Catalans universals

La identitat de les persones es construeix, amb aprenentatge, amb experiències, amb interacció. En el món global on ens ha tocat viure, ser d'un lloc ja no és pura casualitat, és el resultat de les nostres opcions i també de les nostres obligacions, un neix on sigui però és d'on vol.
Aquests dies són notícia dos catalans universals que han demostrat, contra tot el que estava previst per procedència territorial i social, que han volgut ser catalans: Miguel Poveda i Paco Candel.

Paco Candel, escriptor per vocació, militant de l'esquerra més compromesa, va ser l'exemple de com en situacions de precarietat econòmica, i d'emigració lacerant, es pot optar per fer-se membre de la societat on has anat a treballar, i implicar-te en les seves arrels, afegint-ne de noves. El seu llibre Els altres catalans, va aconseguir definir els emigrants de la resta de l'estat a Catalunya, durant el segle XX, fent-los visibles per a la societat catalana.

Miguel Poveda, cantaor de Badalona, ha aconseguit la barreja perfecta entre elements culturals, en un principi sense connexió, com són la poesia en català i el flamenc, aportant un nou concepte de creació artística que reivindica el dret a ser, innovant en els conceptes, però respectant-los, fent-los nous i vius.

És aquesta la Catalunya que es farà gran i forta; la que és capaç de crear a partir de la mescla, de la interacció, de la innovació; sent conscient de la història pròpia, de la llengua, i oferint exemples de futur. En aquests temps on reclamem cada dia compromís social, regeneració democràtica, sentit de país, visió de futur, aquests catalans universals ens proporcionen models que cal tenir molt en compte, perquè no en tenim gaires com ells.

Llibre: Els altres catalans de Francesc Candel
Pel·lícula: En construcción de José Luis Guerín
Música: A mos bescantadors de Miguel Poveda. Lletra de Jacint Verdaguer.