Blade Runner

Somien els cinèfils amb Blade Runner? Així titula El País un article publicat avui, 31 de maig de 2006. I sí, el periodista l'ha encertat, somiem.
Estareu d'acord amb mi en que, desprès de Blade Runner, veure cinema, ja no és el mateix, no significa el mateix, no esperem el mateix. Tant per la història, entre policíaca i ciencia ficció com en l'estètica, veritable punt de partida de moltes d'altres películes posteriors, i pràcticament d'una forma nova d'entendre el futur.
Philip K. Dick amb la seva novel·la Somien els androids amb ovelles elèctriques? va fer possible que Ridley Scott fes una de les pel·lícules fonamentals en la història del cinema.
I el fet de que estigués descatalogada, ja no era de rebut. Ara, amb les tècniques més innovadores tindrem la possibilitat de gaudir de l'espectacle de veure Rutger Hauer plorant sota la pluja, preguntar-li a Harrison Ford, si ell ha vist les portes de Tanhauser...si ha somiat amb viure...si s'ha preguntat el per què de la seva existència...
La Warner ha dit que encara en treuran una altra versió l'any que vé, 25è aniversari de la pel·lícula, amb una presentació especial i l'estrena als cinemes de la versió del director, aquella de 1992 sense la veu en off final, i amb 15 minuts més de metratge.
Tots hi serem, esperant trobar les emocions immenses que ja coneixem, les nebuloses del propi pensament humà, els esquinços en la pell dels personatges replicants, els més humans que s'han vist a una pantalla en molt de temps...