El reality polític

D'entre totes les ofertes que els canals televisius ens ofereixen, la tele-escombraria s'enduu la palma del descrèdit més insultant.
Els "tomates" i "els diaris de patrícies" provoquen vergonya aliena però són mantinguts i promocionats per les empreses àudiovisuals que en són propietàries, mantenint la seva oferta sense escrúpols, i mostrant imatges sagnants com les d'una dona amb el fill mort pel seu company a la qual l'ínclita Ana Rosa intentava extreure la sang preguntant-li què sentia pel seu fill mort mentre ella es desmaiava i la càmera la perseguia en la seva agonia, amb la veu de la locutora dient bajanades.
I aquests no són perseguits per insults a ningú com El Jueves, els jutges no estan per aquestes feines.
Ara, Cuatro, el canal de Prisa que es vanagloria de ser intel·lectual i progre, proposa en el seu late-nitgh Noche Hache que la presentadora es presenti a les properes eleccions al parlament espanyol, i en faran d'això la línia argumental del programa que torna a l'escaleta televisiva, desprès de les vacances.
Em sembla un engany fer-se passar per un partit i uns candidats seriosos, fent veure que ells no fan "tomates" sinó productes més elevats. Què té d'elevat dir que si surt elegida anirà al parlament a defensar els interesos dels seus votants quan tot ha estat objecte d'un programa per a la televisió que es fa per guanyar diners?
Ja ho va dir Warhol: només si surts per la tele ets algú...Potser tindrà raó i nomès obtindrem els serveis que els diputats elegits han de donar-nos si aquests són personatges de televisió, perquè només així seran reals en aquest món idiotitzat.

Llibre: Escrito a lápiz de Robert Walser
Pel·lícula: Quiz Show de Robert Redford
Música: E lucevan le stelle - Luciano Pavarotti