De dretes o d'esquerres?

El primer Debat de Política General de José Montilla com a President porta dos dies i ja s'han sentit els mateixos comentaris de l'oposició: avorrit discurs, res de nou, inconsistent...i dels partits del govern: en el seu punt, ens agrada com ho fa, nosaltres igual o més...i així...
Montilla no és "la alegría de la huerta" però tampoc s'està de dir la seva, ell no "crema paraules en va" (acudit fàcil, ho reconec...) En el fons a mi m'ha interessat més que, entre tots els discursos que he sentit fins ara, no hi veig gaires diferències de concepte, de fons de la qüestió. Com sosté Joan Subirats en el seu article a El País, Modernos y conservadores, la subtil línia divisòria entre dreta i esquerra es dissol en el magma del neoliberalisme o de la socialdemocràcia, en fi, de la nova política líquida que diria Bauman. Sembla que la dreta li està fent el sorpasso a l'esquerra en noves propostes, en líders, i en intuïció i anàlisi de les noves tendències: Sarkozy o Merkel, figures emergents. I si a sobre, com diu Subirats, els neuròlegs diuen que naixem predestinats a tenir una ideologia, malament rai. Com a antropòloga, penso com ell, que la construcció de la identitat i de la ideologia és un aprenentatge cultural i una opció personal.
Per entomar discursos com el de Montilla o Mas, una bona dosi de Bobbio o de Bauman, i una novel·la de Vargas LLosa...

Llibre: La ciudad y los perros de Mario Vargas Llosa
Pel·lícula: Novecento de Bernardo Bertolucci
Música: Que tinguem sort de Dani Flaco