10.30.2007

Katherine Hepburn, una dona a imitar

Qualsevol excusa és bona per parlar de la Hepburn.
La Biblioteca de New York prepara una exposició sobre la seva vida amb documents nous, mai exposats al públic.
L'actriu que va gosar posar-se pantalons malgrat els estilistes de les seves pel·lícules, o que donava la rèplica als seus partenaires deixant bocabadats els directors, també era una dona que es va rendir a un amour fou per Spencer Tracy que no tenia explicació dés de l'òptica del personatge rebel i alliberat que la Hepburn va representar a les pantalles.
Es terriblement cert que les dones més empíricament autònomes poden ser també aquelles que perden el món de vista quan la passió les hi toca la fibra; llavors viuen amb extrema intensitat allò que senten, igual d'intensament que viuen les altres situacions de la vida, amb el convenciment de la raó aplicat a la passió.
Quina contradicció més saborosa!


Llibre: Yo. Historias de mi vida de Katharine Hepburn
Pel·lícula: La reina d'Àfrica de John Huston
Música: Summertime de Janis Joplin

Etiquetes de comentaris:

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

És la meva actriu preferida des de sempre. Els papers que va protagonitzar amb l'Spencer Tracy sobretot, o amb el Gary Grant son clàssics de la historia del cinema. Però la meva preerida és la que va fer ja de molt gran amb l'Henry Fonda i la seva filla, el l'estany daurat, crec que es titolava.

Molt bon gust, si senyora.

5:14 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

També és la meva preferida..i en parlo sempre que puc, és referent de moltes coses. Me n'alegro de coincidir en l'opinió.

8:04 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Seria difícil poder dir quina és la meva pel.lícula preferida de la Hepburn (ja deixo per sentat que és la meva actriu preferida...) n'hi ha tantes!!! Gloria de un dia,Las cuatro hermanitas (Qui pogués ser aquella JO!!! la millor versió sens cap dubte!!!) La gran aventura de Silvia, Damas del teatro (amb una joveneta Ginger Rogers!), Locuras de verano (i aquella caiguda a les aigües de Venècia on no va voler que ningú la doblés i es va guanyar una bona conjuntivitis) o estirpe de dragon pel.lícula que em va captivar profundament quan era molt petita. Però és evident haver de fer referència amb qualsevol pel.lícula amb el Cary o el Spencer Tracy, si he d'escollir una del millor tàndem de la història seria Adivina quien viene esta noche, pel.lícula preciosa on treballa amb profunditat la temàtica de les relacions interacials. Però, deixeu-me dir el més important de la pel.lícula i és un dels moments més tendres que mai he vist en una pel.licula: aquella mirada que li fa la Hepburn al Tracy quan ell fa l'al.legat final, i ella plora... no plora pel que diu.... plora per que sap que a l'amor de la seva vida només li queden uns dies.... aquelles llàgrimes no són d'actuació són de veritat!!

1:50 p. m.  
Blogger Trina Milan said...

Mònica,

gràcies per la lliçó de cinema..ets una crack!..

9:03 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home