La banlieu de Paris crema

No és cap novetat que hi hagi aldarulls a les banlieu de Paris, venen succeint de fa temps. De fet els darrers ja tenien a l'actual president Sarkozy com a ministre de l'interior. Ell s'ha envoltat de persones pensades per a crisis d'aquestes com la ministra de Justícia, de procedència magribina.
Aquesta vegada però els problemes, sorgits de la mort de dos adolescents a Villiers-le-Bel, tenen un component nou: la utilització d'armes de foc per part dels manifestants. L'avís ha estat contundent: aniran a presó tots els que facin servir violència armada contra la policia, l'estil Sarkozy.

Les eines policials són clau per a mantenir l'ordre i la seguretat, especialment quan es veuen biblioteques cremades com les de la fotografia, però no són la solució.
El que s'està representant allà és la divisió entre grups socials que no han construït una societat igualitària i equitativa. La gent que viu a les banlieu són de fa dues generacions procedents de les colònies franceses a l'Àfrica; però els que fan els aldarulls són joves nascuts a França que no han conegut el país dels seus avis per tant, com és que lluiten contra el seu país? Doncs perquè no tenen les mateixes oportunitats de feina i de qualitat de vida que els francesos d'origen europeu en un país que ja no reconeixen com seu. La intervenció de la religió, de totes les religions, o la negació del dret a ser dels fills dels colonitzats ha estat un error de l'estat francès que ara paguen. Prenem lliçons dels nostres veïns.

Llibre: Modernidad líquida de Zygmunt Bauman
Pel·lícula: Babel de González Iñárruti
Música: Yossou NDour a Bercy