Economia, guanys i producte interior brut

No fa gaire gràcia que les empreses capdavanteres vagin publicitant els seus espectaculars guanys mentre el creixement de l'economia espanyola té una previsió a la baixa.
No és de rebut que el Banc de Santander guanyi milers de milions d'euros en una compravenda d'un banc italià en un mes; que La Caixa declari uns beneficis nets impressionants o que Telefónica guanyi el doble del previst, mentre els que tenim ADSL paguem 70 euros al mes sense un servei homologable a nivell europeu.

Mentre el Cercle d'Economia agita les aigües fent veure que porten el carro del desenvolupament social, la realitat són les accions pures i dures dels qui manen, com situar l'exministre Josep Piqué al capdavant de Vueling mentre José Manuel Lara és president del Cercle i major accionista de Vueling, i Josep Piqué, membre del Cercle i ara president de Vueling, casualitat?

Caldrà preguntar-se com incideixen les estratègies dels falcons dels negocis en el producte interior brut o en els preus dels productes de primera necessitat. Perquè aquesta és una relació causa-efecte que s'ha de controlar des de les institucions públiques i no és un posat pseudomarxista, és una obligació dels representants polítics, que són els que tenen la obligació de vetllar pel ciutadà que està desprotegit i a expenses d'uns guanys que siguin enormes i bruts, molt bruts.

Llibre: El juego de vivir de Fabià Estapé
Pel·lícula: Wall Street d'Oliver Stone
Música: Imitation of life de REM