El canon, la Fira i la xoucroute

La Fira del llibre de Frankfurt s'ha inaugurat amb la presència de la cultura catalana com a convidada d'honor. Ha estat delirant i magnífic el discurs anti discurs d'en Monzó parodiant un escriptor que ha de fer un discurs a una fira...
Hi són molts escriptors i moltes editorials que fan el seu paper que és vendre llibres.
Es mobilitzen milions d'euros per promocionar la lectura en un context global, i s'aprofita que tot surt als mitjans per engrescar al personal cap a la literatura; per això han sorgit cànons de la literatura catalana a dojo...
Sembla que hi ha unanimitat i el primer són les Poesies d'Àusias March i el segon Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (que eren valencians però que no tenien cap dubte de que escrivien en català).
Desprès sí ha dubtes..que si Villalonga i el seu Bearn o la sala de les nines (millor al meu parer que Il gattopardo de T. de Lampedusa) o el Quadern gris de Josep Pla.
Poques dones per no dir cap, exceptuant Mercè Rodoreda i el seu Mirall trencat.
Per això i perquè em manquen algunes obres mestres, aquí va el meu cànon:

L'irradiador del port i les gavines de Joan Salvat Papasseit
Josafat de Prudenci Bertrana
Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal
Pedra de tartera de Maria Barbal
Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor
Solitud de Víctor Català (Caterina Albert)

I si voleu continuar..el cànon és obert..bona lectura!
Música: Boig per tu de Sau