La vida a la carretera

No calen més explicacions de per què passa el que passa. No n'hi han.
Els esvorancs, els problemes de rodalies, les cues a les carreteres, els peatges, i tot plegat, només aconsegueixen que la gent visqui la mobilitat al territori amb patiment.
Les raons dels responsables, siguin de l'administració que sigui Generalitat, Ajuntaments, Govern central, o siguin de l'empresa que sigui, Adif, Renfe, Acesa, no convencen a l'usuari que desfet per la situació no és capaç de reaccionar.
Sembla que està previst en el que s'ha de fer cada dia fer les cues, soportar els serveis deficients, arribar tard als llocs i no poder ni tan sols ser compensats.
La única solució ara per ara és aguantar, però el que cal realment és fer una revolució, sublevar-se, dir prou com a usuaris: negar-se a pagar els peatges, negar-se apagar bitllets de tren, negar-se a pagar els serveis que siguin, mentre no els donin com s'han de donar. No pot ser que les empreses tinguin beneficis (La Caixa fa uns dies dient que n'ha tingut de molt bons mentre es neguen a deixar de cobrar els peatges en moments de colapse per exemple). Si estem en un sistema de mercat, el primer que s'ha d'acomplir és el contracte, i no s'està fent per part dels que en són responsables de tot aquest desastre. Per tant, neguem-nos a acomplir la nostra part, a veure què passa...

Llibre: El capital de Karl Marx
Pel·lícula: La foguera de les vanitats de Brian de Palma
Música: Cuentame un cuento de Celtas Cortos