastia dels Saboia han deixat palès el seu encant pel barroc. Els recents efectes dels Jocs Olímpics d'Hivern han transformat i modernitzat aquesta urb, que és coneguda al món per l'impacte de la casa automobílistica Fiat, que ha impulsat la nissaga dels Agnelli. Els canvis urbanístics m'evoquen els records estiuencs i em traslladen a la Barcelona dels Jocs del 92, de la qual en tinc tan bons records.

M'acosto a l'església de la Madonna della Consolata. M'imposa. Admiro el Palazzo Carignano i la seva plasticitat em supera. Em queda el Palazzo Reale i em trobo pensativa i pensativa per les mostres de l'arquitectura del Risorgimento. M'agradaria veure'm a mi mateixa, embadalida. El Palazo Madama, a Piazza Castello, concentra la història d'aquesta ciutat, per la qual els seus habitants se'n senten orgullosos. Un respecte, doncs. Ara és quan enyoro els meus, quan voldria que fossin aquí amb mi per gaudir també de la passegiatta relaxant. Em moro de ganes de telefonar-nos i dir: "Veniu ara?"

No sé si només tinc ganes de comprar o és que a Via Po m'ho posen massa fàcil perquè caigui en la temptació. Boutiques, llibreries, xocolateries, cafeteries..., el shooping és tan compulsiu! El cansament em fa aturar les galeries de Via Garibaldi, on m'espera un expresso per donar-me forces. M'esperen les places Vittorio Veneto i San Carlo, que és l'anomenat Quadrilatero Romano.

Aviat serà hora del meu Ciao Torino! La meva litúrgia torinesa, piamontesa i italiana estic segura que continuarà. Arrivederci città caro! em dic a mi mateixa amb un cert to descontent però alegre perquè tornaré a casa amb els meus.

Felicitats Barça des de la distància. Una copa més. Per tant, un baci a tutti.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Baci cara,
siamo qui e ti espetiamo.

que bello é ritrobar-si

6:58 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home