El nou Camp Nou del Barcelona

Espectacular i postmodern, així és la proposta de remodelació del Camp Nou.
Norman Foster, arquitecte de l'avantgarde més intel·lectual, ha sabut respondre a les necessitats de Laporta i companyia: ser innovadors, recollir les essències de Catalunya en Gaudí i els colors i , com ja va passar al 1957, portar alegria i desinhibició a una ciutat i un país esllomats i emprenyats per les irresponsabilitats de molts.
L'estadi serà un focus de llum i sentiment, metàfora perfecta del que ha significat i significa el Barcelona com a institució, en el context català; i això no només ajudarà Catalunya, també ajudarà el seu president, en Jan Laporta, que veient com alguns líders polítics no saben estar-se a l'oposició, prepara el seu perfil de bon gestor i arrels catalanistes, sense refundació que calgui, per al moment oportú.
Mentre es reparteixen al·lots a l'hospital de la Vall d'Hebron, alguns cremen coets de satisfacció per aquesta jugada magistral de Laporta, veurem qui s'endú la Champions.

Llibre: En nom de Catalunya d'Emili López
Pel·lícula: Mataharis d'Iciar Bollaín
Música: The Dark side of the Moon de Pink Floyd